Els llums de Nadal il·luminen Torre Baró per primer cop: «Ja era hora, també som Barcelona»

El Rope, conegudíssim a Torre Baró, amb prou feines recorda haver vist llums de Nadal penjats al barri, en una punta escarpada de Barcelona. «Fa 20 o 25 anys en vam trobar unes i les vam posar, però només eren tres. Mai més n’havíem tingut fins ara», aclareix el Rope, partícip de la celebració amb què aquest divendres s’han encès els 13 arcs de llum forjats pels veïns per il·luminar el carrer. L’acte ha sigut tot un esdeveniment, multitudinari i bulliciós, per a un veïnat amb menys de 3.000 habitants: l’ocasió ho mereixia, perquè és la primera vegada que la decoració nadalenca il·lumina aquest racó de Nou Barris.

L’absència d’enllumenat queia com un menyspreu a Torre Baró, enclavat a Collserola. «Som un barri de treballadors i emigrants. Sempre ha sigut molt reivindicatiu», recorda el Rope. Per això, per incorporar-se a la normalitat d’engalanar-se per Nadal, el veïnat ho ha fet a la seva manera: grans i petits s’han reunit durant una mica més de dos mesos per traçar unes figures que, dibuixades amb tires de petites bombetes, remeten a les lluites que han forjat la particular identitat del lloc, en constant duel des del franquisme per sobreposar-se a les carències que l’han desconnectat de la resta de la ciutat.

«És com si part de les nostres vides estiguin posades en els llums», descriu Rafaela Macarro. Ella ha col·laborat creant els arcs, fent les fotos que els veïns han aportat com a patró. Un dels quadros de llum reprodueix una instantània de les dones del barri. Un altre és un calc d’uns manifestants que enarboren un lema ineludible en tota manifestació a la zona: «Torre Baró existeix i resisteix». «És el que sempre portem quan hem hagut de tallar la carretera –il·lustra la Rafaela–. Aquí sempre hem tallat el carrer, la Meridiana o l’autopista per aconseguir coses. Ja ho fèiem quan no teníem llum ni clavegueram. Encara falten moltes coses i hem de continuar lluitant».  

No falta el perfil d’un senglar, com els que pul·lulen de vegades per aquests paratges. També hi ha una figura il·luminada que és un retrat del Rope. O un autoretrat, més aviat: ell mateix ha modelat la silueta que el recrea assegut en un banc, prova que és una part intrínseca d’aquest barri penjat sobre la ciutat. «Sempre solc asseure’m allà, per vigilar les criatures que juguen al carrer. Una veïna em va veure i em va fer una foto. ‘La utilitzarem per als llums de Nadal’, em va avisar». Dit i fet.

Una gesta de pel·lícula

Per sobre de totes les protestes que Torre Baró ha lliurat, sobresurt l’èpic segrest d’un bus de la línia 47 el 1978. L’episodi aviat arribarà al cine, protagonitzat per Eduard Fernández, que encarna Manuel Vital, conductor i veí del lloc, que va voler demostrar als seus caps que el transport públic era capaç de remuntar les pujades de Collserola i alleujar l’aïllament que els seus habitants acusaven. Evidentment, la proesa mereix el seu propi ornament lluminós. S’ha instal·lat en un dels carrers per on l’autobús va baixar després de coronar el barri.

També es recreen les paelles amb què el veïnat ha fet pinya. Allà apareixen els pares de Pepi Ábalos. «Ells ja no hi són i és un orgull veure’ls», admet. «Els meus pares eren dels que baixaven a tallar la carretera –prossegueix–. Quan era petita, em posaven a primera fila de les manifestacions per tenir un bus, llum, un mercat ambulant... Ara encara seguim amb problemes amb el bus i la falta de cobertura. Però tenim un amor pel barri que ja no existeix en altres lloc. Pertanyem a Barcelona i paguem impostos com a Pedralbes, però som dels més oblidats. Aquí hi ha nens que no entenien que no hi hagués llums al carrer».

«Ja era hora que en tinguéssim. També som Barcelona», postula la Rafaela. «Ens desil·lusionava no tenir mai cap carrer il·luminat. I com que no n’hi havia, la gent omplia les finestres i els balcons de llums com si fos Las Vegas», compara.

De 12 a 80 anys 

«Els llums de Nadal estan connectats normalment a comerços. Però és clar, al barri no tenim cap comerç», assenyala Valeria Ortiz, presidenta de l’Associació de Veïns de Torre Baró. «A falta de llum al carrer, els veïns ens vam fer molt exagerats decorant casa nostra. Ara portàvem tres anys que els veïns ens reuníem i decoràvem un pi petitet i una barana... Ara ha sigut molt commovedor. Hem pogut reunir persones de diferents nacionalitats, de 12 a 80 anys, per muntar els llums».

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

La idea va sorgir en una assemblea de veïns, fa un any i mig. «És un barri amb molta història obrera i reivindicativa. Era important que es retratés i és una forma que els veïns es fessin seus els llums», comenta Joan Ortega, integrador social a Torre Baró.

L’ajuntament ha facilitat el finançament a través del Pla de Barris i el col·lectiu Raval Km0 ha col·laborat en el disseny de la il·luminació. «Era una demanda històrica i, creant figures sobre la memòria històrica i la identitat del barri, s’ha enfortit la participació al barri», destaca Patricia Polo, cap de projectes del Pla de Barris de la zona nord. A Vallbona i Ciutat Meridiana, limítrofs amb Torre Baró, ja demanen que, l’any que ve, el mateix enllumenat nadalenc s’estengui als seus carrers.