Aprovada la nova taxa de terrasses: Collboni aconsegueix contenir de la mà de Junts l’augment als restauradors

Després d’un viatge llarg i complex, amb risc de daltabaix, mort clínica i salvació en l’últim moment, la nova taxa que pagaran el 2024 els restauradors de Barcelona per les terrasses que tenen al carrer ha sigut finalment aprovada pel ple municipal de Barcelona aquest divendres.

L’aprovació és provisional, i després d’un període d’exposició pública de 30 dies hàbils, arribarà la definitiva, que veurà la llum verda definitiva de forma automàtica si no hi ha al·legacions i mitjançant una nova votació si n’hi ha. En tot cas, al gener o principis de febrer. La nova tarifa serà aplicada de forma retroactiva, una cosa que mai fins ara havia passat.

La covid en va marcar l’evolució

La taxa, pactada pel govern de Jaume Collboni amb Junts, que després de negar-se inicialment a recolzar-la va acabar donant els seus vots a canvi de rebaixar-la una mica més a última hora, ha prosperat amb el suport del PSC, del grup de Xavier Trias, del PP i de Vox. Hi han votat en contra Barcelona en Comú i ERC.

La taxa porta en els últims anys un itinerari marcat per la covid. El 2019, el govern de Barcelona en Comú i el PSC va optar per actualitzar-la a l’alta per a l’any següent però això mai va arribar a passar perquè davant els efectes econòmics de la pandèmia el consistori va bonificar el pagament en un 75%, cosa que a la pràctica anul·lava l’increment.

De dos a vuit milions

Amb l’actualització aprovada el 2019, Barcelona havia d’ingressar prop de vuit milions d’euros a l’any, que amb aquesta bonificació, que es va mantenir fins al 2023, va baixar a uns dos milions.  Però la reducció no podia ampliar-se legalment per al 2024. Si no hi havia acord, la taxa tornava als vuit milions l’any que ve, cosa que suposava un augment significatiu.

Jordi Valls, tinent d’alcalde d’Economia i el regidor que més està vivint les conseqüències que el govern local tingui només 10 regidors, per exemple per la no aprovació de pressupostos i ordenances, va proposar d’entrada un nou càlcul que preveia un ingrés municipal de 5,8 milions, al qual el sector de la restauració es va oposar. Després, Valls va pactar l’assumpte amb el Gremi de la Restauració, i va rebaixar el pagament a 4,6 milions. Però això no va servir perquè l’oposició fes el pas de recolzar la nova taxa, que, com la resta d’ordenances, va ser tombada en votació.

Menys del que acceptava el gremi

Fora de termini, Junts va acabar acceptant l’acord per la via d’abaixar una mica més l’import, de manera que els restauradors hauran de pagar entre 3,5 i 4 milions. És una cosa que ha cridat l’atenció del regidor d’ERC Jordi Castellana, que ha remarcat que no és que s’aprovi la taxa pactada pel sector que ha de pagar-la, els restauradors, sinó que és que els regidors s’han posat d’acord perquè abonin un preu inferior.

A la votació no hi havia gat amagat, en el sentit que era clar que tiraria endavant, tot i que no és una votació qualsevol, perquè constitueix un fet sense precedents: per primera vegada una actualització d’una ordenança es vota inicialment al novembre, cosa que impedirà que entri en vigor l’1 de gener, com ha sigut sempre preceptiu en les ordenances, a diferència dels pressupostos, que es poden validar en qualsevol moment de l’any.

Exemples d’aplicació

El govern destaca que el plantejament de la nova taxa parteix d’un sistema progressiu que farà que qui més taules tingui més pagui. Alguns exemples il·lustren la diferència que hi ha entre la taxa que es pagava el 2019, la que s’havia de pagar el 2020, la que es va pagar realment a partir d’aquell any amb la bonificació i la que finalment s’abonarà l’any que ve.

En el cas d’un establiment amb vuit taules a la Rambla de Catalunya, fins al 2019 pagava cada any 3.514,21 euros, que amb l’augment previst per al 2020 hauria pujat a 11.793,60 euros, però que amb la bonificació del 75% va quedar fins a aquest 2023 en 2.948,40 euros. Amb la nova taxa, en el cas d’aquest exemple el pagament serà el 2024 de 4.975,42 euros.

Si se n’aborda un cas hipotètic a la plaça d’Eivissa, també amb vuit taules, fins al 2019 pagava 1.019,67 euros a l’any, el 2020 n’hauria pagat 2.419,21 però amb la bonificació va baixar a 604,80 euros i l’any que ve pagarà 1.020,60 euros.

El debat

Per enèsima vegada en els últims mesos, una discussió entre els grups ha abordat els detalls tècnics d’un assumpte que competeix tants barcelonins: els que tenen restaurants i bars amb terrasses i els ciutadans que s’hi asseuen a prendre una canya o un cafè.

Per Junts, Ramon Tremosa ha justificat l’actitud del seu grup per la convicció que la inflació empobreix la ciutadania, cosa que segons la seva opinió fa convenient no apujar impostos i fins i tot abaixar-los. Tremosa ha assegurat que si no s’evita el retorn a la norma del 2020 el pagament final del sector podria haver arribat a 12 o 13 milions.

Jordi Martí Grau, de Barcelona en Comú, ha rebutjat que el cost de les terrasses impacti la població, i ha remarcat que el que es grava amb la taxa és l’ús de l’activitat econòmica de l’espai públic: «Es paga menys per l’espai públic que pel privat», ha afirmat comparant l’abonament per les terrasses i el lloguer dels locals. El republicà Jordi Castellana ha posat xifra a aquesta asseveració, a l’afirmar que el cost d’una terrassa suposa el 7% del cost del lloguer d’un establiment.

El PP volia més reducció

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Ángeles Esteller ha defensat el suport del seu grup a la taxa amb una espineta clavada: el PP volia que el pagament es rebaixés encara més, ja que, ha recalcat la regidora, les terrasses són en molts casos «la part més important del negoci».

Valls ha agraït el to del debat i el pacte assolit. I és de suposar que ha respirat alleujat, perquè si no hagués aconseguit evitar-lo, l’increment de les taxes hauria obert un nou conflicte amb el sector, que continua defensant que no paga poc per les seves taules al carrer, una cosa que qüestionen alguns grups del consistori i entitats de la ciutat.