El modernisme surt al rescat del pitjor transbord del metro de Barcelona

El llarg passadís de transbord a l’estació de metro Passeig de Gràcia, probablement el més detestat pels usuaris de la xarxa suburbana de Barcelona, ha estrenat una decoració senzilla però molt efectiva. Es tracta de 23 metres recoberts de vinils amb fotografies d’alta resolució, de 2 metres d’alçària i enganxats a les dues parets d’aquest túnel que connecta l’L3 amb l’L2 i L4.

Mostren els edificis que hi ha a la superfície per amenitzar aquest recorregut a peu. Així, el viatger pot admirar icones modernistes com la Casa Batlló, la Casa Amatller o la Casa Lleó i Morera il·luminats pel sol i sota un cel radiant, tot i que en realitat estigui transitant pel subsol.

L’actuació es va estrenar aquest dijous i forma part del projecte ‘Espais més amables, entorns més acollidors’, un conjunt de mesures de seguretat i creativitat que impulsa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per prevenir l’assetjament masclista i la LGTBI-fòbia en el transport públic. L’operadora explica que es tracta d’una «prova pilot per reforçar la percepció de seguretat de les persones usuàries» del metro i convertir aquest passadís en «un espai més viu i dinàmic». A més de col·locar-hi vinils, s’ha millorat la il·luminació del tram i s’han pintat de blau el sostre i les columnes per emular el firmament.

Idea d’uns estudiants

Notícies relacionades

Les bonificacions impulsen fins a xifres rècord el transport públic

L’Ajuntament exigeixa Airbnb esborrar anuncis il·legals en 48 hores

La intervenció només cobreix una desena part del túnel, que arriba a 250 metres de longitud i requereix uns cinc minuts de caminada. Concretament es pot veure a l’extrem més pròxim a la sortida Passeig de Gràcia/Gran Via. No obstant, estableix un precedent d’intervenció eficaç i de baix cost, que podria ser útil per a altres enclavaments poc hospitalaris del suburbà. La idea original és d’un grup d’estudiants de l’institut Antoni Algueró de Sant Just Desvern, guanyadors d’un repte llançat a la tercera edició de 24 Hores d’Innovació Barcelona. Les imatges dels vinils són del fotògraf Roger Grasas.

El passadís és fruit de la falta de planificació característica dels anys 60, encara sota la dictadura franquista. La línia L4 va obrir als anys 20 i no va reservar espai per a la correspondència amb la futura L3, que no entraria en funcionament fins als anys 70. Al mig es va construir un aparcament públic que va impedir acostar una mica més les dues infraestructures.