FOTOS | Furor per l’obertura excepcional de la Casa Lleó i Morera de Barcelona

L’immoble és obra de Lluís Domènech i Montaner i es va construir entre el 1902 i el 1906. El seu bon estat de conservació és excepcional, perquè es va mantenir en mans de la família Morera –la neta– fins a mitjans de segle. Avui és propietat de Núñez y Navarro, que el va obrir al públic amb una autorització municipal provisional el gener del 2014.

L’agost del 2016 el consistori –que havia passat de Xavier Trias a Ada Colau– els va comunicar que no els atorgava la llicència. Fonts coneixedores assenyalen com a causa central els vuit esglaons que separen el carrer de l’ascensor. Les solucions proposades per salvar el desnivell no van agradar a l’àrea de Patrimoni de la Generalitat. Hi ha un local versàtil a la planta baixa, però està llogada a Loewe des dels anys 40. La paperassa està en punt mort. Entre tots la van clausurar i ella sola va tancar.

Mil places en 10 minuts

En els dos anys i mig que va obrir va rebre 60.000 visitants, sempre en grups de 25 persones com a màxim i guies professionals de l’empresa Cases Singulars. Aquest dissabte han pogut veure els excepcionals interiors d’aquesta finca un miler de persones, fans diligents que van agafar al vol alguna de les 1.056 places disponibles.

«Ha sigut l’estrella d’aquest any, en 10 minuts es van esgotar totes i no hem parat de rebre trucades i consultes per si s’obrien noves places!», assenyala Miquel Zuzama, cap de programació del festival. És una de les poques activitats de la programació (el 12% de 195) que exigia inscripció prèvia, la resta només requereixen paciència i picardia per evitar cues.

Zuzama té l’esperança que el gran interès suscitat per una sola jornada i l’Any Domènech i Montaner «siguin l’excusa» perquè propietat i administracions «tornin a abordar» solucions per desencallar el monument. «Ja ens ha passat amb altres edificis, a l’obrir-los un dia es genera un caldo de cultiu propici perquè obrin més», afirma.

Modernisme de primera divisió

Al migdia l’ambient era amigable, sense grans cues perquè la reserva ja anava associada a un horari d’entrada. Mòbils amunt, els assistents fotografiaven cada racó de la finca, en especial els detalls escultòrics. I és que la Lleó i Morera té elements que sorprenen, com la cançó popular de La Dida de l’Infant Rei esculpida per Eusebi Arnau al passadís de la vivenda principal com al·legoria del fill que va perdre el doctor Albert Lleó i Morera.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Les biografies d’aquesta família tenen molt a veure amb l’edifici, ja que aquest metge era cap d’analítiques a l’hospital Sant Pau i va conèixer Domènech i Montaner per haver dissenyat el recinte sanitari del carrer Sant Antoni Maria Claret. L’encàrrec, però, ve de la seva mare: Francesca Morera i Ortiz, hereva d’un oncle indià i una de les poques divorciades de l’època. Va morir abans de veure acabada l’obra i la va culminar el fill que li ha acabat donant el nom a la finca.

La visita d’aquest dissabte recorre la que va ser la seva llar. En dstaquen tres sales nobles que surten al passeig, un pati a l’interior d’illa amb espectaculars vitralls, l’escala i el vestíbul. Un tast del més destacat de l’edifici, tot i que no tot, perquè la decoració modernista és present en totes les plantes i no només en les utilitzades per l’alta burgesia com era habitual en l’època. I com a cirereta, un templet de categoria. La visita virtual a la web del monument permet fer-se una idea de la joia que Barcelona s’està deixant perdre. Primeríssima divisió de l’art noveau europeu. Tot i que faci set anys que el gaudi ciutadà d’aquest monument està encallat per una escala.