El carrer de les Jonqueres: de l’autopista de la Casa de las Mantas a un espai per als vianants

Els conductors transitaven en massa, i a bona velocitat, per aquesta connexió entre Ciutat Vella i l’Eixample, i els vianants feien equilibris per compartir les voreres, tan estretes.

Ara la foto és totalment diferent. «Aquest era el carrer més negre de Barcelona», afirmava divendres José Pérez, que alguna cosa deu saber del tema perquè fa 31 anys que apuja la persiana del bar Timón, a Jonqueres, 18, juntament amb la seva dona, Candela Ávila.

Millor per als clients

«Si mires el que hi havia d’abans i ho compares amb això d’ara, és com el Portal de l’Àngel», afirma Pérez en al·lusió a la reforma que dècades enrere va viure la pròxima via comercial i des de la qual el cotxe privat, més enllà de càrrega i descàrrega, no pot passar pel carrer. «Queden coses per fer», constata Pérez. Les obres no li han suposat un canvi significatiu pel que fa a negoci: «Tinc una clientela molt fidel». Pel mateix motiu, no creu que guanyi gaire parroquià.

En qualsevol cas, celebra el canvi: «Per als nostres clients és molt més còmode això que el que hi havia abans. I per a nosaltres és genial poder tenir la porta oberta sense sentir el soroll del bus, de les ambulàncies», prossegueix Pérez, que recorda que a finals dels 90 l’ajuntament ja parlava de convertir el carrer per als vianants, però remarca que aquelles obres mai van començar.

Cotxes que van massa ràpid

Falten detalls, afirma la parella, com altres comerciants de la via. I combatre algunes disfuncions: «Els cotxes que entren per anar als pàrquings van massa ràpid», diu Candela Ávila.

Per a Pérez, el futur dels carrers del centre «passa per això», per una reforma com la de Jonqueres. Pablo Rodríguez, un dels seus clients, que treballa a Urquinaona, aplaudeix el canvi, però lamenta que no hagi anat de la mà d’una disminució dels cotxes que passen per la ciutat. Usuari habitual del taxi, explica que un recorregut que fa sovint, i que li costava set euros, puja ara a 10, cosa que atribueix a les obres i les remodelacions de carrers. «S’ha de millorar el transport públic i col·locar pàrquings a l’entrada de la ciutat per als cotxes que venen de fora de Barcelona», afirma.

Vestigi del colauisme

En plenes obres de reforma de Jonqueres, que s’han prolongat un any i mig, els operaris van trobar restes d’un antic monestir que estava al carrer i que al segle XIX va ser traslladat al que avui és la Concepció, a Aragó amb Roger de Llúria.

Però d’aquí uns anys el que pot ser un vestigi del passat és el mateix carrer de les Jonqueres, amb la seva nova cara, ja que el govern de Jaume Collboni ha deixat clar que no és partidari del model de pacificació pel qual va apostar Colau. Els socialistes, socis del govern anterior, van mostrar les seves discrepàncies amb el projecte dels eixos verds, però no van poder frenar obres com les de Consell de Cent.

Segons declarava a aquest diari dimecres la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Laia Bonet, no té sentit emprendre pacificacions que acabin traslladant els vehicles a un altre carrer sense que el transport públic es converteixi en una alternativa sòlida d’ús. El PSC es mostra a favor de buscar verd en interiors d’illa però també en altres espais, per exemple entre blocs. Per tot això, reformes com les de Jonqueres podrien no veure’s en algun temps.

La casa dels llums

A Jonqueres hi havia la Casa de las Mantas, que va tancar fa temps, i que està en el record de tants barcelonins. També són molts els que alguna vegada van menjar a la ja extinta Brasserie Flo. Un altre veí il·lustre, que, en aquest cas, sí que segueix allà, és l’Edifici Fàbregas, que va del 16 al 18 de Jonqueres i del 2 al 4 de Trafalgar. És considerat el primer gratacel que es va fer a Barcelona, «el segon d’Espanya», puntualitza Pérez. Té 16 plantes i va ser construït entre 1936 i 1944, amb una aturada a causa de la Guerra Civil.

A la part baixa del carrer, al restaurant xinès Dafu Do, un dels empleats, Luis Morales, veu més gent passejant i al local des que han canviat la cara a Jonqueres. Al comerç que hi ha una mica més amunt, el Hassan recorda amb enuig les obres i celebra que hagin conclòs.

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Aquí ja no hi ha Casa de las Mantas, però sí Casa de las Lámparas, fent cantonada amb Trafalgar. Mari Carmen Alabarce, que fa 17 anys que treballa en el comerç, comparteix que les obres han sigut un destorb, però creu que al final «han valgut la pena».

La lletja paret del Teatre Borràs

A primera vista, hi ha una cosa tremendament lletja a Jonqueres que abans no contrastava amb l’entorn però ara ho fa: la paret del Teatre Borràs, al qual s’entra per Urquinaona. «Això s’hauria d’arreglar», afirma Alabarce. «Abans posaven cartells dels Balañá», recorda Pérez, en al·lusió a l’empresa propietària del teatre.