Collboni reprèn la regió metropolitana de Barcelona de 5,5 milions de persones que el PSC va tombar a Colau

Explicava dècades enrere Jordi Pujol l’acudit que en una visita a la Xina, davant l’eslògan popularitzat per la Generalitat sobre el nombre rodó assolit per la població catalana, ‘Som 6 milions’, l’interlocutor local contestava: «¿I en quin hotel s’allotgen?»

Jaume Collboni s’ha referit a aquesta idea aquest dimarts en una conferència a la seu de la patronal Foment del Treball en què ha començat advertint que a qualsevol país asiàtic al qual acudeixin els representants de Barcelona, si expliquen que la ciutat té 1,6 milions d’habitants, sembla que vinguin d’un barri.

D’1,6 a 5,5 milions d’habitants

Ha afegit que quan els barcelonins parlen dels 3,3 milions de veïns que sumen els 36 municipis de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la mirada canvia. I que per als asiàtics «comences a ser algú» quan els cites els 5,5 milions de ciutadans que formen l’anomenada ‘regió metropolitana’.

I a partir d’aquest detall, l’alcalde de Barcelona ha defensat el projecte que el 2030 hi hagi un ens metropolità, «un subjecte polític», que agrupi 5,5 milions de ciutadans. Collboni demana per al 2030 un ens metropolità que agrupi aquests 5,5 milions de ciutadans, i que suposaria afegir als territoris de l’actual AMB el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Garraf. Tot i que l’alcalde no l’ha citat, també l’Alt Penedès sol afegir-se a aquesta regió, que sumaria en total 164 municipis.

La idea té una base argumental clara: un marc ampliat amb diversos municipis dins oferiria avantatges per governar a escala en diverses matèries i permetria planificar polítiques de més abast simplificant el tràmit.

Collboni n’ha posat d’exemple el fet que per qüestions que afecten la Ronda de Dalt calgui aprovar iniciatives en diversos municipis per a l’entrada en vigor d’un reglament, quan una competència metropolitana podria regular-lo de forma més simple.

La necessitat d’un pacte

L’ens, ha prosseguit Collboni, hauria d’assumir competències que ara corresponen als ajuntaments, a l’Estat i a la Generalitat. I tot, fruit d’un pacte pel qual aquests consistoris, el Govern central i el català acceptin cedir aquestes competències al que seria una AMB ampliada.

El debat que ha obert l’alcalde ja el va apuntar ell mateix en el discurs en el qual va prendre possessió com a president de l’AMB al juliol, quan va fer una picada d’ullet al Maresme i el Vallès a l’afirmar que és partidari d’«una Barcelona gran».

La plantada a Colau

I és un debat que ja va mirar d’obrir l’anterior alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’AMB, Ada Colau, que va defensar un projecte molt similar, a grans traços el mateix, el de la Barcelona dels 5,5 milions. Colau va presentar l’anomenat Compromís Metropolità 2030 en un acte al Saló de Cent el juny del 2020. Es va marcar un termini de dos anys per concretar-ne el projecte i es va anunciar una conferència de l’alcaldessa per desenvolupar-lo el 7 d’octubre del 2022 a Sant Adrià de Besòs.

Però el PSC va considerar que el pla de Colau era poc menys que unilateral i pràcticament una proposta electoral per la proximitat de les municipals de maig del 2023, per no recordar que afectava un terreny com el metropolità, un feu del partit. Així que els alcaldes socialistes de l’AMB es van mobilitzar i van preparar una plantada a l’alcaldessa de Barcelona que va ser suficient per forçar que la seva intervenció fos ajornada.

El difícil acord amb ERC i Junts

JuntsAra, amb Collboni com a alcalde, el PSC aborda una proposta que fa un any va rebutjar per considerar que Colau no s’havia molestat a consensuar prèviament. I aquest és un dels matisos que ha remarcat: que es buscarà un diàleg intens i es tindrà voluntat de pacte amb tots els interlocutors afectats, del sector empresarial als ajuntaments i la Generalitat.

Els alcaldes socialistes que es van mostrar reticents amb Colau presentaven diverses esmenes a la iniciativa. Una, que el plantejament col·lidiria amb la Generalitat, perquè s’intueixen pugnes competencials greus. Perquè costa imaginar el Govern d’ERC acceptant aquesta cessió de competències a favor d’una nova AMB ampliada. Tant com costaria amb Junts en aquest Executiu català. En el front metropolità, tant postconvergents com republicans no poden competir amb els socialistes, i aquest factor pot complicar un acord, perquè per ara no es coneixen casos en els quals els partits deixin camp lliure als seus rivals on millor es desenvolupin.

Competències

La segona queixa dels socialistes venia de no trobar sentit a complir les competències que ara són de la Generalitat en lloc d’insistir que les compleixi. Un argument que diversos alcaldes del PSC podrien compartir encara, tot i que potser si és Collboni qui lidera el debat no ho vegin tan malament.

De fons, tota aquesta qüestió no és del tot nova, i guarda vincles amb el vell debat sobre la pugna de poder entre la Generalitat i el món municipal i supramunicipal que al seu dia va enfrontar Pujol amb el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.

Qualsevol que tingui una mica d’edat i memòria recordarà com va reaccionar la Generalitat de Pujol quan va considerar que Maragall estava donant a la Corporació Metropolitana de Barcelona (agrupació de 27 municipis en funcionament des de 1974) un perfil polític excessiu. Davant la sospita que se la volia convertir en una administració que disputés el terreny al Govern, Pujol no va dubtar a replicar amb contundència: va dissoldre la CMB el 1987.

L’himne i la bandera

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

I per això, per no encendre focs innecessàriament, Collboni ha recalcat que la idea no és abordar ara qüestions concretes de governança, ni detalls com el de si l’organisme comptaria amb una presidència que podria ser vista com una competència pel mateix president de la Generalitat.

Perquè convé recordar que el que va decidir Pujol al dissoldre la CMB va ser la notícia que algú en nom de la institució havia encunyat una bandera i un himne, que mai van arribar a onejar ni sonar, però que van rematar el projecte.