Els millors actes de la Mercè 2023 segons els exalcaldes de Barcelona: les recomanacions de Xavier Trias

Ell aposta per tres actes que són grans clàssics de les festes i que tenen sempre molta afluència. Espòiler: igual que al seu predecessor, també li encanta la cultura popular i enyora un acte multitudinari que es va deixar de celebrar a la ciutat el 2014.

¿Quins actes no es perdria Xavier Trias?

¿Quins actes no es perdria Xavier Trias?«No em perdria mai el Toc d’inici i el pregó del divendres», respon de seguida Trias, al preguntar-li pels seus actes imprescindibles de la festa major barcelonina. Ho té claríssim. «Depèn del personatge, però moltes vegades el pregó marca una filosofia i una manera de veure la ciutat», valora. El Toc, és a dir, l’actuació de les diferents colles de cultura popular de la ciutat a les set de la tarda a la plaça de Sant Jaume, li té el cor robat: «El ball de l’Àliga de la Ciutat és molt emotiu, té una solemnitat... La plaça s’omple, la gent ho disfruta molt... i qui no el coneixia, al veure’l s’entusiasma».

La seva segona recomanació ve amb condició prèvia: «Si t’agraden els petards, el Correfoc de la Mercè és molt espectacular». Data del 1979 i aquest any es torna a celebrar al passeig de Gràcia per les obres a la Via Laietana. El xou té diversos elements curiosos, entre els quals Trias destaca la Porta de l’Infern, una estructura escenogràfica que es construeix per a l’ocasió. Crema simbòlicament amb un gran desplegament de pirotècnia i a continuació de dins surten diables, dracs i tot el bestiari festiu per començar l’actuació principal.

Tanca la terna d’apostes segures amb el Piromusical. El secret del seu èxit, apunta, és la qualitat: «Agrada molt perquè normalment la proposta visual i musical és molt potent». «En el meu mandat intentàvem que una part del repertori fos conegut i que el públic el pogués disfrutar més al reconèixer gran part de les melodies», rememora.

Una infància sense Mercès

Una infància sense MercèsLa Mercè és una experiència més aviat contemporània per a Trias: «L’he viscut d’adult». «De petit no em portaven a la Mercè, a casa meva no hi havia costum d’acudir a aquesta festa, i de jove per a mi gairebé no existia, no m’hi sentia involucrat», confessa. I és que la Mercè durant el franquisme no s’assemblava en res al festival actual: «Les festes de Gràcia i de Sants sempre han sigut una atracció, però la Mercè es va popularitzar amb l’arribada de la democràcia».

Així, el seu record més entranyable de la festa major de Barcelona és del 2011, ja com a alcalde: el pregó del periodista Joaquim Maria Puyal. «Va ser un dels més bonics que s’han fet a Barcelona», sentencia. «Se’l va preparar moltíssim, s’havia cronometrat i la lectura anava coordinada amb imatges», emfatitza.

¿Què hi troba a faltar?

¿Què hi troba a faltar?Per contra, Trias hi troba a faltar els mappings que va impulsar en la seva època, que no han tingut gaire continuïtat en la festa major: «En vam fer un d’extraordinari a la façana de l’ajuntament, a la plaça de Sant Jaume, i va ser un èxit total i absolut el que vam fer a la Sagrada Família per la Mercè 2012 junt amb Mont-real, que era la ciutat convidada». «Fins i tot massa èxit, perquè entrava molta gent a la plaça i es quedaven aturats mirant la façana de la Nativitat; si no hi haguéssim parat atenció, hi hauria pogut haver un accident», raona.

Coincideix amb Jordi Hereu en l’enyorança de la Festa del Cel i del parc de la Ciutadella com a escenari d’arts de carrer. El festival aeri, lamenta, «es va deixar de fer, però era un èxit de públic». Tot i que hi va haver qui s’hi oposava per la participació de l’Exèrcit, Trias assegura que no va ser aquesta la causa de la suspensió: «Plantejava dificultats a l’aeroport del Prat, que ens posava problemes per a les entrades i sortides dels avions».

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

En canvi, no veu raons per al traslladat de les actuacions de la Ciutadella a l’Estació del Nord: «No entenc gaire el per què, és un lloc que encaixava perquè és molt gran i generava poca molèstia a veïns perquè no hi ha moltes vivendes a prop», sintetitza. Això, sí, reconeix que «té un ús intensiu i s’ha de cuidar més», per exemple, amb més jardiners i reg amb aigua freàtica durant la sequera, «que no és pecat i està permès».

A més d’aquestes dues absències, a Trias li ‘sobra’ un escenari d’aquest 2023: la superilla de Consell de Cent. «És un carrer normalment tranquil al qual no hauria aconsellat portar la festa major, és generar merder en un lloc que ara necessita calma» després de les obres i la sentència, considera. Perquè la gent «es faci seva» la pacificació, preferiria que inicialment acollís actes dirigits només als veïns: «Si organitzes una activitat de ciutat, com la Mercè, ve una invasió de gent», pronostica.