Barcelonejant

Els peixos urbanites de Barcelona: es veuen des de cavallets de mar fins a taurons

Sembla el càsting d’una pel·li Disney. A peu de platja hi ha més de 800 espècies marines. Fa 7 anys que Anèl·lides rastreja la vida sota el mar a Barcelona 

Els entrenaments més originals de Barcelona

Els negocis amb els noms més curiosos

barcelona/Bavosa Plomall - Parablennius pilicornis.JPG

5
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

Diries que és una al·lucinació: com quan veus un barco enfonsat o el preu de l’oli d’oliva. Ets a la Mar Bella, a tot just tres minuts d’aleteig mar endins. Sembla el càsting d’una pel·li Disney. Van i venen centenars de peixets amb pressa de ciutat. Un pop et mira amb pinta de posar-se a cantar. Només falta que et vingui alguna rajada preguntant-te per Nemo

No fa falta arribar ni a la boia. A menys de 150 metres de la vora, a peu d’espigó, es veuen rajades, cavallets de mar, fins i tot taurons. «La gent no té ni idea de què hi ha a les platges de Barcelona», assegura l’Andrea. Ja han comptabilitzat més de 800 espècies de peixos urbanites. «De moment –puntualitza ella–. Jo crec que arribarem a mil».  

Els peixos ja la miren amb cara de ‘¿però tu no tens casa?’. L’Andrea Comaposada, 33 anys, és biòloga marina. Es pot tirar 2-3 hores al dia fent esnórquel amb la seva càmera. Tan t’explica per què el mar és blau com t’ensenya a diferenciar un sarg d’una oblada. Se sap d’una tirada més de 600 espècies, noms en llatí inclosos.  

Anèl·lides, es llegeix a la seva samarreta. «Eduquem i divulguem per promoure la conservació del medi marí», resumeix a la web. Fa 7 anys que l’Andrea va fundar aquesta empresa de científiques emprenedores. «En ciència –apunta– sempre ha sigut més difícil per a les dones fer-se un lloc». 

Organitzen des de tallers en escoles fins a cursos de biologia amb bussejadors, fins i tot fan contes dedicats al mar. Cada cap de setmana munten la BioMARató: sessions d’esnórquel amb càmeres per les platges de Barcelona. ¿La missió? «Reportar el màxim possible d’organismes vius marins a través de fotografies subaquàtiques». Les fotos després es pugen a Minka, una plataforma de ciència ciutadana (minka-sdg.org). «És com un Facebook de natura», compara la biòloga. Porten gairebé 30.000 observacions i 829 espècies identificades gràcies a «ciutadans científics». Ja hi hauran participat més de 250 persones –calcula l’Andrea– pujant fotos de les seves troballes marines. És el «projecte pilar» d’Anèl·lides: Urbamar Bio. Fa 7 anys que rastregen la vida submarina de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona

Avui toca curs de biologia marina al club de busseig Vanes Dive. L’Andrea va detallant la fauna marina urbanita que viu a la Mar Bella abans de ficar-se al mar amb una colla de submarinistes. «Entrenem l’ull –avança–. Per entrar a l’aigua d’una altra manera». Fins ara al bussejar a Barcelona només veies peixos. Una hora després, veuràs ELS peixos. «I quan coneixes alguna cosa –apunta la biòloga– és quan més la comences a conservar».  

És molt fàcil trobar-se aquí mateix rajades instagramejables, pops, agulles primes, sípies amb pinta d’alienígena, gambetes arlequines, microbitxos de colors que semblen trets d’alguna galàxia molt llunyana (nudibranquis), fins i tot cavallets de mar. «Hi ha 5 poblacions de cavallets –detalla l’Andrea–: estan detectades al Fòrum, Llevant, Mar Bella, Sant Miquel i Sant Sebastià». No es mouen gaire de zona, però és difícil localitzar-los. «Mesuren 10 centímetres i es mimetitzen molt amb el fons marí». Hi ha qui ha plorat al veure’ls.  

«El mar enganxa», t’adverteix l’Andrea al veure’t amb la boca oberta. «Cada vegada ets més curiós, cada vegada vols conèixer més». I et va ensenyant les fotos de la guia d’Anèl·lides, amb 232 espècies detallades. «Són les més comunes». ‘Guia participativa marina del Barcelonès’ (es pot descarregar aquí). «És la primera guia participativa que es fa al món –afirma l’Andrea–. Amb fotos de gent. Aquest llibre està fet per més de 250 persones». 

Que sí, que al Mediterrani també hi ha peixets de colors: el fadrí i la juliola. Es veuen bancs de salpes, els de les ratlletes grogues, i castanyoletes de color blau elèctric (les juvenils). Tot i que el peix amb més coloracions del Mediterrani –informa l’Andrea- és la bavosa de plomall: un llimac amb cara de Homer Simpson pensant en cervesa. Sembla que porti un plomall al cap. Solen ser marrons, però els surten els colors en època nupcial. «Nosaltres diem que es vesteixen de gala», riu. I posen amb professionalitat d’‘‘influencer’’.  

Es veu molta gorgonia i anemones de postal, aquestes sense Nemos, i fins i tot arbres de Nadal (és una espècie exòtica). «Els fideus de mar són guapíssims –mostra l’Andrea– i el tomàquet de mar també agrada molt. L’estrella de mar és una de les «espècies emblemàtiques de Barcelona». La típica és la vermella, però també es veu l’espinosa. «Pot arribar a tenir 10 potes». La biòloga s’encongeix d’espatlles. «¿Com pot ser que la gent de Barcelona se’n vagi a la Costa Brava a fer submarisme i esnórquel?».  

¿El més sorprenent que es pot albirar a Barcelona? Taurons. «N’hi ha més de 40 espècies al Mediterrani», explica l’Andrea. De fet, s’han vist tintoreres a l’altura de les boies, assegura la biòloga. «Però no es veuen tan fàcilment –lamenta–. Tant de bo. És un molt bon senyal. Quan hi ha el gran depredador dels mars és que hi ha menjar. Si et falta, és que alguna cosa passa». Aquí ningú taral·leja la banda sonora del ‘Tauró’ de Spielberg. «El tauró t’atacarà si es veu acorralat o si es pensa que ets una presa –Andrea desmenteix la seva fama de pel·lícula–. Hi ha més morts per electrocució amb torradores que per taurons».  

Notícies relacionades

Et poses a l’aigua i comences a reconèixer els bancs de castanyoletes, salpes, allà ve una bandada de joells. Distingeixes les julioles de coloraines, els sargs –un punt a la cua–, i les variades –dues línies negres–. ¡Mira!, aquests són molls, els dels bigotis, i el de la cara d’enfadat, ¿com es deia?, la vaca serrana. Ara els assenyales a l’aigua com si fossin ‘celebrities’.  

En tot just mitja hora, l’Andrea fa 288 fotos. «En cada immersió en faig mínim 300, 400», diu ja a terra sense escarafalls. En aquesta haurà vist –calcula pel cap baix– unes 40 espècies. Et va ensenyant fotos. Sembla que ella hagi estat al Carib. Allà té un primer pla del llimac acolorit digne de l’‘¡Hola!’ «En mitjana hora es pot veure de tot –garanteix–. Si t’hi fixes». Aquest any s’estan veient només amb les ulleres i el tub fins i tot serrans. «El mar sempre sorprèn –garanteix l’Andrea–. S’ha d’anar amb els ulls ben oberts».