Apareix un enigmàtic mural amb un Crist desfigurat a la basílica del Pi de Barcelona

La basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona torna a lluir una obra d’art urbà, tot i que aquesta vegada no consentidani sintonitzada amb el temple. Una petita obra mural feta amb paper pintat i cola ha aparegut a mitjans d’aquesta setmana en un racó d’una paret posterior, al costat de la placeta del Pi. La il·lustració representa en blanc i negre un Crist crucificat, al que s’ha substituït el cap per una mena de càmera de filmació antiga. Una desfiguració del crucifix aparentment crítica amb la fe catòlica.

La basílica, que desconeixia la intervenció mural fins a la trucada d’EL PERIÓDICO, treu ferro al cas i agraeix que almenys el mural no s’hagi fet sobre la paret de pedra del temple. En efecte està sobre una petita peça arquitectònica moderna, sobreposada al monument catalogat, a prop de la sagristia. El dibuix, de fet, està encolat sobre una superfície pintada de color ocre. La parròquia valorarà els pròxims dies si la intervenció requereix o no avisar la brigada municipal antigrafiti per a la seva retirada.

Notícies relacionades

Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries

Dues sepultures d’un soldat republicà

I és que la basílica del Pi té ja experiència amb grafitis, per bé i per malament. Aquest mateix abril es va netejar, després de més d’un any, d’una pintada en un mur elevat i de difícil accés. Una acció vandàlica que amenaçava la preservació d’un escut del segle XIV. L’aparició d’aquests grafitis i altres de recentment esborrats de Santa Maria del Mar va revifar el debat sobre l’impacte del grafiti en el patrimoni històric.

En canvi, aquest juliol la parròquia sorprenia amb l’estrena d’una obra d’art urbà a l’altar major. El pintor i artista urbà Octavi Serra Arrizabalaga, conegut com a Aryz, va presentar en aquesta ubicació especial l’obra ‘Criança’, que es podrà visitar fins al mes de gener. La comunitat del Pi li va donar total llibertat per al projecte i, segons va explicar, va ser ell mateix qui es va posar els límits durant el procés de creació per respectar al màxim els valors religiosos.