Espelmes, flors i fotos: espontani homenatge a la Shamira, la jove que ha mort per la caiguda d’una palmera al Raval

Jordi Cotrina

1
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

Amics i pròxims han acudit a la plaça Emili Vendrell del Raval aquest divendres al migdia per recordar la Shamira, la jove de 20 anys que va morir sobtadament la vigília al caure-li a sobre una palmera. Una trentena de persones, alguns d’ells voluntaris de la Creu Roja que la coneixien, s’han reunit al tronc tallat i hi han col·locat fotografies, espelmes i flors al voltant i a sobre de la base vegetal.

L’espontani homenatge el presideix un cartró amb tres fotografies de la víctima, que apareix amb amigues i exhibint la personalitat alegre i presumida amb què la recorden els més íntims. Al voltant de les imatges, una desena de pòstits grocs amb frases de condol i nostàlgia. Sobre el tronc, dos rams de flors acolorides. Predomina el rosa, el color reivindicatiu del col·lectiu trans.

Notícies relacionades

Al voltant de l’escocell s’escampen gairebé mig centenar de petites espelmes rodones, sense encendre. Com es pot apreciar en les imatges del fotògraf Jordi Cotrina, l’escena se situa en un lateral de la plaça, junt amb el llarg banc que remata una paret mitgera amb grafitis. El seient tan pròxim a les arrels de la palmera ha propiciat que els íntims es poguessin asseure una estona en grupet, aïllats de l’anar i venir del carrer Joaquim Costa.

I és que la mort de la Shamira, una barcelonina invisible, transsexual i sensesostre, toca la fibra al Raval. Desperta un sentiment d’injustícia que va més enllà de l’accident de dijous i que entronca amb la difusa identitat del Barri Xino de Barcelona. El sobrenom que apel·lava als baixos fons de Ciutat Vella en els anys del franquisme i la Transició espanyola s’ha transformat en un apel·latiu reivindicatiu amb la democràcia i la globalització. Les mostres d’afecte a la Shamira es van convertint en catalitzador d’un sentir que va molt més enllà.

Temes:

Successos