Aprovat el pla antisoroll del ‘triangle golfo’ de Barcelona: retalla l’activitat a les terrasses des de l’1 de setembre

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el pla específic de mesures per a la reducció del soroll en l’àmbit de més densitat d’activitats del triangle lúdic del Parc i la Llacuna del Poblenou, que ja ha publicat en el BOPB i del qual destaca l’entrada en vigor des del setembre. El document especifica que tan sols s’han estimat parcialment al·legacions presentades per l’associació de veïns del Parc i per un dels bars que forma part del vedat regulat, que no es detallen, mentre que es descarten la resta, d’alguns operadors (restaurants, bars i discoteques) i també les formulades pel Gremi de Restauració de Barcelona i la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON) –que qüestionava la metodologia en els mesuraments sonomètrics previs–, i fins i tot del grup municipal de Barcelona en Comú-Entesa.

El pla acota la regulació especial a Almogàvers (entre Marina i Àlaba), Pallars (entre Zamora i Àlaba), Pere IV (entre Zamora i Àvila), i Zamora, Pamplona i Àlaba entre Almogàvers i Pere IV, per ser on es concentren més locals i afluència d’usuaris, al districte de Sant Martí. Entre les activitats recreatives musicals autoritzades hi figuren tres sales de festes i un bar musical; entre les activitats de restauració, hi ha 25 bars i restaurants; també hi ha una dotzena de terrasses, i 8 colmados i súpers. Aquests últims mantindran la prohibició d’obrir entre les 22.00 i les 7.00 hores per evitar la distribució d’alcohol que propiciï ‘botellons’.

De la prevenció a la retallada

Per a la resta, s’estableixen nombroses mesures que permetin reduir les molèsties veïnals: des d’evitar que el públic surti dels locals al carrer amb gots de plàstic, ja que el consum d’alcohol a la via pública està prohibit, fins a la conscienciació de la clientela sobre els sorolls, la instal·lació de limitadors de so, el manteniment de prou lavabos i vàters, els convenis antiincivisme i d’altres.

Però les iniciatives més temudes pels sectors afectats són les referides als seus horaris, que al cap i a la fi determinen la recaptació. El Gremi de Restauració ja es va queixar perquè les terrasses eren les principals damnificades en el document previ, ja que perden una hora entre setmana i dues els caps de setmana. I el pla final ho corrobora, dotat d’operatius especials de la Guàrdia Urbana i inspecció perquè es compleixi. També es detallen les mesures preventives (de tacs de silicona a les cadires a la no recollida del mobiliari) per evitar contaminació acústica. La patronal creu que es responsabilitza les empreses en lloc d’apuntar al ‘botellon’ de carrer i l’incivisme.

En canvi, els altres casos (negocis de portes endins, no vetlladors) queden subjectes al que passi durant els següents tres mesos a l’aplicació. Si transcorreguts tres mesos es comprova que «la proposta de reordenació del flux de persones no ha donat resultats satisfactoris» i els equips de control no constaten una reducció de decibels, també s’aplicarien reduccions de fins a dues hores «inicialment al carrer de Pere IV al tram entre Pamplona i Àlaba». No obstant, des de tres negocis ja han comunicat al consistori l’imminent cessament de l’activitat, ja que la propietat ha ordenat el seu desallotjament, cosa que «suposarà una reducció considerable de la problemàtica», puntualitza l’ajuntament.

Notícies relacionades

L’aeroport del Prat aconsegueix reduir els furts en un 80%

Més policia als eixos comercials

El pla també deixa clar que no es poden obrir nous negocis d’aquest tipus, ni realitzar esdeveniments lúdics i festius a l’espai públic, ni s’autoritzaran activitats extraordinàries en horari nocturn.

1,91 milions de despeses municipals

S’ha de destacar que la dotació pressupostària per mantenir la zona a ratlla, a càrrec dels pressupostos municipals sense noves despeses, ascendeix a 1,48 milions d’euros anuals pel servei de la Guàrdia Urbana, 848.000 euros a l’any pels quatre equips de treball a la zona, 49.000 per a la campanya de sensibilització del juny al desembre, 14.753 euros quant a serveis d’inspecció (dos al mes, amb 10 inspectors), 363.810 euros en neteja... En total 1,91 milions d’euros a càrrec del consistori. A això s’hi hauria de sumar la inversió dels operadors en vigilants de seguretat privada i eventuals promotors cívics al seu càrrec.