El tancament del cine Yelmo Icària agreuja el declivi del centre comercial de la Vila Olímpica de Barcelona

Durant 27 anys, les projeccions del centre comercial han acompanyat els residents d’una zona que cada vegada és més «dormitori», com expressen veïns de la zona en un xat privat de WhatsApp, al qual ha tingut accés aquest diari. El districte de Sant Martí, lamenten els residents, cada dia és més residencial i zones d’oci i comerç com El Centre de la Vila van abaixant persianes progressivament fins a quedar-se desertes.

Els restauradors del centre comercial, creat en el marc de les Olimpíades de Barcelona de 1992, han vist com els locals tancaven un rere altre després de la pandèmia. Amb l’arribada de la covid les compres ‘online’ han augmentat substancialment i els comerços locals han sigut els principals perjudicats. En Carlos, cambrer del bar Aquí hi ha molla del Centre de la Vila, assegura que està «molt trist» al veure que tan pocs establiments han sobreviscut a la crisi del coronavirus.

El tancament dels cines ha sigut la gota que ha fet vessar el got i a aquest bar li preocupa el descens de clients a la tarda, ja que les pel·lícules eren la màxima atracció del centre: «Anticipem que perdrem el 30% de la facturació diària i segurament haurem de tancar abans».

El restaurador recalca que el seu bar no serà el que es veurà més afectat per la marxa del Yelmo: «Els restaurants que hi ha a la planta baixa, al costat dels cines, només obren a la tarda aprofitant l’afluència de gent que hi va a mirar pel·lícules, i per tant majoritàriament viuen dels clients del cine». Una dependència que anticipa que els restaurants poden experimentar una gran reducció de guanys i fins i tot haver de tancar els negocis.

A la botiga Amazing Grace també estan preocupats. Segons en Chengbo, treballador del local, esperen que disminueixin les vendes, ja que «la gent venia a passejar pel centre comercial abans que comencés la seva pel·lícula i de vegades compraven».

Altres botigues ja han sigut víctimes del defalliment d’El Centre de la Vila, explica en Carlos: «Un centre comercial és com un ecosistema, el que passa en un local ens afecta a tots indirectament».

«Mai hi ha hagut un mínim teixit comercial»

Una veïna del Poblenou lamenta en una carta a la secció Entre Tots d’EL PERIÓDICO que de moment «només sobreviuen el supermercat, un basar i la farmàcia, algun restaurant, una òptica i una joieria» i tot i així «tots estan aterrits per la seva sort». També critica que als turistes se’ls mostra la Vila Olímpica com «una de les joies dels JocsOlímpics» però que a ningú li importa «un rave» els veïns que viuen al barri.

La veïna assegura que els que han intentat obrir un comerç el tanquen pels alts preus dels lloguers i explica que «mai hi ha hagut un mínim teixit comercial»: «No hi ha ferreteries, papereries, llibreries, perfumeries, sabateries, pastisseries, mercats...». Precisament El Centre de la Vila, a diferència de la resta de centres comercials de Barcelona, pertany a una empresa pública de l’Estat, Mercasa, en virtut de la llei de costes. Per ara les negociacions de l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona per a la cessió d’aquest actiu han sigut debades.

Indignació dels veïns

Els veïns de la zona són els que més patiran el tancament del cine Yelmo, ja que l’oferta cultural al barri és cada vegada més reduïda i això els obliga a desplaçar-se a altres districtes. La Marga, usuària recurrent del cine, després de viure 15 anys a la Vila Olímpica, assegura que l’oci s’ha vist molt deteriorat els últims tres anys i que els veïns no estan gens contents.

En el xat de veïns, els membres del grup expressen indignació i busquen explicacions sobre el canvi de propietaris i la pujada dels lloguers de les botigues. El comiat del cine és el que ha provocat més enrenou i ha tocat la moral de la comunitat veïnal.

La Marga explica que se sent «impotent», ja que aquestes són una de les poques sales de Barcelona que estan ben adaptades per a persones amb cadira de rodes: «Em treien la butaca i podia seure amb la meva cadira al mateix lloc que els altres, als altres cines m’he de quedar enmig del passadís». Després de les seves visites setmanals al local, la Marga explica amb enyorança que ja té l’entrada per anar a veure «l’última pel·lícula».

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Un altre veí «de tota la vida» de la zona, en Joan, explica que no acaba d’entendre per què abaixen la persiana de les sales de projeccions, ja que segons ell, no hi ha gaire despesa en personal: «Les projeccions estan molt automatitzades i no hi ha acomodadors».

Molts residents senten nostàlgia al veure que els cines tanquen les portes per sempre, com la Rosa, veïna del barri des de fa 25 anys, que té por que després d’aquest cessament de projeccions audiovisuals el Centre de la Vila ja no tingui salvació. Les especulacions veïnals van fins i tot més enllà i es plantegen si la pujada dels lloguers podria amagar una subhasta d’El Centre de la Vila o la reconversió a usos més dirigits als oficinistes del 22@ que als residents de l’entorn immediat.