Metro més ben adaptat

Persones cegues al transport públic: la valentia de «sortir de la zona de confort»

Ferrocarrils estrena una ‘app’ que permet als invidents orientar-se a les estacions a través de codis QR que els indiquen què hi ha al seu entorn

Persones cegues al transport públic: la valentia de «sortir de la zona de confort»

Carlos Márquez Daniel

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb 11 anys, fart que la seva mare l’obligués a anar sempre de bracet del seu germà, el Pep va agafar un bastó del seu avi i va sortir al carrer a buscar els amics. «Coneixia l’entorn, sabia on eren els obstacles», es defensa. Anys més tard, va decidir pujar a un bus de Santa Coloma de Cervelló amb destinació a Barcelona per anar a veure la nòvia. «L’objectiu bé valia l’esforç», fa broma. Dos gestos que no serien gestes si Pep Llop no fos cec de naixement, cosa que per si mateix no és cap mèrit ni cap desmèrit però sí una condició que trenca amb l’‘statu quo’ d’una societat que encara té camí per recórrer en la integració de persones amb diversitat funcional. El transport públic, per exemple, va ser fins no fa gaire una vedat gairebé privat només per a vidents. Primer la megafonia, després els encaminaments i més tard guies en braille i la tecnologia que ajuda a orientar-se. Ferrocarrils és l’últim exemple, amb l’estrena d’una aplicació que, a través de peculiars codis QR, va donant indicacions d’on som i quines són les opcions que tenim.

Però comencem per la informació pràctica. ¿Què hem de fer quan coincidim al metro, al bus o pel carrer amb una persona cega? El neòfit vascula entre la sobreprotecció i el desconeixement, sense saber gaire com reaccionar. Si és que ha de reaccionar. Explica el Pep que tot es resol amb una simple pregunta que l’interessat segur que agraeix: «¿El puc ajudar d’alguna manera?». Sempre que s’intueixi que requereix d’una mínima assistència, perquè les persones invidents –i disculpin que recordem tal obvietat– també se saben orientar, només que ho fan de manera diferent, amb altres eines. Dit això, tornem a la qüestió del transport públic.

El que s’ha presentat aquest dimecres porta per títol NaviLens, un sistema de marcadors digitals intel·ligents que ajuden a fer que els espais siguin més accessibles. Ja és operatiu al metro de TMB i ara també ho és a les línies del Vallès i les d’Anoia-Igualada dels FGC. Una estrena, per cert, que ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Ester Capella, que ha aplaudit la novetat i ha admès que queda camí per fer. NaviLens és una aplicació mòbil, disponible per a Android i per a iPhone, que a través de la càmera va llegint uns codis similars als QR, amb l’excepció que no s’ha d’enfocar amb tanta precisió i la interpretació es fa a una distància 12 vegades superior.

Un invident pioner

Notícies relacionades

La lent assumeix el codi i una veu el converteix en coordenades per a l’usuari. Escales, torns, andanes, línies, ascensors..., va aportant tota la informació segons anem avançant, de manera que la persona cega sap en tot moment on és, cap a on es dirigeix i què es que trobarà pel camí. «Si vas amb gos, no és tan necessari, però si vas sol amb bastó, eines com aquesta són imprescindibles», assenyala el Pep, que el 2011 es va convertir en el primer diputat cec del Parlament de Catalunya i abans també va ser el primer alcalde invident quan va guanyar les eleccions de Santa Coloma de Cervelló el 1999.

A qualsevol persona cega que tingui por d’agafar el metro o, simplement, de sortir de casa, el Pep li llança un missatge molt clar: «Falten moltes coses, com els encaminaments a les estacions (bandes rugoses a terra), però l’actitud és molt important. Cal atrevir-se a abandonar la zona de confort i assumir les incomoditats que en el fons impliquen viure millor. Moure’s i agafar el transport públic és llibertat i és autonomia». I posats a demanar, aquest exdiputat, que sembla parlar des de l’experiència, sol·licita que hi hagi «més persones amb discapacitat en la presa de decisions». Coses de la sensibilitat i saber de què es parla.