La bonificació del transport públic només ha generat un 1,2% més de viatgers a Barcelona

Es va començar a aplicar el setembre del 2022 i s’esperava una allau de nous usuaris, però el cert, i així ho demostren les dades, és que amb prou feines ha aconseguit seduir els que no eren habituals. En canvi, sí que ha mantingut els de tota la vida. Segons l’enquesta de mobilitat en dia feiner del 2022, la bonificació del transport públic només ha generat un 1,2% de viatgers novells en l’àmbit d’influència de la ciutat de Barcelona. La majoria dels entrevistats asseguren que els seus costums s’han mantingut com sempre (44,6%) o que, simplement, les rebaixes no els han afectat (44,8%). Un altre 8,4% que ja solia recórrer al metro, el tren, el bus o el tramvia afirma que sí que l’utilitza ara més que abans. En qualsevol cas, no s’ha produït, ni de bon tros, el desitjat efecte criada.

L’enquesta la fa l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que cada any, des del 2003, duu a terme una radiografia que permet estudiar i comparar la societat en funció dels seus hàbits de mobilitat. L’ús del transport públic es va enfonsar durant la pandèmia i, tot i que en aquests mesos ja s’estan aconseguint registres per sobre dels del 2019 (quan es van trencar tots els rècords), l’any passat encara es va tancar amb un 12,5% menys de desplaçaments respecte a l’any anterior a la covid.

Alternatives eficients

Núria Pérez, responsable de l’àrea de Mobilitat de l’Institut Metròpoli, desgrana l’estudi més enllà de les dades fredes. Explica que els hàbits de mobilitat «són molt difícils de modificar». «És més difícil deixar de fumar que canviar el cotxe pel transport públic», exemplifica. Lamenta que la societat en molts casos ni es plantegi canviar aquests costums «malgrat que, en moltes ocasions, existeixen alternatives igual o més eficients que el vehicle privat».

Notícies relacionades

Sense toros però amb antitaurins

Mor sor Montserrat Casas, popular abadessa de Pedralbes

Ni els quatre mesos de tarifes rebaixades van aconseguir esmorteir la caiguda de l’ús del transport públic el 2022, generada, en bona mesura, per una pèrdua de confiança que no se sostenia en raons científiques: ni un sol brot de covid, que se sàpiga, es va originar en un bus o un vagó de metro. En canvi, el que no és discutible és la inversió que totes les empreses (com TMB o Ferrocarrils) van fer en els seus vehicles perquè l’aire es renovés constantment. Prolongar tant l’ús de la mascareta tampoc va ajudar a recuperar aquest clima de confiança. Podria culpar-se el teletreball, però el vehicle privat només va baixar el 5,5%, mentre que la mobilitat activa, sempre respecte al 2019, va pujar un 8,3%. En global, l’abans i després de la pandèmia dibuixa un escenari de desplaçaments molt similar, amb un descens de tan sols el 0,2%.

L’enquesta també va consultar sobre els efectes del preu del combustible. El 26,9% dels entrevistats van admetre que l’escalada de preus va fer que modifiquessin els seus hàbits de mobilitat, però només el 4,3% van començar a utilitzar el transport públic. El 70%, en canvi, i és una de les dades més rellevants segons l’opinió de Pérez, han optat per reduir les seves incursions amb cotxe o moto per gastar menys, per un 6,3% que opten per compartir més el vehicle i un 25,5% que utilitzen més sovint el bus i el metro.