Daniel Sirera: «Collboni es va comprometre amb mi minuts abans del ple que no governaria amb els Comuns»

¿Està del tot segur que el PP no hagi apuntalat un pròxim govern de socialistes i Comuns?

Tractant-se del Partit Socialista, pot passar de tot. Però hi ha un compromís per part de l’alcalde de governar en solitari i hi ha també un comunicat i una declaració pública de Colau que el seu partit passa a l’oposició. No tinc per què desconfiar de la paraula que han donat Collboni i Colau.

Però, a més del que es va dir al ple, ¿quina garantia té el PP que Colau i els Comuns no entraran en un govern de Collboni? Colau ha promès treballar per aquesta unió i l’alcalde no ha tancat la porta en cap cas.

La veritat és que de garantia no tenim cap. Collboni i Colau no tenen majoria absoluta i, mentre els nostres regidors siguin imprescindibles per condicionar la política municipal, exercirem aquesta influència. Collboni i Colau han expressat un compromís de no formar govern. Si ho fan, hauran de respondre davant els electors. Collboni es va passar tota la campanya dient que la responsable del que li passa a Barcelona és Colau i que no volia governar amb ella. Seria un contrasentit que ara arribessin a un acord. És important que Barcelona es governi entre tots i, per tant, que hi pugui haver un alcalde capaç de pactar a esquerra i dreta.

Parla del que va dir en campanya, però Collboni va declarar dijous que, si era elegit, formaria govern amb els comuns. ¿Quina garantia té el PP que no passi, per exemple, després de les eleccions generals?

No ens hem d’acostumar que els polítics menteixin. He dit el mateix abans de les eleccions i després. Collboni s’ha compromès amb mi que no hi haurà un govern amb els comuns.

¿Quan s’ha compromès Collboni amb vostè que no governarà amb els Comuns?

Si no s’hi hagués compromès, segurament Colau no hauria fet un comunicat dient que passava a l’oposició.

¿Però s’ha compromès amb vostè en una reunió, en un acord no conegut, en un pacte firmat entre el PP i el PSC...?

Va ser la meva condició per donar-li suport.

¿I Collboni li va dir explícitament que els Comuns no entraran en cap cas al seu govern?

Si no hagués tingut aquesta convicció, no hauria votat Collboni. ¿Em pregunta si hi ha un acord per escrit? No, no n’hi ha cap a part del comunicat de Barcelona en Comú. 

És a dir, l’única prova que el PP té que els Comuns no entraran al govern del PSC i que propicia que vostès votin Collboni és el comunicat de Barcelona en Comú.

I també quan Collboni em diu que Barcelona en Comú no estarà al govern.

¿Quan l’hi va dir?

Minuts abans d’entrar al ple. El que li vaig dir a Collboni va ser: «Si formes govern amb els Comuns, no et donaré el meu suport». Em va respondre: «No ho faré». I em va enviar el comunicat dels Comuns. Hi ha dues parts que em diuen que no arribaran a un acord. M’he de fiar de la paraula de la gent, tot i que siguin polítics... És cert que d’aquí tres o quatre mesos, o en un any o dos, hi pot haver una moció de censura i un canvi de govern. És lògic. Però no puc controlar tot el que passa.

L’aritmètica també diu que hi pot haver un tripartit d’esquerres. I el govern de Collboni està en minoria...

L’aritmètica també pot dir que jo puc ser alcalde...

Sí, però un tripartit d’esquerres té una mica més de probabilitats.

Això pot passar. He dit en tot moment què faria i, quan he tingut l’oportunitat, ho he fet: d’una banda, que no hi hagi un govern independentista i, de l’altra, evitar que els Comuns estiguin al govern. D’aquí quatre anys vull ser alcalde de Barcelona i presentar-me a les eleccions dient que he complert el dit. Si passa el que vostè diu, no tothom pot dir el mateix. Els ciutadans, que no són tontos, decidiran si premien qui els han dit la veritat o qui els han mentit.

¿Es planteja oferir-se com a soci de govern a Collboni per impedir que els Comuns entrin en l’executiu?

Hi estic disposat. He vingut a l’ajuntament a governar. Vull ser alcalde i gestionar la ciutat, no tinc cap mena de por de governar amb Collboni, però aquest escenari no s’ha plantejat. Si li demano que els Comuns no formin part del govern, tampoc puc exigir estar en el govern.

Una hipòtesi: ¿el PP hauria preferit un govern independentista de Trias i Maragall si Collboni hagués presentat un pacte de govern amb Colau?

El que el PP preferia és el que ha passat. Hi ha moltes hipòtesis, però prefereixo parlar del que he aconseguit, un ajuntament constitucionalista sense els separatistes ni Colau al govern.

¿El PP no hauria votat en cap cas Collboni i, per tant, hauria tolerat un govern independentista si s’hagués anunciat un pacte de govern de PSC i els Comuns?

Això hauria significat un problema per a mi, perquè hauria d’haver triat entre mort o mort. Però, com que no volia arribar a aquella situació, vaig treballar insistentment per aconseguir que no hi hagi separatistes al govern municipal ni tampoc Colau.

La llista de reclamacions del PP al PSC inclou la supressió de la moratòria hotelera, aturar superilles, no connectar el tramvia per la Diagonal i eliminar la reserva del 30% de vivenda protegida. ¿Quina garantia té que es complirà?

No en tenim cap, perquè és un document que he fet arribar a l’alcalde per parlar sobre aquestes propostes en les pròximes setmanes. Li ofereixo l’oportunitat perquè el PSC i el PP treballem per posar Barcelona al lloc que li correspon i fer polítiques de creixement econòmic perquè tornin les inversions, el talent i els grans esdeveniments internacionals per posar la ciutat en marxa.

¿El document és un embrió d’un oferiment del PP per ser soci estable del PSC?

Hem dit a l’alcalde que donarem suport a totes les mesures que adopti que coincideixin amb els plantejaments del PP. Estic convençut que podrà buscar altres suports. Si Collboni es deixa portar per les polítiques que li proposarem des del PP, podem fer grans coses

Llavors, d’entrada, vol facilitar la governabilitat a Collboni.

Barcelona necessita un govern estable i que comenci a treballar. Seré lleial amb Collboni, proactiu amb el govern municipal i treballaré per i per a Barcelona. Molta gent m’ha dit que com se m’acut fer alcalde un socialista un mes abans de les generals. Els dic que per mi el més important és Barcelona, que ha de tenir un bon govern i que vull participar en la governabilitat. Molts em diuen que he donat una carta a Pedro Sánchez amb la segona ciutat d’Espanya. Però el que Barcelona necessita és un govern que no estigui ple de separatistes i ni els d’Ada Colau.

¿Fins a quin punt van ser decisives les executives del PP i el PSOE perquè passés el que va passar en la investidura?

No ho sé. Crec que el factor decisiu per al que vam veure al ple va ser la meva negativa a votar Collboni si Barcelona en Comú entrava al govern. Desconec què van fer a partir d’allà, però sé que va motivar que Barcelona en Comú fes un pas al costat.

En un escenari condicionat per les generals, costa pensar que a Alberto Núñez Feijóo li resultés còmode que, per inhibició del PP, Trias i Maragall haguessin passat a governar Barcelona. ¿Des de Génova els van emplaçar a votar Collboni per impedir un govern independentista tant sí com no?

El que el president nacional [Feijóo] em va dir dissabte, la setmana passada i la nit electoral, va ser que fes el que cregués que era millor per a la ciutat i que em recolzaria. Sense cap línia vermella. No faria cap bogeria, però la decisió era complicada.

A un mes de les eleccions, ¿no hauria sigut molt difícil per al PP explicar per què tolerava un govern independentista per vetar un pacte de Collboni amb Colau?

No m’agrada parlar d’hipòtesis. He construït un futur per a Barcelona, l’he treballat i l’he aconseguit. ¿Què podria haver passat? No sé... El que he fet era el que havia de fer, és al que em vaig comprometre. Hauria tingut una decisió molt complicada, endimoniada, si els d’Ada Colau no s’haguessin fet a un costat. Vaig treballar molt perquè no fos així.

Diu que no es van decidir a votar Collboni fins a dos minuts abans del ple. ¿Per què els va costar tant decidir-se?

Vaig arribar a l’ajuntament i no havia pogut llegir el comunicat de Barcelona en Comú. El vaig veure uns minuts abans de començar el ple. Vaig tenir l’oportunitat de parlar uns segons amb gent de la la candidatura de Xavier Trias. Després vaig veure que hi havia Laura Borràs, Oriol Junqueras i gent que venia a celebrar el front independentista. Llegint el comunicat dels Comuns, vaig veure que podia fer efectiva la meva promesa electoral.

¿Va trigar tant perquè va esperar l’aval de la direcció nacional del PP?

No. Bastant abans del ple, el president nacional em va dir: «Dani, confiem en tu, sabem que faràs el millor per Barcelona i, per tant, la decisió és teva».

Amb sinceritat: abans del 28M, ¿preferia abans Trias d’alcalde que Collboni?

Entre Trias amb Maragall i Collboni sol, no vaig tenir cap dubte.

Segurament el votant del PP a Barcelona veu amb millors ulls Trias que Collboni...

El que passa és que Trias no venia sol, sinó amb un acord de govern tancat amb ERC. Trias va treure l’estelada del balcó durant la campanya, la va guardar a la tauleta de nit i la va tornar a posar quan va venir a l’ajuntament amb un pacte amb els independentistes d’ERC. Podia haver explorat altres fórmules d’esquerres o dretes, però va pactar complint el que havia demanat el president Aragonès de formar fronts independentistes contra el futur govern del PP.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Manuel Valls va investir fa quatre anys un govern de Colau amb Collboni i els seus hereus polítics han desaparegut de l’ajuntament. ¿Tem que al PP li puguin sortir igual de cars els vots concedits al PSC?

Valls va fer alcaldessa Colau i jo això no ho hauria fet mai. He fet alcalde una persona constitucionalista, moderada i que crec que té ganes de resoldre els problemes de Barcelona. L’ajudaré en tot el que pugui. Això no va de partits, va de Barcelona, i no tinc por perquè crec que he fet el correcte i el millor per a la ciutat.