Anatomia de l’ecoxamfrà, l’última (o penúltima) empremta urbanística del ‘colauisme’

El concurs públic es va obrir el 2 de febrer i comptava amb un pressupost de licitació pròxim als 681.000 euros, que incloïen la intervenció, a més, en cinc entorns escolars. El 25 d’abril, l’ajuntament feia pública l’adjudicació a l’empresa Serveis i Projectes Begues SL, amb seu a Sant Vicenç dels Horts i especialitzada en obra pública, per valor de 622.710 euros. El segell en aquests cinc xamfrans serà seu. Serà l’últim toc del ‘colauisme’ en l’urbanisme de la ciutat. O el penúltim, segons decideixin els electors d’aquí un mes.

Formigó literari

La documentació del concurs inclou el projecte executiu, un detallat informe de 859 pàgines que permet conèixer més de a prop aquest invent, que s’aplicarà als encreuaments d’Aragó amb Entença (muntanya-Llobregat), Viladomat (muntanya-Besòs), Bruc (muntanya-Besòs), Urgell (mar-Llobregat) i Nàpols (muntanya-Llobregat), amb una superfície total de 1.141 m². Amb un detall curiós: en un moment en què el consistori treu pit amb la retirada dels blocs de formigó del tipus Nova Jersey que van inundar la ciutat en temps de pandèmia, resulta que aquesta obra es delimita, en alguns casos, amb aquestes mateixes proteccions que van donar cabuda a les 3.700 terrasses extres col·locades per salvar la restauració de la covid.

Però que desapareguin les Nova Jersey dels coberts provisionals no vol dir que la ciutat prescindeixi d’aquests elements en actuacions efímeres. Es va produir, de fet, per perimetrar la superilla de Sant Jordi, jornada en què es van treure al carrer 230 blocs de formigó. I passarà el mateix amb els xamfrans humanitzats.

Moviment de fitxes

Així les coses, l’ecoxamfrà és una fusió d’urbanisme tàctic–o sigui, s’utilitzarà també pintura– i protecció d’entorns escolars, utilitzant les eines del primer per aconseguir els objectius del segon. A Viladomat, encreuament que queda a prop de l’escola Els Llorers, el pronòstic municipal és que els usuaris siguin majoritàriament estudiants del centre. Està previst desplaçar tres contenidors i col·locar-los a la vorera, on ara hi ha un aparcament de bicis, i eliminar totes les places de càrrega i descàrrega que es traslladen a una altra cantonada. També es veurà afectada la terrassa d’un bar, ja que les cadires més pròximes a Aragó es retiraran per permetre l’accés al nou espai. És el problema de les grans ciutats: toques una cosa i n’afectes una altra.

El d’Entença fa desaparèixer els espais per al repartiment de mercaderies, que es mouen a altres cantonades. Es farà el mateix amb quatre contenidors. En aquest ecoxamfrà, sense centre educatiu a prop, s’esperen usos més heterogenis. A Urgell no es guanyarà tant espai per la presència del carril bici. Aquesta coincidència, a més, farà aflorar, al triangle nord, un nou aparcament per a bicicletes. A Aragó amb Nàpols, l’obra afectarà una terrassa covid, una zona blava d’aparcament i contenidors situats als extrems. Tot tindrà col·locació a l’entorn. A Bruc s’actua just davant de la seu del districte i també al carril de serveis d’aquesta perpendicular d’Aragó. Es perdran les places reservades al personal municipal, i places de zona verda i de motos, a més d’una parada del Bicing que haurà de ser desplaçada. El de Bruc, amb prop de 500 m², serà l’ecoxamfrà més gran dels cinc projectats.

Protegir escoles

La primera vegada que l’ajuntament va parlar d’ecoxamfrans va ser el juliol del 2019, quan es va anunciar que el gener del 2020 Barcelona declararia l’emergència climàtica en plena carrera de les diferents administracions (Estat, Generalitat i consistoris) per brandir primer el compromís contra la crisi climàtica. El 19 de juliol d’aquell any es va constituir la taula per l’emergència climàtica de Barcelona, amb presència de més de 300 persones que representaven 200 entitats de la xarxa Barcelona+Sostenible. Es van presentar un conjunt de mesures, deia el comunicat municipal posterior, «que es podien establir de manera immediata», i entre aquestes, quan es parlava d’entorns escolars, s’avançava la voluntat de crear nou ecoxamfrans. Perquè se’n facin una idea, a l’Eixample hi ha gairebé 5.000 cantonades.

El gener del 2020, quan es va presentar el pla per protegir 200 escoles de la capital catalana de la presència del trànsit motoritzada, el concepte va tornar a aflorar. Ara ja n’eren 13 les cantonades que es volien ‘salvar’. L’abril del 2022, la paraula ‘ecoxamfrà’ feia un salt qualitatiu i es colava per primera vegada en el titular d’una nota de premsa municipal, enviada en aquest cas un diumenge, quan el consistori sap que els mitjans van més escassos de matèria primera.

‘Obrim carrers’ només una mica

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Hi apareixien, a més, els primers ‘renders’, aquestes imatges d’aspiració virtual que tan poc agraden als líders veïnals, més abonats a la realitat que al ratolí d’un iMac. Es treballaria, deia el comunicat, en tres encreuaments d’Aragó: Viladomat, Entença i Urgell. Més tard s’hi afegirien Bruc i Nàpols. Les obres, prosseguia la nota, començarien el febrer del 2023, però finalment serà al juny quan comencin aquests tres mesos previstos de transformació. Tot això passarà, per cert, en un carrer que el març del 2020 va participar en el projecte ‘Obrim carrers’, que es continua aplicant a Creu Coberta i Gran de Gràcia cada cap de setmana, amb trànsit tallat per a gaudi dels vianants. Aragó, i també Via Laietana, mai van tornar a repetir. Però sí que hi ha espai per a ecoxamfrans. L’última menció ja té data d’aquest any, el 9 d’abril per ser concrets, on es recorda que és un projecte que neix dels pressupostos participatius.

L’ús dels xamfrans serà un dels punts a abordar durant la campanya electoral. Són, més enllà de si són o no ‘eco’, una bona metàfora de la densitat d’usos que conviuen alhora a Barcelona, sobretot a l’Eixample, que s’ha convertit en laboratori urbanístic de la ciutat. Veurem quina direcció prenen els invents sobre el model de ciutat a partir del 28 de maig.