Enquesta del RACC: congestió disparada en una Barcelona molt més insegura

A les portes de les eleccions municipals, el RACC ha presentat aquest dimecres una enquesta sobre la percepció de la mobilitat a Barcelona. La mobilitat i el seu cosí germà l’urbanisme seran precisament un dels temes estrella de la campanya electoral, així que vagi per davant que les casualitats no existeixen. El sondeig realitzat a 2.000 persones dona dades certament negatives sobre els desplaçaments ciutadans a la capital catalana. Les coses estan pitjor que abans, hi ha més inseguretat i no hi ha indici que en el futur la situació amaini. Un parell d’exemples: el 80% dels entrevistats creuen que la congestió del trànsit ha empitjorat en els últims quatre anys i el 65% consideren que d’ara endavant la situació no anirà a millor.

En l’enquesta han participat 600 persones que anaven a peu, 300 que anaven en bici, 200 en un patinet, 400 motoristes i 500 automobilistes; 2.000 en total, i tot i que segur que aquests 2.000 sovint utilitzen el transport públic, el RACC no ha baixat al metro ni ha pujat a un bus per captar les opinions dels habituals del desplaçament col·lectiu. A més, 900 dels participants (el 45%) són usuaris de vehicle privat quan és una alternativa que genera poc més del 20% dels moviments. El 61% tenen menys de 40 anys, el 76% disposen d’algun tipus de carnet de conduir i el 21% disfruten de teletreball en graus diferents. Fetes les presentacions, anem amb els resultats; anem amb les percepcions.

Comencem per la fiabilitat. Els mitjans de transport individuals (cotxe, moto i bici) són els que generen més confiança, a molta distància de la qual susciten el bus, el metro, el tramvia o el tren. La diferència és absolutament sideral, des de l’automòbil amb un 94% de molta o bastanta confiança fins al 24% que guanya l’autobús. Sorprenen aquestes dades si es té en compte que el mes passat va ser el març amb més validacions de metro de tota la història, i amb el bus molt a prop d’arribar als sostres obtinguts abans de la pandèmia. I crida l’atenció tan poc suport quan altres enquestes públiques realitzades als usuaris atorguen notes de notable, per exemple, al tramvia, i de gairebé notable al soterrani. Rodalies, és cert, sempre es queda a la cua, però sempre per sobre de l’aprovat i acariciant el sis.

Més doble fila

Sobre l’aparcament, els enquestats aporten l’esperat si es té en compte que la ciutat ha tendit a eliminar places de cotxe a la calçada per cedir-les a les motos, per pintar carrils bici o bus, per col·locar terrasses, contenidors, estacions del Bicing... El 64% dels enquestats pensen que ara és més difícil estacionar que fa quatre anys. Si es desgrana per vehicle utilitzat, els ciclistes diuen els contrari, amb un 63% afirmant que hi ha més ancoratges que abans. Els automobilistes, en canvi, escalen fins al 83% de descontentament. També són majoria –un 53%– els que ara perceben més cotxes a doble fila que abans. Allà jugarà un paper important l’estratègia municipal de distribució urbana de mercaderies, en ple desenvolupament. També hi ha coincidència (un 71%; un 88%, en el cas dels vianants) que les terrasses han envaït les voreres.

Quant a la congestió, el 80% dels consultats creu que la fluïdesa del trànsit no ha millorat a l’interior de la ciutat, per un 61% que opinen el propi respecte a les rondes. Si es pregunta sobre el futur, en ciutat hi ha un 65% que intueixen que no anirem a millor, per un 58% que no ho veuen clar a l’anell viari que envolta Barcelona, el RACC també ha preguntat pels radars instal·lats dins del nucli urbà, sobretot en entorns urbans, en els quals cal reduir 30 km/h, tot i que un sigui al carrer d’Aragó. Tots aproven la mesura, però en diferent grau. Més a favor els vianants i ciclistes, molt menys, però sempre dins de l’aprovat, els motoristes i els usuaris de cotxe.

Caminar, un perill

Finalment, el ‘mobility club’ ha requerit als entrevistats sobre seguretat, amb resultats una mica inquietants. El 72% dels usuaris considera que ara és menys segur caminar per les voreres que fa quatre anys, el 68% pensa el propi però aplicat a l’horari nocturn i el 65% opina d’igual manera quant al transport públic nocturn.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Si han arribat fins aquí és probable que coincideixin que el dibuix que brinda l’enquesta del RACC sobre la mobilitat a Barcelona voreja l’apocalipsi. També genera molts interrogants. ¿Per què la gent percep més congestió si segons l’ajuntament hi ha un 4% menys de cotxes que abans de la pandèmia? Allà és on entra la política. I és allà on hi ha ficat cullerada el president de l’automòbil club, Josep Mateu, a l’hora de valorar els resultats del seu sondeig. «Alguna cosa no estem fent bé, hauríem de replantejar l’actual estratègia de mobilitat», ha lamentat. La seva recepta passa per prioritzar les actuacions en l’entorn metropolità per facilitar l’accés a la gran ciutat en transport públic. I una vegada resolt això, posar-se a fons amb la transformació de l’urbs. No ho ha dit, però s’intueix la crítica al govern d’Ada Colau, un consistori que s’ha posat amb el segon sense esperar el primer, que recau en l’Estat i el Govern.

Que hi hagi més congestió no implica que hi hagi més cotxes. De fet, segons xifres municipals, hi ha un 4% menys de trànsit que abans de la pandèmia. Però aquest no és el problema, segons el RACC. El que passa és que tanta reforma urbanística ha guillotinat l’espai destinat a l’automòbil i a la moto, de manera que gairebé el mateix nombre de vehicles han de compartir un espai molt més reduït (eixos verds, pacificacions, superilles, eliminació de carrils...). Ergo: més congestió. Mateu ho ha resumit de la següent manera: «Estem d’acord amb el què, però no amb el com». És a dir, sí a humanitzar la ciutat, però abans, segons la seva manera de veure, cal atendre moltes altres necessitats.