El gol d’últim minut que necessita Ernest Maragall

No, ara mateix aquest final mixt de la carrera a l’alcaldia de Barcelona i la remuntada del 6-1 del Barça al PSG al Camp Nou, el 2017, no sembla creïble. Gairebé ningú veu possible ara que Maragall estigui en condicions de guanyar les municipals del 28 de maig. No hi ha gaires elements que convidin a confiar en la seva remuntada. Però alguns republicans sí que ho creuen. Almenys alguns.

Aquell 4-0

Només els barcelonistes que el 14 de febrer del 2017 van acudir al Parc dels Prínceps per assistir al París Sant Germain-Barça, vuitens de Champions, poden explicar com van viure aquella terrible derrota, un 4-0 demolidor en un feu sense caixet. Que som el Barça, que a aquesta gent li agrada el rugbi, que la seva lliga és de grangers. Que què ha passat aquí.

Un diari esportiu de Barcelona va escriure en la prèvia d’aquell partit: «El FC Barcelona té l’objectiu d’aconseguir una bona renda al Parc dels Prínceps abans de la visita dels francesos al Camp Nou». Perquè el Barça era, abans d’aquell partit, el que era Ernest Maragall l’estiu passat: un candidat clar a la victòria. Fins aleshores, quan encara Xavier Trias no havia confirmat que s’hi presentaria, ERC estava clarament al capdavant de carrera, junt al PSC i Barcelona en Comú.

Cinc regidors

Ara hi ha enquestes que donen cinc regidors a ERC, la meitat dels que va aconseguir el 2019, la mateixa xifra que ha tingut Junts per Barcelona en el mandat que ara conclou. És veritat que Maragall no ha començat gens bé l’eliminatòria. S’intuïa que la presència de Trias el perjudicaria i que beneficiaria Colau, almenys d’entrada. Però res augurava tanta aroma de patacada.

La gent és dolenta, especialment els periodistes, i el judici s’ha tornat molt sever. De ser vist com un alcaldable amb moltes opcions de convertir-se en alcalde, ha passat ràpidament a guanyar-se la fama de ser el primer eliminat de la competició.

Hi van contribuir dies dolents i de pitjors, entre els quals destaca molt especialment el del fiasco de la llista de suports que després van negar recolzar la seva candidatura. No hi va ajudar tampoc la magnitud dels fitxatges per a la candidatura, que serien els del Barça si Laporta no hagués activat les palanques: gairebvé no hi ha cares noves. ERC pràcticament repeteix llista, a part de la inclusió en llocs de sortida de l’exdelegada del Govern català a Madrid Ester Capella, que, a més, desprèn la imatge de ser allà per si al final el candidat no es queda al consistori quan comenci el mandat.

De la prèvia al desenllaç

En futbol, el trànsit de guanyador a perdedor sol ser més ràpid, sovint el que dura un partit. En la prèvia d’aquell PSG-Barça del 2017, un diari esportiu madrileny va publicar aquest paràgraf: «Gairebé a la manera jacobina en l’època del terror, París espera amb aprensió el trident que en la temporada 2014-2015 va arrasar gairebé com Àtila el PSG. Neymar, Messi i Suárez van marcar 10 gols en tres partits a l’equip que llavors dirigia Laurent Blanc».

Hores més tard, després del 4-0, el mateix diari va sentenciar: «Es veia venir que el Barça anava sense frens i en baixada aquesta temporada, però que el discurs oficialista s’esforçava a tapar-ho». Quan es tracta d’ajusticiar el caigut, falten pedres.

Per la mínima i pujant

A ERC, sostenen fonts del partit, es manté l’esperança i es confia molt que el pas dels dies que falten per a les municipals permetrà la remuntada. Menys de dos mesos ja. Per revertir els mals presagis, Maragall ja ha mantingut 500 reunions amb representants de diversos sectors, 300 visites a districtes, 30 trobades temàtiques en domicilis amb professionals d’un mateix sector, expliquen

Sobretot, aquestes fonts asseguren que, segons les dades de les quals disposen, en aquests moments Trias ha anat perdent pistonada i només avantatja Maragall per un regidor, 9 a 8. Afegeixen que aquesta tendència es manté i confien que al final Junts quedi per darrere d’ERC i que el 6-1 sigui més a prop. Després poden venir la Juve o Manuel Valls a fer-te fora a quarts de final, però aquesta ja és una altra història.

Trias i Laura Borràs

Cinc hores va trigar Xavier Trias a comentar la sentència condemnatòria de Laura Borràs divendres. L’alcaldable de Junts a Barcelona ho va fer mitjançant un missatge a Twitter considerat tebi per part de diversos comentaristes (els ‘borrasistes’ no són partidaris del perfil baix en gairebé res) que qualificava la decisió judicial de «desproporcionada i injusta».

4,5 anys de presó i 13 d'inhabilitació. La sentència a @LauraBorras és desproporcionada i injusta, com posa de manifest que el mateix tribunal en demani l'indult. Tot el procediment ha mantingut un clar component polític. El meu suport, Laura, en el camí que obren els recursos.

— Xavier Trias (@xaviertrias) 30 de marzo de 2023

Notícies relacionades

La campanya erràtica d’ERC i Ernest Maragall per a les eleccions municipals de Barcelona

Condemna a una advocada per enganyar l’Associació d’Avis del Bon Pastor

Ara el dubte és si la sentència dificultarà més que Trias no inclogui a la seva llista persones vinculades amb Borràs o si, al contrari, li facilitarà mantenir la distància que fins ara ha mostrat amb aquest sector de Junts, precisament per la condemna.

De Carreras, amb Valents

El xat de WhatsApp de Valents anuncia des de fa mesos fitxatges d’alcaldables d’altres partits, la majoria de Ciutadans, en localitats catalanes per a les municipals. L’últim missatge d’aquest tipus va arribar el 24 de febrer: Joan March, exdirigent d’Units a Pineda de Mar, serà candidat dels d’Eva Parera. Però aquesta setmana el fitxatge ha sigut diferent: Francesc de Carreras, el pare fundacional i intel·lectual de Ciutadans, va presentar un llibre de Parera a Madrid. A l’exdirigent d’Unió Democràtica només li falta fitxar Albert Rivera.