Salvador Alemany: «No estem en la millor fase de consensos a Barcelona; les eleccions haurien de ser una oportunitat»

Salvador Alemany encaixa bé en l’estereotip d’‘home del Renaixement’. Es pot o no estar d’acord amb les seves opinions, però no se li pot negar la capacitat de discórrer amb facilitat i arguments sobre temes tan diversos com la mobilitat, l’urbanisme, la cultura, el món de l’empresa, el tercer sector o el bàsquet, la passió de la qual va aprendre moltes coses, entre elles el valor de la crítica: «Les coses no es poden valorar sense ser-hi a dins, perquè hi ha moltes dades que no sabem». El president de Saba i de la Fundació del Gran Teatre del Liceu ha participat aquest dimarts en una de les sessions d’‘Afterwork’ que organitza EL PERIÓDICO a la Casa Seat, una ocasió formidable per, com ha dit el director del rotatiu, Albert Sáez, «desvirtualitzar la relació entre els que fem el diari i els que ho llegeixen». El públic ha escoltat un home il·lustrat, prudent i subtil; amb la virtut de Miguel Gila de dir les coses sense dir-les. Com quan ha versat sobre la Barcelona de la qual s’ha confessat «enamorat», una ciutat, ha afirmat, que corre perill de convertir-se en un compartiment estanc.

Vagi per davant que Saba es dedica als aparcaments, i per tant, a l’emmagatzematge de cotxes, un negoci que travessa per un moment de trànsit cap a nous horitzons, vinculats a la distribució urbana de mercaderies, la càrrega de vehicles elèctrics, l’estacionament de bicicletes, el ‘sharing’... ‘Hubs’ de la mobilitat, sol dir-se ara. Hi ha qui interpreterà les idees d’Alemany com un intent d’escombrar cap a casa. I a ningú se li escapa que l’actual full de ruta municipal passa per reduir l’ús del vehicle privat. Però no estem davant un empresari a l’ús, més aviat es tracta d’un vers tan lliure com mesurat, tan perspicaç com alhora directe. Ho ha admès sense embuts: «Al meu costat sempre he tingut un logo d’un cotxe», amb referència al seu passat a Acesa i Abertis. Però, per si s’ho pregunten, ni una sola menció a l’actual malvolença de l’ajuntament. Ni a ella, ni a cap altre polític.

El «mantra» climàtic

Després d’admetre certa objecció pel fet de parlar sobre la ciutat a escassos dos mesos de les eleccions, Alemany s’ha animat amb alguns missatges sobre la situació a la capital catalana, sempre amb un to més de construcció que de demolició. «La preocupació pel medi ambient i la qualitat de l’aire és un mantra que passa per damunt de tot i que provoca actuacions que per a mi són qüestionables. Del que es planifica, el més preocupant és el bloqueig de la ciutat metropolitana».

En aquest punt de la seva al·locució ha introduït la figura del «visitant esporàdic», una nova variant del ‘català emprenyat’ que veu com, en els últims temps, pujar o baixar Barcelona s’ha convertit en un malson viari. «Tenen la sensació que no es pot venir a la ciutat amb cotxe perquè tindran molts problemes». Ha posat l’exemple de la reforma de Via Laietana, una artèria, la més novaiorquesa de la capital catalana, que, curiosament, va néixer a principis del segle XX per connectar l’activitat econòmica de l’Eixample amb el port. «Veurem com queden les coses si per anar al centre des de la Ronda Litoral has d’anar a buscar Sant Joan o Paral·lel», ha argumentat el president de Saba. «Hem de deixar de mirar-nos el melic, depenem de l’àrea demogràfica i territorial de la qual som el centre», ha conclòs. És l’eterna pregunta: ¿De qui és Barcelona i en funció de qui han de prendre les decisions els seus governants?

Falten «consensos»

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

Abans de parlar del Liceu, Alemany ha llançat una de les frase de la tarda: «No estem en la millor fase de consensos de la nostra història. Les eleccions haurien de ser una oportunitat». Lectures entre línies, tantes com agradin... Per a uns i d’altres, el 3 de març es va presentar el projecte Pro Barcelona 2023, impulsat per un centenar d’entitats i del qual aquest veterà empresari és un dels impulsors. Després de brandir la necessitat de «diàleg» i de més «col·laboració publicoprivada», ha destacat la presència del tercer sector en aquesta plataforma. «Hem de ser conscients que tenen veu pròpia i que no podem parlar per ells», ha defensat.

Sobre el Liceu ha aplaudit el programa valent que ha sortit de la ment d’una direcció jove i emprenedora que ha aconseguit «una assistència que feia anys que no s’aconseguia». Ha recordat l’experiència de ‘La gata perduda’, una aventura social i artística realitzada conjuntament amb els veïns del Raval –l’experiència, ha avançat, es repetirà amb altres barris de la ciutat– i ha celebrat que s’hagi passat «d’un Liceu de tots a un Liceu per a tothom». Com a resum del moment pel qual travessa el gran teatre de la Rambla, ha estirat un llenguatge més propi de la Kings League: «Estem on fire».