Què es juga cada partit en les eleccions municipals de Barcelona

Barcelona en Comú es juga gran part de la seva existència a les eleccions del 28 de maig. Perquè, es miri com es miri, Barcelona en Comú és Ada Colau. Pot ser que en el futur li esperin noves temporades al partit amb una altra persona al capdavant, però per ara la sèrie se centra en la seva figura. BComú es proposa guanyar i compta com a segon plat amb l’opció de ser soci minoritari d’un govern amb ERC, amb el PSC o fins i tot amb els dos. Però la marca quedaria en risc de desaparició perquè, si no governa, difícilment podrà seguir la seva fundadora al consistori.

ERC va obtenir la victòria i es va acostar a l’alcaldia el 2019, però l’alegria només es va prolongar durant la nit electoral. En els dies següents, els republicans van veure com la situació se’ls escapava de les mans i la vara de comandament, també. El 28 de maig, l’alcaldable del partit, Ernest Maragall, arribarà amb 80 anys a les eleccions. És la seva última opció, i la tornada a escena de Xavier Trias, indiquen totes les enquestes, el perjudica. Si no guanya podria tenir opcions de ser el segon d’un govern de BComú o Junts, però seria un premi de consolació després de les expectatives creades en els últims anys.

El PSC va doblar la seva representació el 2019, amb vuit regidors, després de tocar fons el 2015, amb quatre. La seva principal tasca d’aquí a les eleccions és deixar clar que votar Jaume Collboni no és votar Colau, malgrat que han sigut socis tot el mandat. El temps dirà si la sortida de Collboni del govern quatre mesos abans de la cita electoral el beneficia. Per als socialistes, recuperar l’alcaldia de Barcelona seria la millor notícia a Catalunya des dels tripartits.

Fins fa un any, ningú donava un euro per les possibilitats de Junts per Catalunya a les eleccions municipals. Ara les enquestes el situen com a guanyador. Xavier Trias celebra les previsions i ja es veu tornant a l’alcaldia de Barcelona, una fita que suposaria rescabalar-se, i de quina manera, de la derrota el 2015 davant Colau. Això sí, difícilment podria governar en solitari i no està clar que el PSC i menys ERC tinguin els postconvergents com a primera opció en les aliances.

No són gaire encoratjadors els auguris per al grup municipal que encapçala Paco Sierra, regidor enemistat amb la direcció que va liderar un motí contra la seva predecessora, Luz Guilarte, que va optar per anar-se’n a casa. Uns elements propis del final d’etapa que el partit que va fundar Albert Rivera està vivint allà on va obtenir representació: en cada elecció es queda fora de les institucions. El repte és, doncs, salvar aquesta representació.

Valents, el grup d’Eva Parera, és l’herència que queda de la Barcelona pel Canvi de Manuel Valls, l’ex primer ministre francès que va venir, va veure i va ser vençut. Malgrat que Parera exhibeix entusiasme i anuncia constantment el fitxatge de regidors de Ciutadans de localitats catalanes, no sembla que tingui més opcions que els seus excompanys de Ciutadans.

Al revés que Ciutadans, les enquestes indiquen que el PP va cap amunt, tot i que amb poques opcions de participar com a soci en el govern municipal. Daniel Sirera es proposa incrementar els dos regidors que va aconseguir Josep Bou. I dona per fet que a mig mandat comptarà amb el suport d’Alberto Núñez Feijóo com a nou president del Govern. Com que no sembla que pugui participar en pactes, apunta a una oposició que no haurà de mossegar-se la llengua però que tampoc podrà tombar projectes.