Els polítics es perden el Tricicle

No obstant, ni Tricicle ni ningú dels allà presents els va trobar a faltar. Això sí, ha passat només una setmana i a Tricicle sí que se’ls troba a faltar. És veritat que no se’n van, però ja no els en veurem més actuant junts. O sigui, que es queden. El Paco a Sevilla, el Joan amb un peu a Eivissa i el Carles a Barcelona.

Es van acomiadar com els grans. En plena forma i sense una sola mostra d’arrossegament pels escenaris. Amb un ple absolut, amb una ovació que encara ressona al Liceu i envoltats d’amics i familiars. Dels seus no en va faltar ni un. Bé, Carles Puyol, que es trobava a Qatar comentant el Mundial. Això sí, la seva parella Vanesa Lorenzo va ser-hi present i tan elegant com sempre.

Des de la capital van arribar Cayetana Guillén Cuervo, Kike Sarasola o un emocionat Boris Izaguirre, a qui vam veure conversar amb Joan Laporta. «Són tres actors còmics, amb una mímica intel·ligent i que ens han fet que ens petem de riure parodiant situacions de la vida real», em comentava Laporta després de l’espectacle en el qual el president del Barça i Joan Manuel Serrat van rebre una pluja de diaris per part de Joan Gracia i Paco Mir. I és que només el passadís central separava Laporta de Serrat. Aquest últim, per cert, d’aquí a deu dies també s’acomiadarà dels escenaris al Palau Sant Jordi.

De Latre a Corbacho

Hi va haver rialles, rialles i aplaudiments. Darrere meu vaig sentir Toni Clapés i Marta Romagosa partir-se sense parar. A primera fila Silvia Abril reia com si s’acabés el món. Per la seva banda, Eduardo Mendoza no va perdre el somriure en tota la nit mentre observava un emocionat Carlos Latre que aplaudia d’allò més.

«Doncs sí, la veritat és que m’ha caigut alguna llagrimeta. Els vaig veure de petit a la televisió, vaig ballar i els vaig imitar en el seu ‘soy un truhan, soy un señor’. Després els vaig conèixer i ara són amics. Em sento un afortunat», m’explica Latre des de la platea del Liceu. Un altre amic dels Tricicle és José Corbacho. L’actor de l’Hospitalet va estar genial quan una televisió li va preguntar si pensava que era un honor per a Tricicle actuar al Liceu. La seva resposta va ser: «L’honor ha sigut per al Liceu, perquè només Tricicle és capaç de portar aquí gent, aliena a l’òpera, però tan important i variada».

Un documental a Movistar Plus

Després d’acabar l’actuació, Andreu Buenafuente va entrevistar al mateix escenari els tres protagonistes. Forma part d’un documental que aviat veurem a Movistar plus. Després hi va haver copa de cava i abraçades emocionades al Saló dels Miralls. És cert que el Carles, el Joan i el Paco no són gaire afectius entre ells, però sí amb les seves respectives. Així que el Carles va fer un petó a la Maria Antonia i el Joan es va abraçar a la seva dona Ana i la seva guapes filles Carlota i Julieta. Tampoc són de regalar-se elogis.

En aquesta ocasió, el més generós va ser Carles Sans: «Vull mostrar la meva gratitud perquè gràcies al Joan i el Paco he crescut com a actor, com creatiu i com a persona». Per la seva banda, el Paco, després de saludar la seva germana Pili, també va enaltir per primera vegada en 43 tres anys els seus col·legues. «Avui heu estat bé». Doncs això, que bromes al marge va ser una nit inoblidable i irrepetible.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Abans d’abandonar el Liceu em creuo amb Ona Carbonell, que em reconeix que en alguna ocasió s’ha inspirat en idees del Tricicle i que per a ella són un referent en el món artístic. Mentrestant, el xef Carles Gaig i Fina Navarro surten amb el mateix somriure que Àlex Corretja, Martina Klein, Jordi Cruz, Juli Capella o Alfonso Rodés.

Finalment, vaig observar el periodista Josep Cuní conversant amb Miquel Roca, que amb aquesta capacitat de síntesi que caracteritza l’advocat barceloní defineix el Tricicle amb una sola frase: «Un riure sa i intel·ligent». Doncs això, no fa falta dir res més.