Biodiversitat

Dos ‘falsos pingüins’ s’instal·len al Port Olímpic de Barcelona

Són exemplars de ‘gavot’, una au que migra al Mediterrani amb el fred però no sol entrar en ports

3
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

El Port Olímpic de Barcelona pot presumir aquesta setmana d’una medalla nova en biodiversitat. No l’atorga cap comitè ni institució, sinó dos curiosos experts en aigües desitjables, bon menjar i tranquil·litat hivernal. Es tracta de dos exemplars de ‘gavot’, una au pròpia del nord d’Europa que cada hivern migra cap al sud a la recerca de temperatures més càlides. Se la coneix en especial pel seu aspecte enganyós, ja que el seu color negre i blanc i la morfologia recorden un pingüí. No ho són, és clar, perquè a més de ser de famílies diferents, els gavots volen i els pingüins no.

A Barcelona i Catalunya es compten a milers els albiraments acumulats, però no és gens habitual que entrin en un recinte portuari. «És la primera vegada que es detecten gavots al Port Olímpic», confirma Sito Alarcón, el director del Zoo de Barcelona, a EL PERIÓDICO. «Es troben bé aparentment i han entrat aquí per atzar», assumeix. «Aquí tenen aigua neta, protecció davant temporals, peixos de què alimentar-se... ¡de bon grat!», riu.

Els gavots són originaris de l’hemisferi nord, per exemple les costes d’Escòcia i Irlanda o les illes Feroe daneses. «És una espècie molt comuna, que no està amenaçada, i cada any arriben al Mediterrani molts individus, per la qual cosa no és cap raresa veure’ls a Barcelona», contextualitza. Tanmateix, fins ara han preferit el mar obert o trams de litoral davant penya-segats, perquè els entorns humanitzats no són la seva preferència.

Biodiversitat urbana

«Ens ho prenem com que les condicions ambientals del Port Olímpic de Barcelona no estan gens malament, perquè si no estiguessin a gust no s’haurien quedat aquí», celebra el director del Zoo. Van arribar fa cosa d’una setmana i per ara no mostren senyals de voler anar-se’n, tot i que no pot predir-se el temps que es quedaran en aquest punt del Mediterrani. Com a màxim es poden arribar a mantenir al Port Olímpic fins a inici de primavera, que és el moment en què l’espècie inicia la tornada al seu hàbitat originari.

 «Per al Zoo, que treballem per a la biodiversitat, és una satisfacció», afegeix, per recordar que la varietat d’espècies observables avui a la capital era impensable «fa 30 o 40 anys». El Zoo està en contacte permanent amb els responsables portuaris –a més tots dos pertanyen ara a la mateixa empresa municipal, BSM– per seguir l’evolució d’aquests dos gavots. Si detectessin algun risc o debilitació, avisarien la Generalitat per valorar un trasllat.

No donar-los menjar

Notícies relacionades

La difusió de la seva presència permet conscienciar sobre la biodiversitat però també exposa aquestes dues aus a visites massa intrusives. La semblança amb els pingüins, a més, genera curiositat: «No tenen res a veure amb un pingüí, però a la gent li pot semblar que ho són perquè el seu aspecte és molt similar», reconeix Alarcón. Per veure autèntics pingüins a Barcelona on cal anar realment és al Zoo, que custodia un grup de la subespècie pingüí d’Humboldt.

«La gent ha de deixar-los tranquils, com a qualsevol animal que trobin al mar o al bosc», adverteix. «Mengen peix, així que res de tirar-los cacauets, penso...», insisteix. Tampoc sardines, com fan de bona fe alguns visitants del port de l’Escala, on una tonyina que torna cada Nadal –ja van sis anys– ha aconseguit una enorme popularitat. Alarcón carrega amb duresa contra «el comportament Disney» d’alimentar fauna salvatge i recalca que «els animals no necessiten que els humans els donin menjar per estar molt bé, perquè saben buscar-se la vida».