Per les municipals

Vox mira d’infiltrar-se en les protestes dels barris de Barcelona

  • Sota la seva marca electoral o a través d’una entitat satèl·lit, l’extrema dreta intensifica la seva presència en les manifestacions i posa en guàrdia el moviment veïnal

Vox mira d’infiltrar-se en les protestes dels barris de Barcelona

JORDI OTIX

6
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Redactor

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

S’ha repetit, com a mínim, cinc cops en menys d’un mes a Barcelona i els seus voltants. Vox i una entitat que professa la doctrina del partit al mil·límetre, Mi Barrio Seguro, s’han fet visibles en manifestacions recents contra la inseguretat, l’incivisme i l’ocupació il·legal de vivendes, tres inquietuds que l’extrema dreta mira d’agitar per significar-se i captar electors a mig any de les eleccions municipals. Al maig, la força de Santiago Abascal es juga accedir per primera vegada als ajuntaments de la capital catalana i la perifèria. 

Vox i la seva associació afí han quedat relegats en les mobilitzacions a les qual han acudit, però la seva mera presència ha posat en guàrdia el moviment veïnal de la ciutat. La presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Ana Menéndez, admet que l’organització està atenta. «Esperàvem que pogués passar, perquè aquests fenòmens poden trobar un caldo de cultiu per créixer en una situació de crisi i tensió social. Ens preocupa que pugui provocar i afavorir la instrumentalització de les nostres protestes», comenta. 

Alguns cops, ocultant l’emblema de la formació, i d’altres, exhibint-lo sense objecció, dirigents i membres de Vox s’han personat en concentracions per queixes a petita escala. La formació s’ha preat de secundar-les, divulgant-ho a través de diferents canals a les xarxes socials

Fonts del partit a Barcelona neguen que l’afany per figurar en certes convocatòries tingui a veure amb una estratègia per caçar vots. «Vox col·labora i dona suport a les manifestacions veïnals sempre i ho està fent a tots els districtes», addueixen a la formació, que resta valor al fet que s’hagi fet més patent a mesura que els comicis s’aproximen. «La millora dels barris és una tasca en què tots els partits s’impliquen», al·lega.

Xavier Rius Sant, expert en ultradreta i autor de diversos llibres sobre la matèria, sí que hi veu una maniobra de Vox per «penetrar als barris», sota la seva sigla o mitjançant la marca Mi Barrio Seguro. «Miren de liderar manifestacions de queixes legítimes dels veïns, agafar-se a algunes per atraure persones de cada barri o aproximar-se a algun líder veïnal per posar-los a les llistes electorals i crear grups que els siguin pròxims en aquestes zones», afirma Rius. Al seu torn, remarca que el capital de Vox als ajuntaments catalans és gairebé inexistent: «A Catalunya, té 11 diputats al Parlament i dos al Congrés, però només tres regidors, tots a Salt i cap a la província de Barcelona. Ho vol superar liderant manifestacions». 

Del Raval a la Mina 

L’ofensiva de la formació per figurar al costat de veïns indignats va arrencar al Raval, en una marxa contra la delinqüència i el repunt del consum de droga al carrer. El coordinador de Vox a Barcelona, Gonzalo de Oro, es va barrejar entre els presents, sense lluir cap senyal del partit. Després va donar compte del suport de la formació a la protesta en un missatge de Twitter. 

Mi Barrio Seguro també va passar desapercebuda al Raval. «Els altres manifestants no els van identificar», assenyala Menéndez. Fins i tot presentant-se sense adscripció política, l’entitat és un indissimulat satèl·lit de Vox: el seu nom és una rèplica d’un eslògan de la força ultraconservadora, té delegacions a diverses províncies i freqüenta actes de la formació, inclosa la concentració que Abascal va encapçalar dissabte passat a Barcelona. 

Rius precisa que el president de Mi Barrio Seguro és Andrés Jesús López Esteban, portaveu adjunt de Vox en un districte de Madrid. Per la seva banda, el partit contesta que recolza la plataforma igual que ho fa amb «moltes altres entitats cíviques i socials, dins de la línia de recolzar denúncies veïnals».  

La simbiosi entre l’associació i el partit els ha portat a confluir en les concentracions, en les quals han anat mostrant les seves dades cada vegada més obertament. Mi Barrio Seguro va irrompre sense embuts a Nou Barris. Integrants del col·lectiu es van plantar, amb el megàfon a la mà, a la seu del districte abans d’una caldejada audiència pública, en què es van abordar les molèsties pels aldarulls al voltant d’un centre d’acollida de persones sense llar. A les xarxes socials, van carregar contra els joves immigrants que han arribat sols i no tenen sostre, un blanc habitual de Vox. 

Albert Recio, dirigent històric del moviment veïnal de Nou Barris, no es mostra sorprès perquè l’extrema dreta reaparegui. «La preocupació perquè rebroti mai la deixem de tenir. Ja vam tenir als de Democracia Nacional contra la mesquita del carrer del Japó», recorda Recio, que creu que Vox pot tenir potencial per obtenir suports a Nou Barris a costa del PP i Cs: «Són vasos comunicants. La dreta ja ha activat altres vegades el fantasma de la inseguretat en període electoral i Vox busca la mateixa gresca per implantar-se». 

Els components de Mi Barrio Seguro també es van desplaçar a una concentració contra els ‘botellons’ i el soroll a deshores al ‘triangle golfo’ del Poblenou. A l’identificar-los, la plataforma que va muntar la protesta els va desautoritzar quan van prendre un altaveu per transmetre les seves consignes. Després d’una breu discussió, els va instar a anar-se’n per no polititzar la reivindicació. 

«Quan la gent els detecta, els expulsa. Ja va passar al Besòs temps enrere. Ens alegra veure que hi hagi reaccions tan contundents. El moviment veïnal no vol feixistes als seus barris ni en les seves manifestacions», postula Menéndez. Rius creu que la confrontació directa beneficia els ultradretans: «A Vic, Josep Anglada sortia guanyant si es contramanifestaven contra ell. Era la manera que els seus actes deixessin de ser irrellevants. En la tensió, sempre guanyen ells». 

Dirigents en les marxes 

Al límit amb Barcelona, Vox s’ha apostat en les últimes setmanes davant un bloc de Sant Adrià de Besòs per clamar contra les ocupacions mentre s’executava un desnonament. També va promoure una manifestació per atiar el rebuig de la sala de venipunció del barri de la Mina. Un quinzena de persones amb cartells i pancartes de Vox i Mi Barrio Seguro van exigir que es clausuri el servei, que atén toxicòmans indigents i que va evitar que 83 casos de sobredosi acabessin en mort l’any passat.

Entre l’escassa concurrència hi havia De Oro; el secretari d’organització de Vox a Barcelona, Jordi de la Fuente, acusat de participar en l’assalt a un centre de menors al Masnou el 2019, i el diputat Juan Carlos Segura Just, «condemnat el 1984 per l’atac amb còctels molotov a una seu d’UCD», il·lustra Rius. A part, un dels assistents no es va tallar a demanar el vot per a Vox a una parella que es va acostar als concentrats.

Notícies relacionades

El teixit associatiu de la Mina es va adonar de qui hi havia al darrere de la convocatòria, anunciada a través de pasquins sense firma, i va contribuir que es donés l’esquena a la temptativa d’alimentar una onada contra la sala de venipunció. «Els van repartir uns que són del barri i que s’han apuntat a Vox. ¿Per què no es manifesten per demanar que s’elimini la droga? Per a això no hi ha interès», rebutja una veu autoritzada de la Mina.

L’extrema dreta no té per ara càrrecs representatius a les associacions de veïns de Barcelona. «El terreny no li és favorable», revisa Menéndez. «El moviment veïnal és molt d’esquerres. Dubto que pugui introduir-s’hi, però això no evita que pugui liderar una protesta», distingeix Rius, que adverteix que, després de propulsar-se amb el procés, Vox «necessita ara els conflictes als carrers i la inseguretat per créixer a les municipals».

Temes:

Barcelona VOX