L’avaria perpètua de les escales mecàniques més antigues de Barcelona

«El meu fill té quatre anys i mig i mai les ha pogut pujar de baix a dalt», explica Almirall. Joaquim Homs ho descriu encara pitjor: «No recordo que hagin funcionat totes alhora. Potser sí al principi, durant uns sis mesos... Però això és tot».

La molèstia que empipa un sector escarpat del districte de Gràcia fa que part dels veïns surtin a protestar aquesta tarda. Es faran notar tallant la circulació a l’avinguda de Vallcarca, que ha acabat acaparant bona part dels comerços i els serveis del barri a mesura que han anat desapareixent a la part alta, on ronden els turistes, tan habituals de veure fent la pujada. Els convocants deixen clar que amb la concentració d’aquest divendres no només volen mostrar que estan farts que els elevadors no es canviïn de fa anys. És també un toc d’atenció perquè s’hi posin escales mecàniques que circulin pendent avall. 

«Ara he de baixar tres carrers i fer tota una volta per arribar a l’avinguda i, llavors, pujar per anar als supermercats, la farmàcia o per agafar l’autobús», testifica la Dora. Dona fe que la caminada a la qual es veu obligada s’escurçaria en cas de disposar d’escales automàtiques. «Tant de bo les posessin, perquè són necessàries. No tenim ales per baixar», recorda la dona, que ha recorregut els esglaons a peu i ajudant-se amb una crossa últimament pel dolor en un genoll. «A part d’aquesta molèstia, surto menys de casa des que les escales es van espatllar. Potser un 70% menys», estima.

Model desfasat

L’Ajuntament de Barcelona justifica que les escales han quedat a l’estacada perquè són massa antigues. «Estan obsoletes i no es troben recanvis de peces al mercat. Cal actualitzar-les», assenyala Oriol Bonet, tècnic de l’empresa municipal Bimsa.

La remodelació de la Baixada de la Glòria està pendent de començar en una data que s’intueix pròxima. Les obres –pressupostades en uns cinc milions d’euros– inclouen substituir les escales mecàniques per un model nou. Mentre s’espera la reforma, es renuncia a arreglar les avaries que continuen importunant diàriament. El projecte, ja adjudicat, disgusta el veïnat mobilitzat, perquè descarta que s’hi instal·lin esglaons automàtics en sentit descendent.

Bonet afirma que «no es pot encaixar una segona escala mecànica de baixada». «La secció del carrer és relativament estreta. Al subsol hi transiten molts serveis, com el clavegueram, la xarxa de telefonia, d’aigua potable, els embornals, l’enllumenat públic... A més, cal comptar amb l’espai per a les escales convencionals als dos costats. Construir un segon calaix per a una altra escala mecànica reduiria l’àmbit susceptible per fer passar els serveis fins al punt que no podrien fer-ho, perquè cadascun necessita un espai de seguretat», addueix.   

Canvis rebutjats

Els partidaris de modificar el pla ho neguen. Han aportat documents al districte en què repliquen que, segons arquitectes i altres professionals consultats, es podrien sobreposar les canalitzacions d’alguns subministraments o estrènyer els esglaons per guanyar espai per a les escales mecàniques de baixada. L’ajuntament va rebutjar les al·legacions que van presentar. En tot cas, opinen que s’ha de garantir l’accessibilitat perquè, altrament, adverteixen que conservar una barrera arquitectònica amb gairebé 300 esglaons suposarà vulnerar la llei i, de retruc, marginar avis i persones amb discapacitat física. 

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

«De jove m’era igual baixar i pujar escales, però ja tinc 72 anys. Si tingués l’opció, pensaria a anar-me’n», confessa la Dora. Homs té cinc coneguts que han preferit marxar del barri: «Entre la pandèmia i les escales, feia dos anys que no sortien de casa i han tornat al poble. Els ha perjudicat perquè, tot i que ara tinguin accés directe al carrer, allà no tenen l’hospital a prop ni els serveis que hi ha aquí». 

«Tinc veïnes que no surten i es fan portar la compra a casa, però no tots s’ho poden permetre», comenta Fuensanta, que té por d’ensopegar un dia anant al mercat: «Fa uns anys baixava el carro enlaire, però ja no tinc la mateixa força. L’he d’empènyer mentre baixo els esglaons. D’aquí cinc anys ja no sé si podré fer-ho, però em fa por caure. De vegades passen joves que m’ajuden a baixar-lo, però qui en realitat ens ho ha de posar fàcil és l’ajuntament perquè puguem baixar per a qualsevol necessitat sense que hagin d’ajudar-nos».