El 62% dels aspirants a taxista a Barcelona suspenen l’examen i el 70% ja són estrangers

La història contemporània es pot explicar repassant el perfil de les persones que miren d’aconseguir el carnet de taxista que expedeix l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Va succeir durant la crisi de la dècada passada, per exemple, que molts treballadors qualificats van veure en aquest sector una professió refugi. Sense desprestigiar ningú, cridava l’atenció que tantes persones amb títol universitari busquessin empara en un dels gremis més veterans de la ciutat. Es veien amb 40 o 50 anys al carrer i hi havia poc marge de maniobra. Però això no significa que sigui fàcil posar-se al volant d’un cotxe negre i groc. Les dades dels últims 10 anys, de fet, diuen el contrari: només aprova el 38% dels aspirants. Això passa en un gremi cada vegada més internacional, amb un 70% de candidats nascuts fora de l’Estat espanyol.

Entre principis del 2013 i aquest 2022, un total de 21.838 persones (prop del 90% eren homes) han intentat superar l’examen, però només 8.334 han destapat el cava, cosa que significa que 13.504 es van quedar sense la credencial. D’entrada crida l’atenció una xifra tan alta per a un sector tan limitat, amb 10.523 llicències actives en l’entorn metropolità, cosa que no significa que aquest sigui també el nombre de taxistes. Molts vehicles, cada vegada són més, treballen a doble torn i el 10% de les credencials (és el límit que marca la llei) està en mans d’empreses. Així les coses, la cartera actual oscil·la entre els 13.000 i els 13.500 conductors en actiu.

L’examen està coordinat per l’Institut Metropolità del Taxi (Imet) i consta de dues parts. La primera es divideix en quatre mòduls en els quals s’exposen preguntes sobre les tarifes, la normativa i l’atenció al client. En el segon bloc apareix un mapa mut de l’Eixample en el qual s’han de situar determinats carrers, però també es qüestiona sobre itineraris de la ciutat, llocs emblemàtics, equipaments i per l’entorn metropolità. La primera part consta de 28 preguntes i la segona en conté 34, i per aconseguir l’aprovat s’ha de passar el tall en tots els mòduls.

Sense gaires canvis

Rosa Hinojosa és probablement la professora de taxistes més veterana de Barcelona. Fa 30 anys que treballa al Centre de Formació del Sindicat del Taxi, on ocupa el càrrec de directora, així que sap bé de què parla. Explica que l’examen ha canviat més aviat poc. L’única novetat dels últims anys és que s’han eliminat les preguntes que feien referència a hotels i restaurants concrets. «Abans s’anava amb la guia de la ciutat, però ara ja no. El que segur que s’ha de portar ben après és l’Eixample. Tot el que té a veure amb els carrers, monuments i equipaments d’aquest districte s’ha de conèixer fil per randa».

Els que aproven poden provar sort com a assalariats, això és, conduint el taxi d’un altre a canvi d’un sou. Però també poden comprar una llicència que estigui en venda. S’ha de tenir en compte que són part del pla de jubilació dels taxistes, així que, malgrat tractar-se de credencials de l’AMB, no són barates. Poden trobar-se fàcilment a través d’internet, amb preus que ronden els 130.000 euros, inclòs el cotxe. Explica la Rosa que ara el més demanat és una credencial amb Toyota Prius automàtic (són moltes hores al volant...) que tingui com a dia de festa dimarts o dimecres, jornades en què hi ha menys feina.

Feines de moltes hores

Abans, sosté aquesta experta, els conductors solien buscar llicències amb festa dilluns o divendres per poder tenir dos dies seguits de descans. Però el comprador ha deixat de ser fill, cosí o germà de taxista de tota la vida. «L’any passat vam gestionar la venda de més d’un centenar de llicències, i el 95% les van adquirir estrangers, la majoria pakistanesos». Explica aquesta veterana mestra del taxi, que no té cap dubte que en pocs anys aquest col·lectiu «dominarà el sector». «Ja passa amb els colmados, els bars i molts restaurants, on persones d’altres països hi estan al capdavant. Ara també amb el taxi; sempre en professions en les quals s’han de fer moltes hores», resumeix. No ho diu compungida ni amb mala llet ni amb aires de menyspreu, perquè molts estan asseguts a les seves aules i s’esforcen tant o més que la resta. Simplement defineix una tendència que l’Imet corrobora amb les seves dades: el 70,1% dels aspirants a taxista en aquest 2022 eren estrangers.

Notícies relacionades

Uber i Cabify regalen viatges per captar clients empresarials

La norma catalana que restringeix els VTC entra en vigor aquest dissabte

Que hi hagi tanta gent de fora, amb la conseqüent barrera idiomàtica, pot ser que expliqui que hagi crescut tant el percentatge de suspesos. El 2013 hi va haver un 44,4% d’aspirants aptes, per un 37% d’aquest 2022. Comparteix Hinojosa que a més de pakistanesos, que són la immensa majoria, també hi ha alumnes de l’Índia i del Marroc. I alguns xinesos, argumenta, «que el que busquen sobretot és crear empreses de taxi». Explica el cas d’una dona xinesa que va aprovar l’examen però que no exercirà i la seva credencial s’utilitzarà només per intentar adquirir llicències.

Tot això passa en un moment aparentment dolç per al taxi, amb les VTC molt encotillades però amb Europa analitzant amb deteniment quin paper han de jugar les llicències de vehicles de lloguer amb conductor en el futur de la mobilitat urbana.