Una escola ‘barcelonina’ al Senegal triomfa en un certamen d’arquitectura

Inesperat i merescut reconeixement. El 2015, un grup d’arquitectes i dissenyadors de Barcelona es va proposar construir a la zona més pobra i inaccessible del Senegal una escola de secundària, però amb una regla irrenunciable: que no fos un projecte de caritat, sinó de qualitat. Va néixer així el CEM Kamanar, una escola que de tan bonica que és, una mica gaudiniana fins i tot, fins i tot és visitada com una mena d’atracció turística en aquell lloc en el qual, quan va ser francès, no es va aixecar ni un mur interessant. La tasca de Foundawtion, nom d’aquesta fundació barcelonina, acaba de rebre una feliç notícia: ha guanyat un Agakan Award for Architecture, un guardó dotat amb un milió d’euros a repartir entre els sis premiats en aquesta categoria.

La cerimònia de lliurament del premi s’entregarà el pròxim 29 d’octubre a Oman. Allà hi haurà David García, arquitecte de l’estudi DAW Office, i el director de l’escola. Serà per a tots dos, segur, un moment emocionant, però des de l’interessant és l’esdevingut des del 2015 a Tionck-Essyl (Senegal), perquè ha aconseguit en gran manera cridar l’atenció dels membres del jurat d’entre els 463 projectes que tenien sobre la taula per ser avaluats. Els ha captivat, segons l’acta, la forma d’«abordar les múltiples escales d’urbanisme, paisatge, arquitectura i tecnologies de construcció amb idèntic compromís i virtuosisme». Això mereix una traducció.

Van reparar els artífexs de Foundawtion, abans de traçar les primeres línies sobre un pla, en el que era el denominador comú de tantes intervencions arquitectòniques que amb bona voluntat es portaven a terme a l’Àfrica, ja fos per part de governs en ajuda al desenvolupament o d’oenagés justes de fons. El comú, si s’edificava per exemple una escola era (i encara és) recórrer a sota, cavall i rei de la construcció, o sigui, maó, ciment i xapa per a la teulada, que no només són tres materials d’importació, a segons quins racons de l’Àfrica, sinó que, a més, poden convertir una aula en un forn.

L’escola CEM Kamanar no només no ha caigut en cap d’aquests errors (la fusta és local, la tova s’obté amb argila del mateix solar i els terres ceràmics són un trencadís de terrisseria autòctona), sinó que a més s’ha apostat per ressuscitar la gairebé oblidada ‘volta catalana’, però aquest cas amb unes formes extremament estilitzades, de manera que cada aula és un prodigi de refrigeració natural.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Per si sol, això ja seria motiu de premi. Però n’hi ha més. La mateixa execució del projecte ha creat, valgui la redundància, escola. El primer pas de Foundawtion va ser armar una cintra, una cosa així com un esquelet sobre el qual s’anirien recolzant els maons de tova i els arcs de fusta. El segon, convèncer els empleats locals que quan la cintra fos retirada, l’edifici es mantindria dempeus. Era una por raonable. Aquest procés causa atoniment allà, al tròpic, i aquí, més al nord, si no es coneix la mecànica. El cas és que superada aquella primera etapa, es van aixecar 21 aules més i es va inaugurar per fi el centre educatiu de l’equivalent espanyol a la secundària el 2019. Era en aquella regió una urgent urgència. En aquella ciutat del Senegal no era possible fins aleshores cobrir tota la demanda més enllà de la primària, amb la qual cosa una bona porció dels adolescents emigraven a la capital, Dakar, com a primera etapa, i potser a altres països, com a segona.

En resum, aquesta escola (tot i que a 3.400 quilòmetres de distància) una mica barcelonina acaba de ser premiada, però no és aquest el primer reconeixement que obté. Abans ja havia sigut finalista dels premis FAD Internacionals de 2022, on es va emportar un dels trofeus, però abans havia obtingut un altre elogi encara major. Arran de la seva intervenció a Thionck-Essyl, Foundawtion va ser convidada per una oenagé a visitar un petit poblat del desert de Namíbia, Gotxa, perquè proposés com edificaria allà una llar per a menors víctimes de maltractament. Aquesta és la qüestió, que amb o sense premis, el seu nom recorre l’Àfrica.