Retrat robot de l’escombriaire de Barcelona

¿Qui neteja els carrers de Barcelona? Les notícies sobre la brutícia i els residus a la ciutat no solen posar cara a un servei que depèn en gran mesura del factor humà. La capital catalana té unes 4.400 persones al càrrec de la neteja de la via pública en totes les seves facetes a través de les quatre empreses que es van adjudicar el contracte milionari per als pròxims 10 anys. Del total de la plantilla, uns 2.100 empleats treballen cada dia simultàniament arreglant la ciutat i posen rostre a un debat espinós.

El perfil de l’escombriaire tipus és el d’un home de mitjana edat que fa una mica més d’una dècada que hi treballa. La nova adjudicació vol potenciar la presència de dones, però la realitat d’avui dia és que els escombriaires i altres treballadors del servei són, molt majoritàriament, homes. Fins al 73% de la plantilla és masculina, davant un modest 27% de llocs ocupats per dones. A més, la distribució no és homogènia: en el torn de matí suposen un terç del personal (34%), mentre que a la tarda només en suposen el 23%. La nit és encara menys femenina: només el 15% del torn són dones.

El govern d’Ada Colau reconeix l’escassa paritat de gènere en aquest servei públic, al qual destina la partida més cara del pressupost de Barcelona. No només es tracta de quantes dones, sinó també del sou: a l’ocupar els torns matinals, la mitjana salarial femenina és més baixa que la masculina perquè es queden sense el plus de nocturnitat. Fonts municipals atribueixen aquesta bretxa salarial a les dificultats de conciliació: «Mostra el que passa en la societat, on la dona té més dificultats per conciliar el treball i la família».

Per retallar distàncies, el consistori defensa que ja està treballant amb les empreses diferents mesures de promoció interna. Planteja, per exemple, fomentar que es treguin el carnet per conduir vehicles de gran tonatge i que es presentin a vacants en categories professionals superiors a la que ocupen. «Avui dia ja no és una excepció veure dones que condueixen grans camions de les escombraries, tot i que encara queda camí per recórrer», apunten les mateixes fonts.

Quarantí i veterà

La mitjana d’edat i l’antiguitat completen el retrat robot. La plantilla té, de mitjana, 45,7 anys. També varia segons el gènere: les dones són una mica més joves (44,7) que els homes (46,1). També fa menys temps que són a l’empresa: si la mitjana són 11 anys, elles es queden en 9,7, reflex de la seva incorporació més tardana a l’ofici.

Notícies relacionades

Territori obre les portes a incrementar les llicències de taxi

Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic

L’experiència de la majoria del personal es deu a la subrogació de plantilles. El contracte entre empreses i consistori és de vuit anys més dos de pròrroga, però si hi ha canvi d’adjudicatària, la nova es compromet a absorbir els treballadors de la predecessora. D’una banda, l’escombriaire guanya estabilitat laboral i la transició entre contractes és més suau però, de l’altra, les operadores perden capacitat de marcar el canvi d’etapa a peu de carrer.

La majoria de treballadors han sigut subrogats una sola vegada en la seva trajectòria, però hi ha alguns casos dignes del llibre Guinness dels rècords: els més antics viuen aquest setembre el seu quart contracte. Una altra casuística especial és la d’un grup de 18 treballadors que són alhora accionistes, perquè una de les concessionàries era, en els seus orígens, una cooperativa d’escombriaires i ells formaven part del nucli fundador. També hi ha famílies senceres, pare, mare i fills, que comparteixen uniforme. Un mosaic humà divers amb la missió compartida d’arreglar Barcelona cada dia de l’any.