On Catalunya

El cas de la nedadora rescatada

Nedar mar endins a Barcelona: consells, riscos i pors

És molt arriscat sortir al mar de nit, cal utilitzar una boia si se’n va més enllà dels 200 metres de la costa protegida i és convenient fer-ho en companyia, segons practicants de l’especialitat, que veuen «imprudència i irresponsabilitat» en la conducta de la dona salvada per un mercant molt lluny del litoral

Nedar mar endins a Barcelona: consells, riscos i pors

JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
José Carlos Sorribes
José Carlos Sorribes

Periodista

ver +

A 200 metres de distància. Allà hi ha situada la línia de boies grogues que delimita la zona abalisada de protecció per a banyistes i per a aquells nedadors que prefereixen, abans que la piscina, el mar de la ciutat de Barcelona. Aquest va ser el cas de la dona que va ser rescatada dilluns a la matinada després de vuit hores de permanència a l’aigua. Un fet que va acabar amb aquesta bona, i gairebé miraculosa, notícia de la troballa per un barco mercant, i no amb una altra de luctuosa. Va tenir molta, molta fortuna. «Passar les boies és una irresponsabilitat i una imprudència», comenta el Joan, un dels nombrosos nedadors que es mouen a l’aigua pels set quilòmetres (entre l’Hotel Vela i el Fòrum) habilitats a la capital catalana per a aquests amants de nedar a mar endins.

Qui depassi aquests límits, marcats per la llei de costes, ha de portar una boia identificativa per ser vist per la varietat d’usuaris de les aigües més pròximes al litoral. Cal prendre moltes precaucions, per tant, a l’abandonar la zona de seguretat, i més després de les vuit del vespre. Una cosa que sí que va fer, això d’anar més enllà d’aquests 200 metres i de manera realment considerable, la dona, de nacionalitat russa segons ‘La Vanguardia’. Va passar amb tota probabilitat per decisió seva, segons els habituals practicants d’aquesta disciplina del mar obert, tot i que després es va veure arrossegada pel corrent. Va passar en un diumenge de bandera groga i, per tant, de mar mogut, segons Salvament Marítim. «Per arribar tan lluny havia d’estar en forma i ser una bona nedadora; sempre ets conscient que passes la línia de boies i pots girar cua», explica la Bibi, una altra amant de llarga distància. «Era molt lluny i podia haver-se creuat amb un barco en maniobres per entrar al port. És un miracle», afirma. El mateix diagnòstic van fer-ne després del rescat treballadors del port.

Des dels Jocs del 92

El Joan ha nedat tota la seva vida i fa molt de temps que ho fa al mar junt amb socis del Club Atlètic Barceloneta, del qual és afiliat. «Des que les platges es van arreglar amb motiu dels Jocs del 92», recorda. «Si surto sol, nedo mitja horeta; si ho faig en grup, una hora. Va variant». Malgrat la seva experiència, recorda que en qualsevol moment pots entrar en pànic al mar, «i més si estàs sol, i de nit, amb visibilitat nocturna». Per aquest pànic i el respecte que generen les profunditats, el sorprèn com a la Bibi, amb la qual comparteix afició, que la jove s’endinsés tant, «cinc vegades més d’aquesta línia habilitada». Quan un nedador ho fa, i si no porta lligada al cos la boia personal, si es creua amb les patrulles marines de la Guàrdia Urbana, la Creu Roja o la Guàrdia Civil és convidat de manera rotunda a tornar a l’àrea de protecció. En cas contrari, no es deslliurarà d’una multa.

El risc és evident i no només per creuar-te amb les ‘orenetes’ turístiques o amb una moto aquàtica, també pots topar amb una llanxa o amb un barco molt més gran. La Bibi, per exemple, diu que sempre neda amb boia, que li permet a més «poder descansar si m’atabalo o ho necessito». Ella sol practicar la seva afició durant el cap de setmana, del maig a l’octubre, per la zona de la Barceloneta; també ho fa amb un grup d’amigues a Cadaqués. «Soc de les que penso que cal disfrutar en companyia qualsevol activitat a la natura. I si ho faig amb algú tan expert com el Joan, em dona tranquil·litat». Fa uns nou anys que practica aquesta especialitat marina després d’una vida «de molta activitat esportiva».

Notícies relacionades

Ella és d'aquelles que quan neda uns 3.000 metres, o sigui una bona estona a l’aigua, es posa el vestit protector de neoprè per no refredar-se. La temperatura, però, no va jugar en contra de la nedadora rescatada. «Aquest estiu l’aigua està a 26-28 graus, més calenta que la de la piscina», recorda el Joan. Tot i així hi ha nedadors, de constitució prima i pròpia dels qui també corren en asfalt o entrenen en bici com a practicants del triatló, que sí que el porten, «perquè als tres quarts d’hora tenen la pell de gallina».

La dona salvada pel mercant ‘Medi Sidney’ va estar vuit hores a l’aigua en biquini a 4,4 milles de la costa. «No entenc el que va fer. Una imprudència total». Ho sentencia la Bibi i ho subscriu el Joan. Ell, per cert, va veure ahir un mar bastant mogut i va preferir quedar-se a terra.