Estalvi energètic

El repte dels 27 graus en una Barcelona que té l’aire condicionat a 22

Els plans europeus i la petició de Pedro Sánchez per reduir el consum energètic calen de manera diferent a la capital catalana

El repte dels 27 graus en una Barcelona que té l’aire condicionat a 22

JOAN CORTADELLAS

5
Es llegeix en minuts

Davant la crisi climàtica i les reiterades onades de calor d’aquest estiu, Barcelona manté els termòstats dels seus aires condicionats sobre els 22 graus, molt per sota dels 26 que recomanen els experts i dels 27 que divendres va proposar el president del Govern, Pedro Sánchez. Una periodista del diari ha recorregut diferents establiments públics i privats de Barcelona per comprovar-ho amb un termòmetre d’aire. Els resultats són lluny de l’ideal, però el que sembla clar és que els missatges del Govern i de la Unió Europea, que ha demanat reduir el consum de gas de cara a la tardor, calen millor en els ciutadans que en les administracions i les empreses.

Un d’aquells dies en què el sol picava agressivament, el barceloní Francisco passejava per la Diagonal, a prop del centre comercial L’Illa. Molts dels transeünts, sufocats, s’aturaven davant les portes obertes del comerç multimarca Sfera, que, a peu de carrer, emetia onades de fred cap a l’exterior. La temperatura de l’establiment rondava, segons el termòmetre, els 21,5 graus. Francisco, informat sobre les mesures establertes per la Comissió Europea, explicava que ell sí que segueix les mesures «des de fa anys». Tot i que li sembla una regulació necessària, considera que és «del tot insuficient», ja que, segons aquest ciutadà, les institucions haurien de posar en qüestió els veritables detonants d’«una crisi que s’agreuja i que està posant en perill la supervivència» com, per exemple, «el model de producció, d’organització social i d’estil de vida».

«Jo ho faig per una qüestió d’ètica des de fa molt temps», deia Francisco. No només ell opina així. Carlos, veí del barri de Sarrià, afirmava que ell i la seva família a casa posen l’aire condicionat a 24 graus, a prop de les recomanacions que s’estipulen des d’Europa. «La temperatura confort sempre es diu que està entre els 24 i 25 graus», insistia. I afegia: «La gent, de vegades, posa l’aire a tota pastilla pensant que la sala es refredarà abans, però no és cert». Mentrestant, l’Òscar, que caminava de pressa per sortir de la gran avinguda del Portal de l’Àngel, confirmava que ell sempre posa l’aire condicionat entre 25 i 26 graus i que les mesures de Sánchez li semblen del tot «raonables, ateses les circumstàncies».

En una de les portes d’El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, Luis esperava la seva filla, envoltat de turistes i compradors amb fam de rebaixes. Un centre que, com es va veure a L’Illa, també expulsava cap al carrer un aire gèlid des del seu interior i quel’home va qualificar com «la catedral del capitalisme». Segons explicava Luis, es tracta d’un bon exemple que demostra «la falta de consciència ecològica i mediambiental per part d’aquestes empreses». La temperatura ambient dins d’El Corte Inglés de plaça de Catalunya, tal com va predir Luis, se situava al voltant dels 22 graus. I al seu centre comercial del Portal de l’Àngel, a 21,7º, lluny de les recomanacions.

Onada de turistes

En una Barcelona envaïda per la calor i en plena onada de turistes, al contrari que els ciutadans, diverses empreses i institucions no segueixen les indicacions europees. Barcelona és, segons Statista, un dels «destins turístics més importants del món». Tenint en compte que la pandèmia va impedir el 2020 la normal mobilització dels viatgers, la ciutat comtal va acollir 11.977.277 turistes el 2019, dels quals cada un es va gastar prop de 195 euros diaris. Així doncs, amb l’arribada de l’onada de visites propi d’aquesta època, diversos comerços sedueixen clients amb l’aire condicionat. La botiga de moda Mango situada al Portal de l’Àngel, per exemple, presentava aquella tarda una temperatura ambient per sota dels 22º. En canvi, a la seva botiga de la Rambla es mantenia en els 21,3º.

A l’Hotel Catalonia Portal de l’Àngel, amb vestit i corbata, un dels empleats de recepció assegura que la temperatura de l’aire condicionat és de 25 graus perquè «no dona més». En cas que es pogués, el treballador baixaria la temperatura perquè «la sensació tèrmica és superior a la que s’indica». A Ikonik Anglí de Sarriá, aquell mateix divendres, la temperatura de l’aire condicionat estava a 21º. La noia encarregada de la recepció de l’hotel assegura que, «considerant que la porta s’obre i es tanca cada vegada que algú entra a l’hotel, el mantenim baix». Mandarin Oriental de passeig de Gràcia, al seu torn, mantenia al seu interior una temperatura ambient lleugerament per sota dels 23 graus.

Al carrer de Fontanella, encreuament amb la plaça d’Urquinaona, la fleca El Fornet tenia climatitzat el local amb un aire condicionat que, segons les seves empleades, estava «programat a 22 graus». Al davant, l’empresa Media Markt sostenia una temperatura que s’acostava als 23º. En el cas del Decathlon de la plaça de la Vila de Madrid, situat a prop de la Rambla, l’espai contenia una temperatura ambient de 23,2º al seu interior. Hi ha empreses més disposades que d’altres a continuar amb les retallades energètiques, però ¿com porten les entitats que formen part de l’administració pública barcelonina l’acollida de les regulacions?

Trens i busos, més temperats

Notícies relacionades

Amb referència al transport, un dels ferrocarrils de FGC que circulava en direcció Avinguda Tibidabo (L-7), cap a les 8 del vespre, presentava una temperatura ambient de 22,5º. Un altre que s’adreçava de Sarrià a Plaça Catalunya (L-6), a les 4 de la tarda, estava a una temperatura de gairebé 23 graus. Quant al bus, segons diverses preses en diferents vehicles que circulaven per la ciutat, es manté una temperatura que s’ajusta a les mesures recomanades pels experts. Al metro, en canvi, tant la L-1 com la L-3 presentaven una temperatura pròxima als 25 graus, tenint en compte el moviment constant de les seves portes automàtiques.

A través del termòmetre s’ha pogut arribar a una conclusió. I és que potser rau, en la consciència del ciutadà, el civisme i la responsabilitat necessaris per poder superar aquesta emergència energètica a la qual Comissió Europea i Govern han desafiat.