Barcelonejant

El nou desafiament del Zoo de Barcelona: salvar el soldat Mantis

El zoològic de la ciutat estrena una nova instal·lació dedicada als invertebrats, de moment amb 33 espècies boniques, inquietants, desconcertants...

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

¿Qui va dir que els zoològics del segle XXI havien de ser avorrits? El de Barcelona acaba d’inaugurar un nou recinte conforme amb els nous temps. És un espai consagrat als invertebrats. Insectes, sobretot. Hi ha 33 espècies diferents, totes fascinants, sens dubte, però com passa sovint, el més interessant passa entre bastidors, al laboratori dedicat, entre altres feines, a l’aparellament, perquè, és clar, mira de no quedar-se sense exemplars. ‘The show must go on’, es podria dir. El cas és que, durant la presentació, una conversa ha portat a una altra i així ha sigut possible descobrir quin és el moment que més estrès provoca als entomòlegs que treballen en aquesta instal·lació. És la còpula del pregadeu. «Hem d’estar molt atents per, en el clímax sexual, salvar el mascle abans que la femella el decapiti». Qui va dir que els nous zoos serien avorrits...

Les femelles d’aquesta espècie, per si s’ha d’aclarir aquestes qüestions, no tenen en realitat una especial pulsió per ajuntar eros i tànatos en el mateix instant, una cosa que seria molt poètica, sinó que, simplement, els pot la gana. Crear una prole requerirà un gran consum d’energia i, arribat el moment, l’‘snack’ que tenen més a mà resulta ser el seu amant. Per evitar tan brutal final, com dèiem, hi ha els treballadors del zoo, a qui ve de gust imaginar com els agents de seguretat del president dels Estats Units, que davant qualsevol indici de perill, se l’emporten al crit d’«Elvis surt de l’edifici».

El que el Zoo de Barcelona acaba d’inaugurar són 300 nous metres quadrats (que no està gens malament si es tenen en compte les dimensions dels minúsculs residents de l’espai), però, sobretot, el que ha fet és posar fi a una incongruència. El 97% dels animals de la Terra són invertebrats i la seva presència fins ara als zoològics, si aquests pretenen ser centres d’exhibició, però en especial de conservació i lloança de la biodiversitat, era testimonial

El recinte està dividit en diversos àmbits. Són, d’una banda, els invertebrats propis del Mediterrani, que malgrat la seva proximitat són, en alguns casos, cada vegada més cars de veure. Hi ha, per exemple, exemplars de ‘Coccinellidae’, més conegudes pel seu nom comú, que va donar peu a un insult, marietes, preciosos coleòpters que molts nens de ciutat potser no han vist mai.

Un altre àmbit és el selvàtic, on durant la inauguració es podria haver emportat els focus un inquietant exemplar de taràntula de genolls vermells, però resulta que en aquell instant dos vidres més amunt hi havia un sempre espectacular insecte de pal blau que acabava de seduir una femella. Se suposa que és un fàsmid, o sigui, un ésser viu capaç de mimetitzar-se amb l’entorn, tenir l’aspecte d’una fulla o, en aquest cas, d’un branquilló sec, però en aquesta espècie els mascles són d’un blau gairebé elèctric perquè les ganes d’impressionar les femelles (elles sí, grises) són més grans que la por de ser menjat.

Hi ha un tercer àmbit dedicat als insectes endèmics d’illes i un altre, molt inquietant, als que viuen a les nostres llars, però per la seva lluminositat és obligat rendir-se davant l’espectacle del papilionari, un espai més difícil de gestionar del que en principi podria semblar. Aquí, el treball dels empleats del zoo consisteix a capturar les erugues i portar-les al laboratori, sobretot perquè si se les deixés anar al seu aire acabarien amb tota aquesta verdor en qüestió de dies. Se les alimenta en un altre espai i només quan s’encapsulen per preparar-se per a la metamorfosi són tornades al papilionari. Val la pena visitar-lo i (això és un consell) fixar-se sobretot en la imponent presència de les ‘Ailanthus silkmoth’, la papallona de seda d’ailant, un perfecte exemple que els invertebrats són capaços d’empetitir qualsevol argument de la ciència-ficció.

Es tracta d’una papallona d’hàbits nocturns, així que en horari de visites al zoo solen estar quietes i impertèrrites penjades del sostre. Per la seva mida, són inconfusibles. El més desconcertant és que es tracta d’una papallona de curtíssima vida, fins al punt que en la seva segona vida després de sortir del capoll, neix sense boca per alimentar-se. Només volarà uns quants dies per acoblar-se.

Notícies relacionades

En realitat, cada una de les 33 espècies seleccionades per estrenar aquest nou espai dedicat als invertebrats mereixeria una crònica. Les formigues talladores de fulles solen impressionar per la seva alta productivitat, quin frenesí, i es passa per alt la seva característica que veritablement més crida l’atenció, que són grangeres, perquè les fulles no les tallen per al seu consum, sinó per alimentar un fong que cultiven als seus nius.

L’escarabat Hèrcules fa honor, pel seu aspecte, al seu nom, i el mateix es pot dir del piloter, però ni un ni l’altre eclipsen el degà dels animals de la Terra, que ara també té casa al Zoo de Barcelona. Són els triops, uns diminuts crustacis que amb prou feines han evolucionat en 220 milions d’anys, senzillament perquè no ho han necessitat. Són els degans del regne animal. La seva resiliència és envejable. Fa anys es van posar de moda com a joguina. Les seves larves, inertes en cas de sequera, prenien vida si s’humitejaven. Allò, per sort, va ser una insensatesa passatgera. Al nou recinte dels invertebrats se’ls tracta amb el respecte que es mereixen