CosmoCaixa estrena Micràrium, un viatge al·lucinant

El nom, Micràrium, no ha d’induir a equívocs. És el món del microscòpic, sí, però mostrat en gran. CosmoCaixa, en constant i interessant renovació d’un temps ençà, torna a aquells orígens en els quals el visitant havia de manipular per descobrir. El bosc inundat és encara la instal·lació estrella del museu, d’acord, però aquest tron, perquè es tracta d’un espai de simple contemplació, és cada vegada més reclamat per altres llocs d’aquest centre cultural i científic. El globus terraqüi gegant i interactiu de meitat de la sala principal, per exemple, és una hipnòtica meravella que val la pena no perdre’s, i a la tardor vindrà per quedar-se ni més ni menys que un mamut siberià amb tots els seus ossos, una altra joia.

A aquesta disputa se suma ara Micràrium, on el fàcil hauria sigut mostrar, com si fos una galeria d’art, fotografies a mida gegant del món del diminut com les que és capaç de prendre el biòleg Rubén Duro, assessor científic essencial d’aquest nou espai. El que CosmoCaixa proposa és organitzar expedicions amb grups d’un màxim de 30 persones que, guiades per un especialista (cal felicitar-los per la seva entrega i passió) convidessin a acostar l’ull al microscopi amb la mateixa emoció amb les quals el 1590 ho va fer el fabricant de lents Zacharias Janssen, pare de l’invent. Es devia quedar estupefacte. L’estupefacció continua.

És, feta la prova durant la presentació del Micràrium, el que s’ha dit en el títol, un viatge al·lucinant. El 1966 (permetin vostès una digressió) va ser l’any en què Raquel Welch es va convertir en un mite. El seu nom apareixia en els cartells de dues pel·lícules d’aquelles que marquen infàncies, ‘Hace un millón de años’, un film que afirmava que dinosaures i biquinis van ser contemporanis (per evitar malentesos, les dues succintes peces les vestia ella, no un diplodoc) i, vet aquí la qüestió, ‘Viatge al·lucinant’, una aventura en la qual un equip de científics i un submarí són miniaturitzats a mida microscòpica per salvar la vida d’un científic. Amb finalitats mèdiques, es fiquen literalment en el corrent sanguini d’un científic en coma interpretat per l’actor Jean del Val, que es pot suposar que va poder presumir els últims nou anys de la seva vida que Raquel Welch va estar literalment al seu cor.

No hi ha a Micràrium expedicions pel sistema circulatori (qui sap si en el futur...), però CosmoCaixa, com a agència de viatges amb destí al diminut, ofereix des d’ara quatre viatges de gran interès que ha batejat amb suggerents noms: Kosmos, Frontera, Evolució 1, Evolució 2. El nom el concedeix el que s’observa. En el primer laboratori és possible ficar-se de ple en el món mineral, fins i tot extraterrestre, ja que tenen a disposició del públic fins i tot preciosos fragments de meteorits. Però l’interessant és emportar-se mostres de casa. Millor encara, de la platja. Un grapat de sorra pot oferir grans sorpreses. Si és d’una platja autèntica apareixeran allà, entre els grans de tots els colors, minúsculs fòssils unicel·lulars. Si és de les de Barcelona, ves a saber.

L’espai Frontera no desmereix l’anterior. Convida a examinar a escala microscòpica els materials artificials, un píxel de la pantalla del telèfon, una veta adherent, un cotó de Gucci, tot i que sigui només per confirmar que no és gaire diferent del d’unes calces de mercat ambulant ambulant...

Però res permet a un estar preparat per al que suposa la immersió en els dos espais de l’evolució. Posar sota les lupes del microscopi una gota d’aigua treta del bosc inundat es converteix de sobte en un de xou de Truman de nematodes i protozous ciliats que realitzen les seves funcions vitals sense ser conscients que són vistos en aquell mateix instant per éssers gegants. Dir que és la repera és quedar-se curt.

El bo de Micràrium (una excel·lent proposta per viatjar aquesta Setmana Santa sense sortir de Barcelona) és que no és un paquet turístic tancat, en el qual les visites les decideix el guia. Posar la mateixa pell sota el microscopi és gairebé obligat, però en tota visita escolar, que n’hi haurà, segur que hi ha algun rapaç amb una ferida al genoll o a colze, i una oportunitat així no s’haurà de desaprofitar.

Assegura la direcció de CosmoCaixa que no hi ha a tot Europa un espai com aquest. Pot ser que, per les seves característiques, sigui fins i tot únic al món. És, simple i planerament, al·lucinant.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament