Altres mirades
Clams, la banda de Barcelona que va més enllà de la inclusió
El grup de pop nascut per «canviar la mirada sobre les persones amb discapacitat intel·lectual» arriba al desè aniversari presentant el seu quart disc amb un missatge clar: «Som aquí per les nostres cançons»
Artur Fernández va posar els dibuixos d’Erik Nitsch sobre la taula sense més explicacions. No eren necessàries; la seva obra és la seva millor carta de presentació. «¿Què us semblaria si li demanem que ens faci la portada del nou disc?», va preguntar als altres membres de la banda, que van tenir claríssima la resposta, ja que el seu estil encaixa a la perfecció amb l’essència de Clams. Va ser en aquest moment, després del ‘sí’ entusiasta i convençut del grup, quan Turu, nom artístic de Fernández, apassionat vocalista del grup, va explicar que Erik Nitsch és membre de l’Espai d'Art de la Fundació Catalana Síndrome de Down, una cosa que, òbviament, dona un valor afegit al projecte, "però, a banda d’aquest valor afegit, el més important aquí és la seva obra", assenyala el líder de Clams, que fa un paral·lelisme amb el seu grup i les seves cançons.
«No volem que la gent ens escolti perquè som un grup format per artistes amb i sense discapacitat intel·lectual, volem que ens valorin per la nostra música, aquesta és la veritable inclusió», remarca el músic i ideòleg del projecte, a punt de fer 10 anys.
El disc, amb una portada que il·lustra una acolorida il·lustració d’Erik Nitsch, és el quart de la banda, titulat ‘Melodies del somriure inconscient’, editat per la Produktiva Records i que presentaran amb un concert a la sala La Tèxtil de Barcelona el dissabte 18 de juny. El primer ‘single’ el van mostrar en directe al món al Palau Blaugrana durant la mitja part d’un partit del Barça, davant centenars de persones, perquè «els trens s’han d’agafar», assenyala Turu, feliç perquè aquest estiu tocaran al Festival Tempo de Girona, amb 40 propostes més, en què també actuarà Ramon Mirabet, en un concert amb una intèrpret de llengua de signes per facilitar l’assistència de persones sordes gràcies a la col·laboració amb enCantados.
«Evidentment, sempre que ens criden per participar en qualsevol història per la inclusió, i hi som, per descomptat, i continuarem sent-hi, però volem, i creiem que ho estem aconseguint, que ens valorin per la nostra música, que ens programin també a sales i festivals ordinaris», prossegueix.
El 8 d’octubre també seran al festival Inspira de Ripoll.
De la inclusió a la convivència
Clams va néixer fa una dècada al cap de Turu, músic i professor, amb la finalitat de «canviar la mirada cap a les persones amb discapacitat intel·lectual», però el projecte ha evolucionat. «L’inici va ser molt marcadament social, però amb el temps el projecte, que va començar des d’un vessant escolar, ha anat evolucionant cap a un projecte artístic i musical. El focus s’ha posat en la música. Clams és una banda musical de pop que té com a característica un grup de coristes amb discapacitat intel·lectual», explica assenyalant que no «li agrada parlar d’inclusió, sinó de convivència».
Notícies relacionades
En aquesta mateixa línia de maduració encaixa el fet de buscar un productor per al seu –atenció– quart disc. Aquí entra en escena Ildefons Alonso (El Petit de Cal Eril). Quan van anar a Berga a veure’l amb la proposta, aquest, i és una cosa molt d’agrair i tota una victòria, que ningú pensi malament, els va dir que no volia saber res del projecte, que el que volia era sentir les seves cançons. I això va fer, li van agradar i va produir el treball, que ja es pot sentir a totes les plataformes. I aquest és ara el seu objectiu, que ningú els senti per ser un grup amb coristes amb discapacitat, que hi arribin per les seves cançons i que, després, havent vist els seus videoclips –o fins i tot veure’ls actuar en directe– «al·lucinin encara més».
La història
El projecte Clams va sorgir de l’èxit que va tenir el projecte Música per a la Inclusió, associació formada pels pares dels coristes, que sempre han recolzat la banda al veure tot el que aportava als seus fills, molts exalumnes de Turu a l’escola d’educació especial Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó de Barcelona. Van autoeditar el primer disc a mitjans del 2014. L’any següent va arribar el segon treball ‘Aigua i Pedra’, i el 2018, el tercer, l’últim fins ara.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
