Impuls a un servei pendent

La moto metropolitana de Barcelona, més a prop

  • Noranta representants de diferents sectors de la mobilitat participaran en una taula creada per l’AMB per donar impuls al vehicle compartit sobre dues rodes

La moto metropolitana de Barcelona, més a prop

RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha creat aquest dilluns, en el context del Consell de la Mobilitat, la Taula Metropolitana de la Moto Elèctrica Compartida, un organisme integrat per prop de 90 representants de l’àmbit de la mobilitat.

El grup de treball que arrenca ara centrarà la seva tasca a analitzar fins a quin punt resulta viable l’existència d’un possible servei metropolità de moto elèctrica compartida, amb l’objectiu d’estudiar i definir quines són les característiques principals que pugui requerir la regulació d’aquest servei.

Un assumpte «estratègic»

«La mobilitat compartida és un tema estratègic per a l’AMB, en vista que fomenta una mobilitat més sostenible. És una alternativa i un complement de mobilitat que permet als usuaris accedir a vehicles quan ho necessitin, optimitzant el seu ús i sense la necessitat de tenir-ne un en propietat», adverteix el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de la corporació metropolitana, Antoni Poveda.  Poveda ha destacat en relació amb la creació de la taula sobre la moto elèctrica compartida que aquest sistema «permet reduir la contaminació i promou les energies netes».

Encara no està clar quan podria materialitzar-se un projecte que suposaria un esperó del transport compartit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En funció del debat i de les conclusions a les quals porti en els pròxims mesos, l’AMB es plantejarà apostar per un servei metropolità de motos compartides.

Acord de mandat

No és que la iniciativa es posi sobre la taula ara sense previ avís. La gestió d’un servei de mobilitat compartit que funcioni en l’àmbit metropolità és un dels reptes fixats en l’acord de govern de l’AMB per al mandat actual, del 2019 al 2023, i en el pla metropolità de mobilitat urbana, amb un període de vigència que va del 2019 al 2024.

En la taula creada participen els ajuntaments metropolitans, així com els grups polítics que hi participen. També hi figura la Generalitat de Catalunya. La Direcció General de Trànsit, la Fundació RACC, l’Autoritat del Transport Metropolità, Barcelona de Serveis Municipals i Barcelona Regional (empreses del consistori), la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans són altres dels actors que estan en l’assumpte.

Quant a associacions, es pot remarcar la presència en la llista de PIMEC, l’Associació Nacional d’Empreses del Sector de Dos Rodes (ANESDOR), l’Associació d’Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA), l’Associació General d’Autònoms-Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC), l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), entre d’altres. Del camp acadèmic consten en el grup el Col·legi d’Ambientòlegs (COAMB) i la Universitat de Barcelona (UB).

Operadors de ‘motosharing’

La taula compta amb alguns participants especialment afectats pel futur de la mobilitat compartida, i també pel seu present. Són les principals empreses que operen en el món del ‘motosharing’: Acciona Mobility, Cityscoot, Cooltra, Yego, Movo (Cabify), Reby, Tucycle, Seat Mó, Helbiz i Ducky Logistics.

Notícies relacionades

La taula té previst un calendari en el qual destaquen dues grans jornades. La primera se celebrarà a finals de juny i es dedicarà a analitzar l’exemple d’altres experiències europees en mobilitat compartida.

A aquesta trobada seran convidades les ciutats de Lisboa, Madrid, Milà i la mateixa Barcelona, entre d’altres. La segona jornada està prevista per la tardor vinent, i en aquest cas els que seran escoltats són els operadors dels serveis en curs de ‘motosharing’. A més, tindran lloc sis sessions tècniques de treball entre l’octubre del 2022 i el gener del 2023, dedicades a diferents aspectes: el funcionament d’un servei de moto elèctrica compartida; el sistema d’ús de dades i la plataforma de servei; la seguretat, el vandalisme, l’abandonament de vehicles; l’aparcament; els models de regulació, i l’àmbit operacional.