Mobilitat

El RACC desconfia del carril bici-bus de Via Laietana

Adverteix que el 64% dels ciclistes no tenen intenció d’esperar darrere del transport públic quan faci aturades, cosa que podria generar, afirma l’entitat, sinistres de trànsit a l’envair la vorera o el carril de cotxes

El RACC desconfia del carril bici-bus de Via Laietana

Ferran Nadeu

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Novembre del 2011. Consultat per l’equip de govern de l’alcalde Xavier Trias, el RACC presenta un informe en el qual desaconsella que les motos circulin pel carril bus, com era desig de CiU. Abril del 2022, el RACC estudia, per iniciativa pròpia, la conveniència que les bicicletes comparteixin espai amb autobusos i taxis a la Via Laietana. En els dos casos, tot i que amb matisos quant a la contundència, sembla arribar-se a una conclusió similar: el millor potser és que TMB i els vehicles de dues rodes vagin per separat. L’artèria que uneix l’Eixample amb el mar està en plena transformació i, per poder generar unes voreres de quatre metres d’ample, els ciclistes hauran de baixar pel mateix carril que el transport públic. El Bicicleta Club de Catalunya ja va criticar amb duresa la mesura. Ara, amb més moderació, se li uneix l’automòbil club, que, més que censurar-ne el disseny, posa sobre la taula possibles riscos, com el moment de parada del bus i la diferent velocitat dels vehicles.

L’informe té dues parts: una d’observació i una altra de valoració d’usuaris partint de 300 enquestes. El 27% dels ciclistes entrevistats no estan d’acord amb la decisió d’haver de descendir la Via Laietana per un carril compartit amb el transport públic. Per contra, el 55% ho veuen bé i el 18% l’eleven a molt bé. O sigui, que el 73% sembla combregar amb el pla municipal.

Malgrat haver-hi un cert consens, el RACC considera que és una mesura rebuda «amb una certa desconfiança». I centra el seu recel, entre altres coses, en el fet que el 64% dels participants en el sondeig asseguren que no s’aturaran darrere del bus en el temps de parada, cosa que generarà que busquin alternatives que puguin posar la seva integritat, o la d’altres, en perill, recorrent a la calçada destinada al vehicle privat (el 36%) o pujant a la vorera (el 28%).

Això passarà en un vial en el qual la velocitat està limitada a 30 quilòmetres per hora (i ho continuarà estant), però els busos, segons ha pogut mesurar el RACC, superen aquest sostre amb freqüència. De fet, totes les línies (47, V15, V17 i 120) el depassen en algun moment al seu pas per aquest carrer, inaugurat el 1908 per Alfons XIII. La velocitat comercial dels autobusos de TMB, assenyala el club, «es pot veure condicionada per la necessitat de compartir espai de circulació amb ciclistes i vehicles de mobilitat personal (VMP)». Això mateix ja passa a Creu Coberta i el carrer de Sants, segons va assenyalar l’ajuntament, sense que afecti l’eficiència del servei de transport públic. A la Via Laietana, a diferència d’aquest cas ja en pràctica, la bicicleta anirà de baixada, cosa que li permetrà arribar a un ritme més generós. Per tot això, aquest col·lectiu puntua amb un 5,6 aquest vial bici-bus-taxi.

Sense validació

El president del Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), Carles Benito, ja va alertar a aquest diari sobre els perills d’haver de pedalar al costat dels vehicles vermells de TMB. Tot i que l’ajuntament va assegurar que la proposta de reforma havia nascut del consens, Benito ho va negar, i va assegurar que «mai» validarien «un projecte pensat perquè hi hagi accidents». «Que el bus pari a sobre del carril bici –sosté– és un nyap que fa saltar pels aires tots els principis de la seguretat dels ciclistes».

La seva proposta, col·locar el transport públic al centre de la calçada, això és, els carrils de bus i taxi tocant-se al mig, amb unes plataformes a les parades, que es farien coincidir amb les places i per tant hi hauria més amplada perquè els viatgers poguessin pujar i baixar. De baixada, un carril 30 per a cotxes i bicis en plataforma única amb la vorera, i de pujada, un carril bici al costat dels vianants. Un disseny, de fet, molt semblant al que s’ha projectat en la unió del tramvia per la Diagonal. El pla final és un carril de baixada per a bus i bicis i un altre per a cotxes, i de pujada, un vial ciclista segregat i un carril per a transport públic i vehicles de serveis i veïns.

De tornada a l’estudi del RACC, en el cas dels VMP, el 35% dels enquestats no volen baixar pel mateix passadís que els autobusos, per un 65% que hi estan d’acord o molt d’acord. I el 79% estan satisfets amb el carril segregat de pujada per a bicis i patinets. Quant als vianants, el 79% d’ells consideren necessària o molt necessària la infraestructura específica per a ciclistes i VMP per evitar que circulin per la vorera.

Els consells

Notícies relacionades

En el seu apartat de recomanacions, l’automòbil club recorda que el principal objectiu és «preservar la seguretat viària dels diferents perfils d’usuaris del nou carril». Sorprèn, no obstant, que no reclami explícitament separar bicis i autobusos, com sí que va fer el 2011 al treure-li del cap a Trias la idea del vial bus-moto. El RACC recomana campanyes d’informació per recordar que l’artèria és una via pacificada, controlar la velocitat dels vehicles, conscienciar els conductors de TMB dels riscos de compartir espai amb bicicletes, dissenyar bé els encreuaments per evitar ensurts i incloure senyalització per garantir el compliment de la normativa.

Més enllà del carril bus-bici, la posició del RACC sobre la reforma de Via Laietana ja va quedar clara a principis d’abril quan el president de l’entitat, Josep Mateu, va advertir que el trànsit es desplaçarà a altres llocs, fet que generarà molèsties als veïns dels carrers receptors d’aquest trànsit, com el Paral·lel o el passeig de Picasso. Si tot va segons el previst, la primera fase (Urquinaona-Antonio Maura) estarà acabada en el primer trimestre del 2023. La segona, fins a Isabel II-Colom, queda per al pròxim mandat.