La Paloma escalfa motors de cara a la seva esperada reobertura aquest 2022

Mercè March i el seu fill Pau Solé han custodiat la seva preuada propietat amb gran paciència des del tancament forçós, l’1 de gener del 2007. Durant tots aquests lustres, la sala de festes més antiga d’Europa (1903) ha assumit una odissea de millores tècniques i tràmits administratius per reparar essencialment els problemes de deficient insonorització que havien generat nombroses queixes veïnals per sorolls després d’una etapa final com a discoteca. Els propietaris l’han cuidat com la joia que és, a l’espera d’aquesta nova oportunitat que presumptament arribarà poc abans que compleixi els 120 anys d’història.

En diverses ocasions s’ha anunciat la tornada, pendent d’algun permís, posposat per la pandèmia, o altres motius. De moment, s’hi celebren esdeveniments amb comptagotes, com la recent gravació d’un programa de ‘FAQS’ de TV-3, entre d’altres. No obstant, ha sigut la festa de ‘swing’ programada amb la música de The Rawal Swing Band i promocionada per BCNSwing, amb la promesa de tornar el ball a les seves pistes després de gairebé 16 anys, el que ha tornat la sala del 27 del carrer del Tigre, en ple Raval, a l’actualitat.

March explica a aquest diari que aquests anys han sobreviscut miraculosament sense imaginar que el procés s’allargaria tant. Han insonoritzat, adaptat l’espai a la normativa elèctrica i de seguretat i altres inversions. «S’ha tramitat tot com si fos una sala nova, tot i que sempre hem tingut llicència de sala de festes des de fa més d’un segle», relata. Falten «alguns detalls», com petites intervencions en l’escenari. Després de morir el seu marit, la Mercè es va proposar mantenir aquest llegat familiar de diverses generacions contra vent i marea. «Hem aguantat perquè La Paloma era la meva vida i Barcelona no pot perdre un espai tan emblemàtic com aquest».

La família ha sol·licitat una subvenció per impulsar-ne la reobertura, ja que necessita una important inversió per crear una nova plantilla i una programació que es basarà en orquestres (del Taller de Músics) i ball. Potser amb opció a alguna sessió nocturna, però que si es portés a terme seria amb criteris molt específics (de tipologia i horaris) per evitar qualsevol problema de convivència veïnal.

Fonts del districte de Ciutat Vella assenyalen que la sala està «en tràmit de llicència d’obertura». En aquesta recta final, estan «pendents d’algun document sobre el procés de regulació de la insonorització».

Una llarga història

El seu exterior, amb aspecte de nau industrial (al seu moment va ser de la Farga Comas, on diuen que es va fondre l’estàtua de Colom), contrasta amb el seu pompós interior, que podrà ressuscitar amb esplendor. El currículum com a sala de ball es va forjar des del 1903, quan la van fundar tres amics, amb un inici un xic tumultuós, fins que se’l va quedar Jaume Daura el 1907, i el seu fill li va insuflar una nova etapa.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El 1915 el propietari va viatjar a París i es va inspirar per renovar-lo, amb l’ajuda de Salvador Alarma, escenògraf del Gran Teatre del Liceu, i Miquel Moragas, reputat pintor del moment. Les teles del sostre que encara l’ornamenten recreen diferents tipus de ball. Mentre que el 1919 incorporaria una versió de saló dels miralls versallescs a càrrec de Manuel Mestres. Els daurats i excessos es van convertir en segell d’identitat, juntament amb el gran llum central i les taules de marbre que ara tornen a ser tendència.

Va sobreviure al tancament durant la Guerra Civil (convertida en galeria de tir) i a la censura durant el franquisme, va reviure com a inoblidable punt d’interrelació i oci de diverses generacions fins a allotjar discjòqueis per sobreviure al canvi de segle. Ara vol escriure una segona vida.