Barcelona estrena un dels seus hotels més personals, Casa Sagnier

En aquests moments, els 367 hotels oberts (un 83% del total) de totes les categories i estils a Barcelona dibuixen un panorama tan competitiu que a part de les estrelles i la ubicació, la identitat acaba sent la millor arma per sobreviure en la memòria de l’hoste. Així que el novísssim Casa Sagnier neix amb l’avantatge de resultar sens dubte inoblidable, per caràcter i l’ADN. Perquè l’última novetat hotelera de la ciutat no només ocupa l’edifici que va ser la llar familiar d’Enric Sagnier i el seu estudi d’arquitectura, sinó que l’homenatja sense caure en la sobredosi temàtica. Però a més, manté l’exitós estil que va marcar el primer hotel de la família (propietària) Pérez-Sala, el Primer Primera, a la zona alta, que fa una dècada ja conjuga la idea d’hotel-llar que enlluerna molts viatgers que volen sentir certa calidesa local.

L’edifici datat del 1892, batejat originalment Casa Dolors Vidal de Sagnier en honor a la seva dona, va evolucionar en el segle XX com a edifici de vivendes fins a reconvertir-se en hotel el 2008 (Murmuri, a càrrec dels mateixos titulars del Majestic en règim de lloguer uns anys). Fins que els Pérez-Sala, que ja eren amos de l’immoble, van decidir assumir també la gestió i ‘reinventar-lo’ aprofundint en el que van ser els seus orígens i l’esperit de l’arquitecte amb més nombre de construccions a Barcelona (en general, amb més de 460, i en particular en eixos com el passeig de Gràcia), per davant d’altres figures de l’època modernista, com Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner. No obstant i malgrat ser el més premiat per l’ajuntament i el més aplaudit per l’elit catalana del moment, el seu eclecticisme –potser avançat a l’etapa en la qual va viure (1858-1931)– pot ser que sigui la causa que la història li hagi atorgat un menor reconeixement.

Com explica Inés Pérez-Sala, la reforma i l’interiorisme de Casa Sagnier busca transmetre el que l’edifici té del seu creador, incorporar un cert ambient casolà (com a saló amb xemeneia i ampli espai de biblioteca) i convertir la seva oferta de restauració en «un punt de trobada entre barcelonins i hostes». Amb aquesta triple finalitat, el restaurant Cafè de l’Arquitecte, a la planta baixa, ha canviat el seu accés principal pel passatge de la Concepció, per integrar-se a aquest microcosmos gastronòmic del carrer. A l’entrar, el client descobreix un mural amb fotos de l’arquitecte cedides pels seus descendents i elements propis d’un taller de l’època. A la sala, on també es pot menjar o sopar, sorprèn un retrat de l’artista realitzat amb segells.

Trobar l’equilibri entre l’homenatge subtil amb la funcionalitat d’un hotel ha sigut una prova superada per Federico Turull, de TurullSørensen arquitectes, que no pretenia recrear la casa de Sagnier sinó crear «un espai atemporal» amb detalls modernistes i la participació pluridisciplinària d’altres professionals i artesans. «Hem fet que pensem què hauria volgut fer ell ara, amb la seva mentalitat oberta, discreta i eclèctica», que de fet el va portar originalment a integrar elements d’estil gòtic, sentint-se lliure a la seva pròpia casa, i més enllà dels innombrables encàrrecs professionals que va encaixar a preu fet: des d’edificis residencials, panteons, asils, balnearis, hotels o superpisos burgesos, fins a obres cabdals com el Temple Expiatori del Sagrat Cor al Tibidabo o el Palau de Justícia.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

D’acord amb els temps, els amos no han reformat per reformar. Per exemple, no pocs lavabos s’han mantingut o retocat la seva vigència i bon estat, mentre que les 51 habitacions sí que es renovaven sumant el bon gust de l’estudi Elefante, amb un equilibri perfecte entre antiguitats i elements de confort contemporani. Tot i que es tracta d’un cinc estrelles boutique, la varietat de dormitoris és total: dels 12 metres quadrats d’algunes ‘mini’ decorades amb passió i fins a enormes lavabos, a cinc suites i una gran suite on Enric Sagnier va tenir el seu estudi i aquests dies ja hi ha hostes de passada.

Un altre dels mèrits de l’hotel, la terrassa del qual només s’obrirà a allotjats, és que la seva decoració s’ha treballat com «una composició oberta» que pot anar sumant i restant elements, de manera que sempre hi hagi novetats. És imprescindible el plafó amb llibres oberts de la seva intimista recepció, on un dels objectius és «personalitzar al màxim l’experiència del turista», relata Susana Flaqué, la seva directora. Hi ha rutes sobre la seva obra, i moltes altres opcions a la carta per viure Barcelona des d’una de les seves zones més cotitzades per al viatger.