Copa Amèrica de Vela: València diu adeu al seu millor esdeveniment

Els actuals campions volien repetir a València, i es van acostar al Reial Club Nàutic, sol·licitant de la competició del 2007 i la seva seqüela del 2010, perquè mogués els fils necessaris. Però la ciutat i les seves institucions ja no són les mateixes d’aquells anys d’opulència en què brillaven els diners de la bombolla immobiliària i qualsevol projecte de relleu nacional o internacional trobava acollida i impuls sota les batutes d’Eduardo Zaplana, Francisco Camps i Rita Barberá. 

Quan van saltar a la llum les opcions de València, bona part de l’empresariat va sortir en la seva defensa, amb declaracions de recolzament, però l’alcalde Joan Ribó va deixar clar des del primer moment que la ciutat aportaria les instal·lacions creades entre el 2003 i el 2007 per a la Copa i que no hi posaria diners. I la Generalitat presidida per Ximo Puig va rebre els ambaixadors i els va fer saber que recolzarien l’esdeveniment si representava un cost «raonable». Però tots els reunits sabien que els partits del Pacte del Botànic (PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem) eren molt lluny de tornar al camí dels «grans esdeveniments» que el PP va recórrer en la primera dècada del mil·lenni tant per les seves diferències amb aquell model econòmic i turístic com per l’estela de corrupció i deutes que va deixar rere seu.

Prejudicis ideològics

Els populars són els únics que avui critiquen públicament la marxa de la Copa a Barcelona i acusen el Consell i l’ajuntament de renunciar a la competició per prejudicis ideològics. Els representants governamentals valencians desitgen sort a Barcelona i respiren alleujats, afegint en els grupets que si l’esdeveniment resultés tan rendible com assenyalen els seus promotors i defensors no haurien faltat empresaris locals i nacionals per impulsar la candidatura de València. De fet, aquesta ja estava descartada des que fa dues setmanes el sindicat neozelandès va anunciar que centrava a Màlaga les seves negociacions, al veure que no quallaria el seu intent a la capital del Túria.

I això que la Copa de l’Amèrica que València va captar el 2003 en subhasta pública convocada pel milionari Ernesto Bertarelli i el seu sindicat suís (sense mar) Alinghi està reconeguda econòmicament i socialment com l’esdeveniment millor i més rendible dels quals van recalar a la ciutat en l’època daurada, per contrast, per exemple, amb la desastrosa F-1 en circuit urbà. Un informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), el mateix que sustenta avui amb els seus treballs i anàlisis les reivindicacions de Ximo Puig sobre finançament autonòmic, va estimar en 2.724 milions d’euros l’impacte total de la Copa sobre la renda (valor afegit) del País Valencià, mentre que en termes de producció (‘output’) la xifra arribava als 5.748 milions. L’ocupació generada o mantinguda es va xifrar en 73.859 llocs de treball, tot això referit al període comprès entre el 2004 i el 2007, any d’acabament de la primera de les dues disputes de València.

El 74% per a infraestructures

Dels 2.768 milions d’euros gastats en els preparatius i el desenvolupament de la 32a America’s Cup, el 74% va estar destinat a la creació de les infraestructures per acollir els equips participants (11 desafiadors més el defensor Alinghi) i necessitats de la prova. El Govern de Rodríguez Zapatero va concedir 500 milions d’euros per als treballs, però com a crèdit, no a fons perdut com havia fet amb altres ciutats en escenaris similars, cosa que va donar munició de greuge al PP durant anys. El gruix d’aquell deute, 340 milions, ha sigut condonat en els últims mesos pel Govern de Pedro Sánchez. 

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Amb els diners disponibles, València va reconvertir la dàrsena interior del seu port en la seu de la competició, amb les bases dels equips en semicercle sobre els molls; va obrir un canal directe cap al nord per no compartir la sortida amb els mercants del port comercial; va construir un pantalà per a megaiots i va erigir el singular edifici Veles i Vents, de l’arquitecte britànic David Chipperfield, com a seu oficial de les regates. Aquest espai, batejat inicialment com a Marina Reial Joan Carles I, rebatejat després com a Marina de València, acull avui nous usos però manté la seva estructura d’equipament esportiu i ofereix uns 700 amarratges i propostes excel·lents de gastronomia i oci.

El pas de la Copa de l’Amèrica de vela per València no només va deixar una marina. La capital es va obrir al turisme des dels Estats Units, fins aleshores absent, gràcies a una competició que allà té bastant seguiment, i va incrementar la presència de visitants italians després del reclam de tres equips transalpins regatejant davant la Malvarrosa. Les tapes de claveguera amb la imatge de la Copa de les Cent Guinees són avui records muts d’aquella fórmula 1 del mar que ha pres rumb al nord.