Patrimoni

El Palau Güell sumarà noves sales obertes al públic

El Palau Güell sumarà noves sales obertes al públic

Ricard Cugat

  • L’obra de Gaudí recuperarà el despatx, la sala d’espera i la biblioteca d’Eusebi Güell per incorporar-los al recorregut museïtzat 

  • La Diputació de Barcelona compra els dos edificis limítrofs al monument per poder ampliar els serveis del palau 

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 1888,Eusebi Güell convertia el palau que porta el seu nom, i la firma d’Antoni Gaudí, en residència familiar i en espai de trobada cultural i social de la burgesia barcelonina del moment. Però a la finca, una fita del modernisme i del genial arquitecte de Reus, es va reservar un espai per als negocis del ric empresari: despatx, biblioteca, sala d’espera i oficines per gestionar la producció i venda del vi que elaborava al Garraf. Habitacions ara tancades al públic i que la Diputació de Barcelona, propietària del Palau Güell,incorporarà al recorregut museístic abans del 2026, data donada per a l’acabament de les obres a realitzar per adequar els espais a les visites. La inversió prevista és de 5 milions d’euros, més els sis destinats a la compra dels dos edificis limítrofs del palau, la casa Jordà i l’annex de la casa Fradera, on s’ubicaran els serveis necessaris per gestionar el conjunt monumental –patrimoni mundial per la UNESCO des del 1984– i que ara s’allotgen en les habitacions en les quals al seu dia va treballar Eusebi Güell. 

2.500 metres quadrats

Fa temps que per l’operació es gesta amb la intenció de protegir el palau, ubicat al carrer Nou de la Rambla, blindant-lo amb les dues construccions que el flanquegen; fer-lo més accessible, amb una nova entrada per al públic i millorant els espais per a les persones amb mobilitat reduïda; dotar-lo de sala d’actes i d’exposicions, ara inexistents o molt petites; i augmentar l’espai de visita, que passarà de 2.000 a 2.500 metres quadrats. Per a això, el 2014 la Diputació va adquirir la casa Jordà, un edifici de quatre plantes més subterrani aixecat el 1844 per l’indià Joan Jordà després de la demolició de la construcció anterior el 1842, quan el general Espartero va ordenar bombardejar Barcelona des de Montjuïc per sufocar una revolta popular. Els dos edificis s’uniran pel celobert que comparteixen, i la casa Jordà s’adaptarà per acollir, entre d’altres, un ascensor i espais d’oficines. Està per decidir si les noves sales d’exposicions i la sala d’actes s’ubicaran aquí o a l’annex de la casa Fradera. Del que no hi ha dubte és que la casa Jordà mantindrà la façana, i es farà per dues raons: perquè està protegida i perquè Gaudí va dissenyar la del Palau Güell perquè totes dues estiguessin en harmonia. 

Mural desaparegut

Notícies relacionades

L’adquisició de l’annex de la casa Fradera encara no s’ha tancat del tot però res fa pensar que no es tanqui. Tant aquesta com la casa Jordà ja estaven al radar d’Eusebi Güell quan va encarregar el palau, volia comprar-les per assegurar-se la respectabilitat de futurs potencials veïns però no ho va aconseguir. Sí que va aconseguir un pacte amb Llorenç Fradera segons el qual aquest no podia construir sobre l’annex de l’immoble homònim, que només té una planta, i Güell, a més, es quedava amb la potestat d’utilitzar la paret mitgera, on durant anys va lluir un mural amb la figura d’Hèrcules, ara desaparegut, pintat per Aleix Clapés, l’artista que va decorar amb el seu pinzell el Saló Central i les portes de la planta noble del Palau Güell. Els nous espais que se sumaran al recorregut no són els més espectaculars del conjunt, la palma se l’emporta el magnífic Saló Central, ni mantenen el mobiliari original però sí que compten amb elements destacats com els terres de marbre escacat amb cercles de pedra groga i vermella, i els sostres de pedra polida del Garraf de color gris. El despatx d’Eusebi Güell, a més, està decorat amb una xemeneia de pedra grisa amb incrustacions florals vermelles atribuïda a l’arquitecte Camil Oliveras, que es va encarregar de restaurar el Palau Fonollar per a l’empresari abans que Gaudí fes el mateix amb el Palau Güell. 

Seu d’una comissaria

L’espai de Nou de la Rambla va passar en mans de la diputació el 1945 després d’un acord amb Mercè Güell, la petita dels fills d’Eusebi i l’última inquilina del palau. Abans, durant la Guerra Civil, va ser confiscat i després convertit en comissaria. Més tard va ser seu de l’Institut del Teatre i Museu d’Art Escènic. Fins que el 2011 va ser obert amb el seu aspecte original després d’una profunda i llarga restauració. Des d’aleshores han passat dos milions de visitants, la majoria turistes estrangers, i, malgrat portar la firma de Gaudí, és una obra desconeguda per a una gran part de barcelonins.