Barcelonejant

Els rigorosos horaris del conseller Giró

  • El titular d’Economia i Hisenda mira de domar els horaris sense límit. A les deu a casa. Per puntualitat la de la periodista Pilar Eyre, amb un nou llibre (en què no parla de l’emèrit). I un record al doctor Baselga.

Els rigorosos horaris del conseller Giró

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts

Ja era hora que algú comencés a demostrar que som europeus. Els últims dies, directius i empresaris de Barcelona expliquen amb certa sorpresa, però també amb satisfacció, els estrictes horaris que demana el Departament d’Economia i Hisenda quan li proposen un sopar.

El conseller Jaume Giró només participa en sopars col·loqui quan comencen a les 20 hores i acaben a les 22. I ja està. S’han acabat les sobretaules interminables. Alguns dels assistents expliquen que l’equip del conseller marca aquest horari per poder mantenir el seu propi horari matiner, i és que no hi ha dia que Giró no sigui al seu despatx abans de les 8 del matí, però també per anar imposant a Catalunya uns horaris que permetin conciliar amb la família. El conseller ha donat aquestes raons quan algun assistent perplex l’hi ha preguntat.

Una altra de les situacions que ha desconcertat més d’un és que Giró demana només un plat i així dedicar una hora i mitja a contestar preguntes dels assistents. Això sí, a les 22 hores en punt s’ha d’aixecar l’acte; llavors el conseller saluda els assistents i marxa.

Els últims dies i com a conseqüència de la crisi social i econòmica que ha generat la guerra d’Ucraïna molts col·lectius de directius i empresaris volen expressar les seves preocupacions i preguntar al conseller. Associacions com FemCat, la Pimec i el Col·legi d’Asseguradors i Mediadors, ja han experimentat els horaris del conseller d’Economia, que, pel que sembla, també vol implementar una nova «economia dels temps».

Dues dones que arrasen

Amb permís de Pilar Eyre, l’altra dona que aquesta setmana ha arrasat en l’àmbit mediàtic ha sigut Ennatu Domingo. No en coneixíem gaire cosa i això que va anar a les llistes de Junts en les eleccions al Parlament. L’Ennatu va ser adoptada quan tenia set anys. La seva mare, Anna Pont, és agent d’escriptors i actors. El seu pare, Domingo, entre altres coses, va ser director de Barcelona TV. Ara, als 25 anys, però amb un currículum universitari i professional admirable, l’Ennatu ha escrit el llibre ‘Fusta d’eucaliptus cremada’ (Navona), on recull la història d’una nena nascuda a Etiòpia i que des dels set viu a Barcelona. Un llibre, com diu el seu editor, Ernest Folch, que commou sense voler commoure i amb el do de la sobrietat. Escoltant l’Ennatu m’atreviria a dir que té un futur brillant. Potser, per això, va assistir a l’acte la presidenta del Parlament, Laura Borras. Davant la falta notable de líders em fa l’efecte que els de Junts no la volen deixar escapar. 

Notícies relacionades

Respecte a la meva admirada Pilar Eyre només dir que continua triomfant i aquest cop amb el llibre ‘Quan éramos ayer’ (Planeta), que no parla del Rei. Em rep a mitja tarda al saló de les flors del restaurant Dues Torres del barri de Sarrià, a dues passes de casa seva. Aquest dia va dinar amb 30 periodistes i va fer 20 entrevistes, però continua formidable, amable, pròxima i sincera. Ella és així. A l’entrar em creuo amb una jove periodista que surt plorant. Pregunto i la Pilar em diu que s’ha emocionat amb la lectura del llibre: «Estic contenta que agradi als joves i els grans». Va escriure el llibre entre Barcelona i Llafranc durant llargues jornades davant de l’ordinador. Això sí, cada dues hores es posava una alarma i ballava una estona. Em comenta que rep més pressions per ser antitaurina que per antimonàrquica, tot i que l’any passat la van apartar d’un programa de TVE per parlar massa del Rei. El que deia, la novel·la no va de l’emèrit, però a la pàgina 47 aprofita per enviar-li una primera andanada. El llibre enganxa i els anuncio que ja n’està preparant un altre. Al final, vaig intentar desentranyar si és veritat això del seu idil·li amb Julio Iglesias. No em contesta. Només somriu.

Un any sense el doctor Josep Baselga

Ens oblidem aviat dels que se’n van. Dilluns va fer un any que va morir el doctor Baselga. Un metge i investigador disruptiu, pioner i necessari. Un tipus que va salvar milers de malalts de càncer. Dilluns es va presentar un llibre en honor seu, ‘Baselga, el metge que volia canviar el món’ (Navona), escrit per Josep Corbella. En l’acte, la seva dona, Sílvia Garriga, va anunciar la creació de la pàgina web. www.josepbaselga.com. No hi van faltar el conseller Argimon ni els doctors Josep Tabernero i Manel Esteller.