Fabra i Coats de Barcelona: les 5 exposicions que proposa per al 2022

El director tailandès concep el cine com un mitjà per connectar amb allò no humà i concebre una nova manera d’estar en comunitat. El seu nom es va donar a conèixer internacionalment després d’aconseguir la Palma d’Or del Festival de Cannes el 2010 amb Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas, produïda pel català Lluís Miñarro i, l’any passat, es va emportar el premi del jurat d’aquest certamen amb Memoria. Però també és un artista que ha exposat als principals centres mundials.

En aquesta ocasió desplega la seva concepció expandida del cine a través de films, vídeos, ambients i fotografies. L’exposició està repartida en tres plantes. En cadascuna presenta un projecte immersiu en mons on cohabiten animals i humans, fantasmes i boscos, vius i morts en universos mig adormits. La foscor és una part vital a les seves obres, amb una intenció subversiva per reactivar el diàleg amb el que és viu desenvolupant una ecologia relacional. Comissariada per Joana Hurtado Matheu.

Del 19 de febrer al 22 de març. Plantes baixa, 1 i 2.

Aquest artista holandès utilitza la fotografia per obrir el relat històric a altres punts de vista i investiga les relacions entre percepció, memòria i història a través d’instal·lacions de diapositives i llibres de fotografies. Ara pren com a referència un fet històric, quan el juny de 1968 un tren fúnebre va transportar el taüt del senador i candidat presidencial Robert F. Kennedy des de la ciutat de Nova York fins a Washington després de ser assassinat i el fotògraf Paul Fusco va captar algunes del milió de persones que es van acostar per acomiadar-lo.

Terpstra inverteix el punt de vista de Fusco i decideix centrar-se en la gent, així que, entre el 2014 i el 2018, recorre aquestes mateixes vies i estacions de tren, parla amb les persones d’aquests llocs i els seus descendents i recull històries, imatges (fotografies, polaroids o pel·lícules casolanes) i gravacions d’àudio. D’aquesta manera afegeix un nou capítol a aquella història visual, fent-la més plural i reconstruint el trajecte des d’una perspectiva anònima i col·lectiva. Comissariada per Pedro Vicente.

De l’11 de juny al 9 d’octubre. Planta baixa.

La peruana Lúa Coderch utilitza les instal·lacions i l’acció per investigar la veu com a matèria, com un llenguatge per especular sobre la capacitat narrativa de les coses, la superficialitat dels cossos i la ductilitat de les històries personals o inventades. Aquest projecte està concebut específicament per a la Fabra i Coats i pretén ser una superposició de capes que s’estén en l’espai. És, alhora, un relat i una exploració física i experiencial sobre les nostres maneres de compartir.

En primer lloc funciona com una ficció per capítols, com una pel·lícula o un llibre que es desplega físicament, que pren la forma d’una cortina gegant que recorre l’espai expositiu ambientat per una banda sonora. Per continuar, situa a l’espai els dispositius que han donat origen a aquesta idea, un conjunt d’escultures-moble que mostren un repertori de maneres d’unir-se. Per acabar, planteja la possibilitat de viure en aquesta ficció i que el visitant pugui reactivar-la fent servir aquests elements per reproduir o ampliar aquestes escenes.

De l’11 de juny al 9 d’octubre. Plantes 1 i 2.

El realitzador de Banyoles és considerat com un dels cineastes més prestigiosos de l’actualitat, reverenciat a França per les seves pel·lícules, gairebé sempre amb actors no professionals representant paisatges singulars, personatges històrics i literaris. En la seva filmografia hi destaquen títols com a Honor de cavalleria, El cant dels ocells, La mort de Lluís XIV i Liberté. Presentarà aquests dies el seu projecte més arriscat i ambiciós, una pel·lícula de ni més ni menys que ¡101 hores de durada! centrada en l’escriptor Goethe, el dictador Hitler i el cineasta Fassbinder que s’oferirà en el seu format d’instal·lació multipantalla.

Aquest experiment cinematogràfic li permet explorar les possibilitats d’aquest mitjà sent fidel als textos autobiogràfics i la construcció simbòlica de la història. Diversos actors amateurs reciten les paraules d’aquests personatges abocades a tres llibres: Converses amb Goethe de J.P. Eckermann, les xerrades privades d’Adolf Hitler i una recopilació d’entrevistes de Rainer Werner Fassbinder. A través de les seves idees pretén dibuixar la personalitat de tres figures que van tenir una gran importància en la història alemanya i en la construcció d’Europa.

Del 5 de novembre al 29 de gener. Planta baixa.

Aquesta cineasta i artista contemporània francobritànica, autora de documentals com Apicula Enigma, ha destacat pel seu treball explorant la relació entre el llenguatge i la imatge, com la nostra percepció determina el significat de les coses. Tot això a través de pel·lícules, fotografies, escrits, performances, escultures i instal·lacions que elabora a partir de viatges i recerques impulsades pels seus estudis de filosofia i antropologia.

El centre presentarà una exposició monogràfica sobre ella que aplegarà una selecció d’obres i una pel·lícula especialment produïda per a l’ocasió sobre els plantejaments estètics i polítics que han forjat la seva carrera des dels seus inicis el 1998. En ella, l’artista indaga i exposa totes les implicacions tècniques i ideològiques de la creació d’imatges per articular un diàleg entre l’observador i l’observat. Aborda temes com el feminisme, el gènere i l’anticolonialisme desafiant les estructures de poder.

Del 5 de novembre al 29 de gener. Plantes 1 i 2.