Zona de Baixes Emissions: Barcelona i el Govern preparen una «cadena de recursos» contra l’anul·lació

L’ajuntament lamenta que el tribunal hagi obviat tota la legislació que fa referència a la qualitat de l’aire i la salut

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La zona de baixes emissions (ZBE) segueix vigent i deixant fora de l’àmbit de les rondes de Barcelona tots els cotxes que no disposin del distintiu ambiental de la DGT. Però la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dilluns va tombar aquesta mesura ambiental ha obert un període d’una certa incertesa. Davant aquesta «traveta judicial», l’Ajuntament de Barcelona i el Govern han anunciat aquest dimecres una «cadena de recursos de cassació» que s’aniran presentant en els pròxims dies. De fet, tenen 30 dies per fer-ho si no volen que la sentència sigui ferma, cosa que comportaria la suspensió de la ZBE. El que també faran, però a això li han dedicat menys temps durant la compareixença, és mirar de donar resposta, en forma de nous informes, a totes les carències formals que els magistrats posen sobre la taula en el seu dictamen.

Generalitat, consistori i Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han compartit la seva punta de vista sobre la resolució judicial després que dimarts, tècnics i juristes de l’àmbit públic dels cinc municipis afectats es reunissin per traçar la defensa jurídica del projecte. Segons ha compartit Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, la sentència ha generat «perplexitat i sorpresa» perquè s’està posant en dubte una mesura que està contemplada en la llei estatal de canvi climàtic i perquè els dijous «han obviat la legislació referent a la qualitat de l’aire i la salut». Mentre la part demandant segueix el seu procés de recursos, les associacions denunciants podrien demanar als magistrats l’execució provisional de la sentència, això és, la suspensió immediata de la ZBE.

El to de les intervencions, realitzades al Saló de Cent del consistori, lloc reservat per a grans assumptes, ha anat una mica en sintonia amb el que està en joc per a cadascun dels actors implicats. Mentre Barcelona en Comú, que capitaneja la lluita municipal contra la crisi climàtica, recorre a un to molt més indignat, el PSC ha optat per un discurs més moderat, de respecte a les resolucions judicials, i el Govern ha elegit un lloc intermedi.

«Sentència política»

Janet Sanz, tinenta d’alcaldessa d’Ecologia Urbana i Urbanisme, que dilluns va parlar de «sentència trumpista», ha parlat de «greus incoherències» en una resolució judicial que «incorpora més elements polítics i ideològics que jurídics». «Va contra el sentit comú, però també contra la legislació espanyola –la llei de canvi climàtic obliga a establir ZBE en municipis de més de 50.000 habitants– i contra el que ens reclama la Unió Europea», ha asseverat. Seva és la definició de «traveta jurídica», ha dit, «una de les polítiques més importants per garantir el dret a la salut». És, també, un dels puntals dels comuns de cara a les eleccions del maig del 2023, així que hi ha molt en joc, més enllà de la pol·lució que escup un cotxe.

Marc Sanglas, director general de Qualitat de l’Aire i Canvi Climàtic de la Generalitat, ha donat per fet que no hi haurà sentència «que pari la voluntat del Govern i dels ajuntaments», afirmació amb aroma de procés però que feia referència al desig dels municipis i de la Generalitat d’aconseguir que les grans concentracions urbanes redueixin els seus nivells de contaminació atmosfèrica. El representant del Govern ha admès que la decisió del TSJC suposa un pas enrere per a la implantació de noves ZBE a Catalunya. Ha admès que ciutats com Girona o Reus, que estaven treballant en això, han aturat el pla a l’espera de com evoluciona el cas de Barcelona. «La sentència no té un efecte innocu i genera preocupació en els municipis que preveien treballar en una zona de baixes emissions», ha afirmat. Per això, l’estratègia passa ara per «fortificar la mesura des de l’àmbit jurídic per donar-li eines i garanties i que això no torni a passar en noves ordenances».

Cimera de municipis

Notícies relacionades

Per calmar els ànims, ha anunciat que la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, convocarà la taula sobre la qualitat de l’aire per parlar amb els municipis sobre l’impacte de la sentència. Aquest conclave és un dels puntals de la cimera mediambiental catalana de divendres passat en la qual es va aprovar crear ZBE a 67 localitats, les que tenen més de 20.000 habitants, fent un pas més enllà al que estableix la llei estatal, que posa el tall en 50.000 residents. Sanglas, igual com Sanz, ha advertit que el veredicte del TSJC «va en contra del que indiquen les autoritats europees», i ha expressat «preocupació» davant paràgrafs que van «més enllà d’una anàlisi jurídica».

Laia Bonet, regidora de Mobilitat, ha donat el seu recolzament als recursos que ara inicien el seu recorregut i ha aprofitat l’ocasió per recordar que el seu partit, el PSC, no és partidari d’ampliar el veto a vehicles amb etiqueta groga de la categoria Euro 4 (dièsel matriculats entre el 2006 i el 2013), mesura que els comuns sí que recolzen però a llarg termini. «No és el moment», ha assenyalat la regidora socialista. Ningú més s’ha atrevit a mirar tan lluny. De moment, tècnics i juristes de la cosa pública miraran de donar forma a aquesta cadena de recursos, mentre s’intentarà donar resposta a tot el que pugui donar un tomb a la sentència. Tot, mentre la ZBE continua vigent. Per ara.