Patrimoni

Una exposició rendeix homenatge als pescadors de Badalona d’antany

Una exposició rendeix homenatge als pescadors de Badalona d’antany

Joan Cortadellas

  • Albert Isern evoca el passat mariner de la ciutat a partir dels fragments retratats dels llaüts que van quedar abandonats a la platja dels Pescadors després de la construcció del port

  • La mostra és memòria, però és també la reivindicació d’un monument als 11 morts del naufragi de 1911 i la museïtzació d’un llegat que explica una part de la història d’aquest tros de costa

4
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«La gent de Badalona sempre estem a prop del mar». Paraula d’Albert Isern, «badaloní i activista cultural del disseny i la gràfica», que és com es defineix aquest creador ja retirat. Mai ha utilitzat la canya ni la llinya, però des de petit se sent «subjugat pel món de la pesca». Així que no és estrany que el títol de la seva nova exposició sigui tota una declaració de principis, ‘Amoramar’, i que el que s’hi mostra sigui una prova d’amor cap a una època i una manera de pescar ja desaparegudes. Fins no fa tants anys, el tragí de barques i mariners no tenia lloc als molls sinó a la platja, concretament a la dels Pescadors, nom que ja ho indica. Sobre la seva sorra s’encallaven les embarcacions, es venia el peix i s’arreglaven els aparells. La construcció del port, a principis del segle XXI, va canviar els costums i la manera de treballar. Però no la passió d’Isern: «L’exposició és memòria, és història, és homenatge i és reivindicació» d’aquella època i dels pescadors que la van viure. 

Des dels ibers

«Són conegudes la indústria, el comerç i la cultura de Badalona, però la pesca també és una part important de la ciutat i sempre ha estat present a Badalona, que és tot litoral». Cert. Té 10 platges: Barca Maria, Cristall, Pont d’en Botifarreta, Pescadors, Patins a Vela, Estació, Pont del Petroli, Coco, Mora i Marina. I l’art de la pesca es remunta a la seva fundació. Tot i que van ser els romans els que van ubicar Baetulo a peu de costa un segle abans de Crist, la primera escena marítima de Catalunya –dibuixada en un vas de ceràmica– és obra dels ibers, que no es van instal·lar tan a prop del mar per por dels pirates, però van deixar restes d’hams que documenten que pescar al mar no els era aliè. Amb tot, els segles de més esplendor van ser el XVIII i el XIX. Després, la industrialització del litoral al segle XX va suposar una debacle per a la flota badalonina, que es va acabar d’enfonsar per la falta d’un port on amarrar embarcacions de pesca més competitives per mida i prestacions.

Mosaic de colors

Però el sector no va desaparèixer, els pocs pescadors supervivents i els seus barcos van seguir a la platja dels Pescadors fins que la construcció del port els va obligar a canviar de paisatge. Però els seus vestigis van quedar durant anys. L’1 de novembre de 2013, l’esquelet de 12 llaüts que al seu dia van pescar, seguien a la sorra sumant cicatrius i esperant a ser desballestats. Eren «els últims supervivents» i Isern va decidir documentar-los. Ho va fer amb ulls d’artista, retratant els seus fragments: una àncora, un cap, un timó, una matrícula, un nom i molts trossos de cascos escantellats però encara amb els vius colors amb què se solen pintar les embarcacions. El mosaic de retalls del passat li va despertar un sentiment: «Em vaig enamorar d’aquestes barques, testimoni de mil aventures dels pescadors». Així que es va proposar un repte: «Va ser llavors quan va néixer la idea de posar en relleu aquest llegat». Amb el temps, la idea s’ha plasmat en l’exposició ‘Amoramar’, que el Museu de Badalona acull fins al 17 d’abril. ¿Itinerarà? No se sap, però a Isern li agradaria tant que ha cedit tot el material al centre per crear arxiu. 

Mostra coral

Notícies relacionades

Les fotografies del creador no és l’únic material que llueix la mostra, que s’ha concebut com a coral per «aportar diferents punts de vista i enriquir el resultat final». La part conceptual la posen les pintures d’horitzons de Carol Isern, els poemes de Mari Carmen Aymar, l’hipnòtic vídeo de les onades trencant a les platges de Badalona de Carles Gonzàlez Nogueras i els codis de colors a l’estil Mondrian realitzats per Isern. La part de memòria va a càrrec de la historiadora Dolors Nieto, que ha buscat en els arxius per recuperar el lèxic propi dels pescadors i els sobrenoms amb què eren coneguts a Badalona molts professionals del sector. 

Incompliment municipal

També hi ha una part de reivindicació. Quan es van retirar les barques de la platja, el consistori es va comprometre a museïtzar la zona amb elements que expliquessin el passat mariner de Badalona i la recuperació, prèvia restauració, de set barques, però el projecte s’ha quedat a mitges: «Només s’han arreglat i ubicat tres embarcacions que recurrentment s’espatllen perquè no estan protegides». Hi ha més incompliments municipals, com el del monument promès als morts el 31 de gener de 1911, quan un inesperat temporal va sorprendre mar endins moltes de les embarcacions pesqueres de la costa de Barcelona. Segons la premsa de l’època, algunes van poder arribar a la vora però d’altres no, i entre aquestes últimes es van comptar 10 nàufrags que van arribar a terra ferma nedant i 83 pescadors que no van tenir tanta sort, 11 dels quals eren de Badalona. Per Isern, l’homenatge promès és «un deute i una necessitat». D’allà la reivindicació.