De crisi en crisi fins a l’angoixa a la gasolinera

I tot això ha suscitat, lògicament, esgotament, frustració, desengany en el millor dels casos; sentiments que es desprenien molts barcelonins que aquest dijous anaven a proveir-se a les gasolineres, on els números delaten que els preus han arribat a cotes desconegudes, a un rècord, a l’Everest dels dos euros el litre de combustible. Dos euros que donen per a uns 15 quilòmetres de recorregut. Car.

«Un client m’ha cridat: ‘¡Deixa d’apujar el preu!’», explica encara sorprès l’operari d’una gasolinera que prefereix que no es reveli la seva identitat. «Li he contestat que quan arribés al meu iot l’abaixaria. Veig gent que està molt malament. Els dic que acabo de començar a treballar aquí, que no sé res del tema. Se’t queixen per tot».

La barrera de les 100 pessetes

«En 35 anys en aquesta gasolinera mai havia vist això. Quan vaig començar vam arribar a la barrera psicològica de les 100 pessetes (prop de 60 cèntims d’euro) el litre». Ho explica Juan Morales, de 61 anys, treballador de l’estació que hi ha a la cruïlla del passeig de Sant Joan amb la Diagonal. Hi treballa des de 1987.

El que sí que recorda d’aquell món sense internet és com es formaven les cues quan el preu s’incrementava una mica: «Anunciaven al telenotícies que hi hauria una pujada i tothom cap a la gasolinera». A Morales els clients li parlen del tema constantment, perquè ja fa unes setmanes que la tarifa ha anat pujant: «Creuen que és una bogeria. Un que va amb moto m’explicava que es passarà al tren».

«¡Posa’m 500 euros!»

Els treballadors de les gasolineres són de les persones que coneixen abans el preu del combustible. Els arriba l’avís a la tarda i l’últim operari el canvia abans de plegar. Això als establiments que, com aquest, tanquen a la nit.

Morales interromp la xerrada. Ha arribat David Cardiel, de 50 anys, comercial del sector immobiliari, un home amable que busca el costat positiu de la situació: «Almenys tenim salut i no ens bombardegen». Aquest dijous, a la gasolinera les tarifes estan com estan: el dièsel a 1,93 euros, el barat, i 2,02 el car. La gasolina, a 1,97 la 95 i 2,12 la 98. «¡Posa’m 500 euros!», fa broma Cardiel a l’arribar. Omplir la moto li ha costat 17,4 euros. Fa dues setmanes en va pagar 15. Abans solia costar-li 12. «Hi ha dies que gasto dos dipòsits. Hi ha setmanes que un cada tres dies». Resignat, assumeix la situació amb la millor cara.

Jordi Membrado, de 52 anys, comercial de l’automòbil, d’una botiga que ven vehicles Audi, no creu que la pujada redueixi les adquisicions, perquè el 80% dels seus clients tria el rènting i al ser el seu producte de gamma alta. Una situació gairebé excepcional entre els conductors que van a omplir el dipòsit. Perquè Héctor Renedo, de 32 anys, director d’una botiga, diu que s’ha començat a fixar en el preu de la gasolina que posa a la moto, quan abans no ho feia.

Màxim neguit

A la gasolinera de Diputació amb Roger de Flor, el desànim es desencadena. Aquí el dièsel està a 1,98 euros, el barat, i 2,06 el car. La gasolina, a 1,97 la 95 i 2,119 la 98. L’Enrique, de 59 anys, treballador de la gasolinera, creu que el Govern ha d’actuar: «L’Estat es queda 55 cèntims de cada euro que paga la gent. Té marge per reduir la seva part». Que el gasoil sigui més car que la gasolina, com passa en aquest punt de proveïment, li sembla increïble. El mateix els passa a tres joves que s’aturen davant el rètol dels preus i no s’ho creuen.

Cristian Ibáñez, de 26 anys i estudiant d’Enginyeria, no agafa gaire la moto. Fa tres anys l’omplia amb una mica més de 5 euros. Avui en paga 7,76. No és gaire, diu, si és de tant en tant. Però més habitual és el conductor d’una furgoneta que habitualment pagava 110 euros per omplir el dipòsit i que aquest dijous se n’ha de gastar 176. «La xifra espanta», assenyala el conductor, que celebra que el cotxe sigui de l’empresa.

«Ens extingiran tots»

Al seu costat aparca un motorista que no vol dir el nom, ni treure’s el casc i que rebutja sortir a la foto i explica que està en tràmits de deixar la moto per no poder assumir el cost de la gasolina: «És que si no, no podré pagar el lloguer». El seu to és apocalíptic: «Ens extingiran tots. Ara mateix ens estan sentint».

Potser fa broma. La que no fa broma és Meritxell León, de 51 anys. No pot més: «Estic farta de tot el que passa. D’un sistema que no funciona. Vivim pitjor que els animals. No crec que la vida sigui això». Se’n va amb la seva moto i arriba un taxista amb pinta d’estar a punt d’esclatar, que rebutja comentar la situació: «No vull parlar. Estic molt cremat. Estic arruïnat». I el taxista també se’n va, amb cara de no voler que ningú li toqui la moral.

A uns 100 metres està aparcat Esteban March, de 56 anys, amb 14 fent el taxi. S’ho pren amb més filosofia. Amb la seva professió, argumenta, no hi ha gaires alternatives: «Si posessin la gasolina a 4 euros el litre, també hauria de sortir a treballar». La seva fórmula és senzilla: quan acaba la jornada que feia fins ara, afegeix una carrera al dia per compensar l’augment del cost del combustible.

Notícies relacionades

La gasolina i el gasoil baten rècords en plena invasió d’Ucraïna

Preu de la gasolina i el dièsel avui

«És que a més no hi ha gaire feina», adverteix March, que no entén com el taxi no té accés a un gasoil més barat: «És un servei públic». Un altre que troba a faltar una actuació governamental més dràstica.

‘Low  cost’

Una opció de rascar-se una mica menys la butxaca és anar a una gasolinera ‘low cost’. N’hi ha una al carrer de Badajoz, no gaire lluny de les Glòries. Aquí, la gasolina costa 1,839 el litre, i el gasoil, 1,839. El preu pot ser inferior perquè no hi ha treballadors, no hi ha botiga, no hi ha serveis. Juan Duque, de 39 anys i comercial, viu a prop, a Almogàvers, i fa gasolina aquí. «Abans posava 7 euros per omplir». Avui, 9,88.