Mobilitat sostenible

La vida al carril bici: poques dones, mobilitat 50% elèctrica i por del robatori

La vida al carril bici: poques dones, mobilitat 50% elèctrica i por del robatori

RICARD CUGAT

  • El Bicicleta Club de Catalunya radiografia la mobilitat activa i posa de manifest que només un de cada tres ciclistes o usuaris de patinet és dona

  • El 65% de la quota modal correspon a vehicles (Bicing, plegables o VMP) que permeten evitar-se el mal tràngol d’aparcar al carrer

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 2022 es compleixen 15 anys de l’estrena del Bicing, la bicicleta pública que va trencar l’‘statu quo’ entre tot el que es mou pel carrer. Del minoritari activisme ciclista es va passar als milers d’anònims barcelonins que, sense saber-ho, van iniciar una revolució urbana que ha sigut la llavor de moltes de les coses que han passat després, de moltes de les decisions polítiques que s’han pres després. Urbanisme i mobilitat solen navegar a favor dels canviants hàbits de la ciutadania. Ho sap bé Amsterdam, que als 60 va arribar a fer caure edificis de vivendes per deixar lloc a enormes avingudes de cotxes, i després, a partir dels 80, gràcies a la mobilització social, la ciutat va tornar a mutar de pell. La capital catalana deambula en aquest trànsit cap a una nova via pública, per això és important conèixer tots els usos de l’auca. Cotxes i motos estan més que identificats, però falta donar una mica de llum a bicis i patinets. El Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) ha sortit al carrer per observar la vida als carrils pedalables, una fauna molt variada i repartida que llança diversos titulars: la bretxa de gènere també va a pedals, la mobilitat elèctrica hi va fort, el Bicing assistit necessita més empenta i la por del robatori ho condiciona tot.

No és tant comptar bicis i patinets com establir un perfil sociològic dels usuaris del carril. El Bacc va triar nou ubicacions i va fer gravacions durant les hores punta del matí i la tarda. Va anotar, posteriorment, tot el que pogués ser objecte d’anàlisi, des del gènere fins al tipus de bici. Que cada vegada hi ha més gent que aposta per la mobilitat sostenible és una cosa que ja se sabia gràcies als 260 comptadors instal·lats als passadissos destinats al ciclista i a les dades del Bicing, que ha multiplicat per tres el nombre de quilòmetres recorreguts en els dos últims anys. Durant la pandèmia, la bici i el patinet van créixer un 20% mentre el transport públic s’enfonsava i el vehicle privat passava per moments de conflicte. Però aquí la cosa no van tant de creixement, que també, com de perfils, d’entrar al detall sobre les característiques que al cap i a la fi són les que poden marcar les decisions de futur.

Lluny de la paritat

De la mateixa manera que cada vegada es parla més d’un urbanisme feminista, també la mobilitat sembla que flaqueja pel que fa al punt de vista de la dona. Ho demostra el fet que elles només representen el 35,6% del total de persones albirades pels autors d’aquest complet informe, Oier Martínez, Laura Chaves i Adrià Arenas. La menor bretxa de gènere es dona entre els usuaris de la bici plegable i entre els abonats al Bicing. En canvi, el vehicle més ‘masculinitzat’ és la bicicleta de ciutat i el patinet elèctric. Curiosament, al matí es tendeix més a la paritat que a la tarda, amb quatre punts percentuals de diferència.

Que gairebé la meitat del que es mou pels carrils bici disposi de bateria ja és per si mateix tot un senyal. El 50,6% dels usuaris albirats aposten per la bicicleta mecànica, mentre que el 18,6% en calça una d’elèctrica i el 30,8% són patinets assistits. El percentatge de vehicles de mobilitat personal es manté estable en els últims dos anys (les bicis continuen manant amb gairebé un 70%), però crida l’atenció que en tan sols un lustre ja en siguin un de cada tres dins de l’estretor del carril bici. Que per allà discorrin vehicles a velocitats tan dispars és un primer punt de reflexió per als gestors de la cosa pública. Si la solució és que comparteixin espai amb autobusos al vial reservat al transport públic, com passa a Creu Coberta i passarà a Via Laietana i a Pi i Margall, el Bacc ja va donar setmanes enrere la seva resposta a l’ajuntament sobre aquesta possibilitat: de cap manera.

Més electrificació

Si s’observa només el Bicing, la demanda de bici mecànica i assistida va bastant alhora, cosa que indicaria la necessitat d’anar incrementant el trànsit d’un model a l’altre, cosa que es pot fer amb el mateix quadro, al qual tan sols cal afegir-hi la bateria i fer-hi alguns ajustos. L’agost del 2021 es va anunciar que se n’electrificarien mil més abans d'acabar l’any, i, segons assenyala un portaveu de BSM, empresa pública que gestiona el sistema, som a prop de les 3.000 elèctriques i les 4.000 mecàniques. Segons les dades de l’empresa concessionària, la bici elèctrica suposa el 36% dels viatges totals.

Notícies relacionades

El tipus de bicicleta també deixa clar que en aquesta ciutat encara hi ha molta por del robatori. Els usuaris de Bicing, les bicicletes plegables i els patinets, totes les tipologies amb les quals t’evites aparcar al carrer, sumen el 65,8% de la quota modal observada per l’informe del Bacc. ¿Continuaria sent Barcelona la ciutat amb més Brompton del món si deixar la bici al carrer no fos tan arriscat? El Bicibox, per exemple, present en bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, continua sense treure el cap a la capital catalana. El bicibús, desplegat enmig dels 10 districtes, és un bon exemple de la poca confiança que inspira aparcar al carrer: si no es poden deixar dins de l’escola o en un lloc tancat, la cosa no progressa adequadament. De fet, tal com indiquen totes les enquestes, la por dels amics de les coses alienes solen ser una de les principals barreres a l’hora de passar-se a la bicicleta. I tenint en compte que el pis mitjà de Barcelona té una superfície d’uns 70 metres quadrats, no sempre és fàcil trobar-hi un espai a casa.

En el seu apartat de conclusions, el Bacc recomana deixar de parlar de vehicles de mobilitat personal. «Parlem de patinets elèctrics, ja que representen el 99% dels VMP observats en l’estudi». Hi ha una altra cosa per resoldre que té a veure amb el llenguatge: ¿si algú que va en bici és un ciclista, el que va en patinet és un patinador?