VEUS DE PRESENT I FUTUR
Els joves de Barcelona reclamen més ajuda psicològica
L’ajuntament respon en un acte institucional al més alt nivell, amb presència de l’alcaldessa i quatre regidors, a les demandes sorgides del Fòrum Jove, en què han participat 99 barcelonins d’entre 16 i 28 anys
Colau es compromet a portar a terme 20 de les 22 propostes redactades pel grup de joves, entre les quals destaquen ampliar els serveis en salut mental i crear un canal de WhatsApp d’atenció emocional 24 hores
Partien d’una pregunta que, primer de tot, bé podria ser font generadora d’ansietat en una generació criada entre crisis. «Com a jove que vius a Barcelona, ¿què necessitaries per portar a terme el teu projecte de vida a la ciutat?». La llançava l’alcaldessa, que aquest dijous ha presidit l’acte institucional en què el consistori ha fet el retorn als 99 barcelonins d’entre 16 i 28 anys que han participat en el primer Fòrum Jove BCN. A partir de l’estudi del document elaborat després de mesos de reflexió responent a LA –així, en majúscules- pregunta, el Govern municipal s’ha compromès a impulsar 20 de les 22 propostes presentades pels participants, escollits en un sorteig que es va fer seguint criteris de diversitat social i paritat de gènere.
Entre les recomanacions nascudes al Fòrum que el consistori –l’impulsor– ha fet seves, o com a mínim així ho ha anunciat, hi ha millorar la comunicació dirigida als joves per donar a conèixer de manera més efectiva i fer més accessibles els recursos municipals existents –una mesura batejada amb humor pels nois com «trenquem amb el llenguatge ‘boomer’»– o ampliar els serveis de salut mental, una de les demandes cridades als quatre vents per una generació trencada que ja no té vergonya de parlar de llàgrimes, però no que es resigna a una existència trista.
Condicions materials de vida
Comunicació i salut mental, dos conceptes puntals per a uns joves molt conscients de moltes de les causes que provoquen aquesta fragilitat emocional en la seva generació. «Que ens cremem les celles estudiant i no trobem feina, o trobem feines tan mal pagades que no ens permeten emancipar-nos en una ciutat amb uns lloguers inassumibles, passa factura en la nostra salut mental, de generació de vidre res», resumeixen –amb paraules i accents diferents, però la mateixa essència– alguns dels participants en aquesta experiència de participació ciutadana pionera, sense antecedents a la ciutat.
Els problemes de salut mental són conseqüència directa o indirecta de violències estructurals
La proposta ‘Posem llum a la foscor’ –el text ha conservat el redactat dels joves per evitar caure en el llenguatge ‘boomer’– va ser aprovada amb el 75% dels vots i recomana treballar per afavorir la coordinació, la comunicació i la creació de plans conjunts entre entitats i administracions. Els joves redactors del text remarquen el que hauria de ser evident: «Moltes de les problemàtiques de salut mental són conseqüència directa o indirecta de les violències estructurals que van més enllà de l’ajuntament –laborals, discriminacions, en l’educació, policial, d’atenció sanitària pública...– i per revertir-les s’ha d’implicar totes les administracions», posen sobre la taula amb la voluntat que tot el treball fet durant aquests mesos no quedi només en una bonica declaració d’intencions.
En el mateix epígraf –es tracta d’una de les qüestions de què més han parlat en aquests sis mesos de reflexió conjunta– el Fòrum reclama una «salut mental obligatòria». Recomanació que també ha rebut el vistiplau del Govern municipal, com pràcticament totes. «D’una banda instarem a la Generalitat, a través del Pacte Nacional de Salut Mental, que inclogui la salut mental com un element obligatori a tractar en el sistema educatiu, que és qui en té la competència, i, d’altra banda, reforçarem el desplegament dels serveis d’acompanyament emocional existents», assenyala el document amb què l’ajuntament ha respost al treball dels joves. Així, Barcelona ampliarà punts d’atenció emocional com els espais Konsulta’m i Konsulta’m+22 i crearà un nou canal de WhatsApp disponible les 24 hores els 356 dies de l’any per oferir recolzament als joves que necessitin contactar-hi.
Notícies relacionades
El complet document de mesures urgents apunta també que «la universitat no ho és tot». En la resposta municipal s’assegura que es recolza «de manera global» la recomanació, i que aquesta s’incorporarà a les «accions ja existents en aquesta línia». Actualment hi ha diversos programes com, la campanya Informa’t dels serveis infoJOVE, el Projecte de Vida Professional de Barcelona Activa i els dispositius d’informació i orientació del Consorci d’Educació. Unes campanyes, tancant el cercle, que el consistori es compromet a intentar «comunicar millor» a la joventut.
El (difícil) accés a la vivenda
Quant a l’accés a la vivenda –una altra de les grans assignatures pendents i demanda històrica, generació rere generació– el consistori respon que està construint «més vivenda pública que mai» –una cosa que tampoc era difícil– i que de totes les promocions en marxa, destinarà el 30% de les vivendes a gent jove. També es comprometen a potenciar mesures (polèmiques) com el bo jove d’ajudes al lloguer, com a garantia davant els propietaris que cedeixin pisos a la Borsa de Lloguer Municipal i incrementar així les vies d’accés dels joves a una vivenda pública i assequible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
