Programa pilot

Els set serenos de Cornellà

  • Els agents cívics nocturns que emulen la figura de l’antic vigilant que portava claus dels portals inicien un projecte d’un any

  • El seu horari és de 23.00 h a 6.00h, treballen a Sant Ildefons i la Gavarra i per ara topen amb poca ciutadania en les nits fredes de la localitat

Vuelven los serenos: del chuzo a los teléfonos móviles.

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

La nit és freda a Cornellà de Llobregat i cinc dels set serenos que des de l’1 de febrer operen a la localitat es reuneixen al costat de la parada de metro de Sant Ildefons, a prop del centre cívic en què es canvien per treballar i on recullen el material: un ‘walkie-talkie’ i un mòbil amb què utilitzar l’aplicació que serveix, també a la ciutadania, per avisar la Policia local que ha passat alguna cosa. Encara estan perfilant el servei i aquest dijous passat no feien encara l’horari que tindran per sistema: de 23.00 h a 6.00 h.

L’equip està format per set persones, quatre homes i tres dones, i cada nit en treballen cinc. Estaven a l’atur i tenen més de 45 anys, condicions necessàries per ser contractat, a part de seguir una formació d’un mes de durada.

MANU MITRU

Un mussol a la jaqueta

Ho fan a dos dels barris de la localitat del Baix Llobregat: Sant Ildefons i la Gavarra. Van en grups reduïts. De vegades dos en un barri i tres en l’altre, de vegades al revés. Aquesta nit venen els cinc i posen junts abans de separar-se. Han sigut contractats pel període d’un any, que és el temps previst per a la prova pilot que, amb un pressupost de 260.000 euros, ha fet tornar els serenos a Cornellà. Si va bé, si la funció té sentit, tindrà continuïtat, diuen al consistori.

A Mayte García, de 57 anys; Marc Sesplugues, 48, i Diosdado Jaén, de 59, els toca Sant Ildefons. A Pilar Romero, de 58 anys, i Manuel Morales, de 60, la Gavarra. Porten una jaqueta taronja reflectora amb un mussol dibuixat i la paraula ‘Serenos’ escrita sota de l’animal d’hàbits nocturns. També les sigles SON: Servei d’Observació Nocturna. Per ara, observen més aviat poc. Diuen que amb tant fred amb prou feines surt ningú de casa.

Carrers deserts

Els tres serenos, que són com uns agents cívics que treballen de nit, emprenen la ronda per carrers deserts. García, modista de formació i durant anys de professió, augura el que sembla clar: «Quan vagi millorant el temps la gent sortirà de casa». Fins i tot amb les temperatures baixes, la nit canvia amb la reobertura de l’oci nocturn.

Però, per ara, l’activitat és reduïda. «Anem passejant i si cal ajudar algú, se l’ajuda. La Policia local té acompanyaments concertats i ens avisa», relata la dona. Per exemple, s’acompanya algú que hagi d’anar a urgències, o a una farmàcia de guàrdia. «Vam acompanyar una noia joveneta que havia estat prenent alguna cosa amb unes amigues i a qui faltaven dos carrers per arribar a casa quan ens va veure. La seguia un noi», explica la Mayte, que està molt contenta amb la seva nova tasca: «M’encanta. La gent gran l’associa amb la figura del sereno antic. Jo el recordo de petita, un senyor que anava amb una argolla amb un munt de claus».

Sesplugues, que va estudiar Administració d’Empreses i ha treballat en serveis d’atenció al client, es va quedar sense feina amb la crisi. «Vam fer un mes de formació, al gener. En comunicació, per adreçar-nos a la gent», explica. El tercer del grup de Sant Ildefons és Diosdado Jaén: «Sempre vaig ser autònom». Va tenir un bar que va deixar amb la crisi i va treballar fent comandes en un supermercat ‘online’. «A partir dels 45 costa molt trobar feina», constata.

L’Alberto està molest

A Sant Ildefons, la gran majoria ja està a casa, però d’un bar surten tres homes i un, l’Alberto, arremet contra els serenos i els periodistes. Està completament borratxo. «Vine, Alberto», li criden els amics. Però ell no hi va, sinó que segueix la comitiva.

Els serenos expliquen que per a aquests casos els han instruït: han de fer cas omís de les provocacions i si la cosa empitjora, trucar a la Policia local. No és que l’Alberto sembli gaire perillós, però sí que és insistent. «¡Això és un paperot!», va cridant, ja sense amics, molt torrat. Quan fa diversos minuts que brama i ja camina entre els serenos, Mayte García avisa per ràdio i al cap de dos minuts tres o quatre cotxes de policia arriben a la zona. Separen l’Alberto, que, assegut en un banc, mostra el dit del mig a les càmeres. Els agents suggereixen a informadors i agents cívics nocturns que marxin perquè l’home es tranquil·litzi. «Fa 60 anys que estic aquí i el meu pare no em vol a casa seva», diu, visiblement contrariat.

Els serenos van de tornada a Sant Ildefons, on, passada la mitjanit, tornen també al punt de sortida els que han estat a la Gavarra. Pilar Romero i Manuel Morales tampoc han topat amb gaire gent, i ara expliquen a l’amo d’un bar que torna a casa, i que afirma tenir gos, la campanya empresa per l’ajuntament per minvar la presència d’excrements canins als carrers de la ciutat. És una de les funcions afegides dels serenos de Cornellà en aquestes setmanes.

Notícies relacionades

Romero és auxiliar administrativa i ha portat a terme diverses feines. Morales, que era peó metal·lúrgic, explica amb assossec i to didàctic a l’home que és molt convenient que el gos estigui censat. Li entrega bosses per recollir-ne els excrements i una ampolla per portar aigua amb què netejar l’orina que deixi anar l’animal. També li dona fullets informatius de l’aplicació que permet alertar la Policia local quan passa alguna cosa.

Quan acaba l’explicació, els cinc serenos es dirigeixen al centre cívic per canviar-se i donar per acabada una jornada que aviat se’ls allargarà. En un any es podrà fer balanç de la seva tasca i de fins a quin punt té sentit el retorn dels serenos a la nit de Cornellà.