L’estrella de la Sagrada Família va tenir una bessona obra d’un deixeble de Gaudí el 1929

La similitud resulta inquietant i haver-ho trobat és un mèrit que cal atribuir al periodista David Martínez, autor del blog Històries de Barcelona. El pavelló estava instal·lat al costat del Palau Nacional, era de planta circular però el seu aspecte vertical s’assimilava al d’una palmera tropical. Formava part de la interminable llista d’empreses privades (banca, tabac, electricitat, automoció, construcció, alimentació...) que van competir amb els seus edificis per guanyar-se el favor del públic. L’estrella de la proposta del Banc Vitalici d’Espanya cridava poderosament l’atenció, també de nit, quan tot l’immoble, i també l’astre, quedaven il·luminats, una altra equivalència amb què ha passat aquesta setmana al temple de Gaudí. Com ho és la torre o les voltes que a l’antic edifici, de la mateixa manera que passa amb el cimbori de Maria de la Sagrada Família, culminaven amb aquesta estrella de puntes indeterminades.

Ruta de la previsió

L’interior ja era una altra cosa. Decorat per rebre potencials clients del banc, contenia salons per a reunions i estands amb informació sobre els seus productes. La revista ‘La Ilustración Ibero-americana’ va publicar el 1929 una ressenya sobre el pavelló. Parlava de «fulles i florescències» i una cúpula «rematada per una estrella que igual com la que va guiar els Mags d’Orient, sembla guiar els passejants cap a les rutes de la previsió, com ho són les assegurances». L’estrella de Maria, òbviament, té altres pretensions.

Si l’estrella va ser idea de Bonet o un encàrrec del client, és una de les incògnites per resoldre. El que no té cap misteri és la vinculació de l’arquitecte amb la companyia d’assegurances: el seu oncle, Josep Garí, era un dels principals directius de la firma. Per això la cosa no va quedar aquí, ja que també es va fer càrrec dels edificis corporatius del banc en diferents ciutats espanyoles, entre les quals Barcelona, on va projectar el que avui és l’edifici Generali, a la cantonada mar-Llobregat de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, on ja no es dispensen assegurances, sinó roba d’una coneguda multinacional. Bonet va conèixer Gaudí als 25 anys i va començar a visitar de manera regular les obres de la Sagrada Família, convertint-se en deixeble del mestre. El 1966, de fet, després d’una trajectòria molt marcada per la influència de l’arquitecte de la Pedrera, es va fer càrrec de la direcció de les obres del temple. Tal va ser el compromís de la família, que el seu fill, Jordi Bonet, va ocupar el mateix càrrec anys després.

El vidrier

Martínez explica que va arribar al pavelló per casualitat, mentre preparava un article sobre l’Exposició de 1929. Va trobar la foto el dia abans de l’estrena de l’estrella de la Sagrada Família. El disseny de la peça ornamental de la torre de Maria ha anat a càrrec de l’equip que lidera Jordi Faulí, arquitecte en cap de les obres del temple. Una de les peces més importants, els vidres, es van fer a Mataró i van quedar a les mans i el forn del vidrier David Gibernau, que va rebre l’encàrrec a mitjans del 2017. Al mostrar-li el pavelló de fa gairebé 100 anys, coincideix en la similitud, tot i que assenyala amb rapidesa que la versió del segle XX «té més puntes». «Però sí, són realment molt semblants, fins i tot els acabats de les dues torres són molt similars».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Li van sortir 123 peces, xifra que resulta de cinc cares de 12 puntes. Serien 120, però tres es van retallar per poder incloure una porta d’accés a la maquinària interior que permet, des de la base, il·luminar tota l’estructura. Va acabar molt content amb el resultat, i només quan se n’ha adonat de l’enrenou internacional ha sigut conscient del valor i la rellevància d’un treball pel qual va cobrar, fa broma, «un 3% del pressupost final de l’estrella», que va ser d’1,5 milions d’euros.

L’estrella de Maria pot ser que hagi tingut una altra font d’inspiració molt més pròxima: l’estrella de Betlem situada a la façana del Naixement, de pedra, amb moltes més puntes, però de formes molt similars a la d’acer inoxidable i vidre. En qualsevol cas, un nou element de debat després de gairebé 140 anys de continuació, o interpretació, segons a qui es pregunti, de l’obra de Gaudí.