Els veïns de les Glòries exigeixen la urbanització definitiva de la Gran Via una vegada inaugurat el túnel

Després de sis anys d’obres, sorolls, tremolors, camions, pols i cotxes, molts cotxes per tots arreu i a tota hora, l’esperada obertura del túnel de les Glòries havia de suposar el final del llarg malson dels 3.500 veïns que viuen als blocs de pisos de la Gran Via entre els carrers de Badajoz i la Rambla del Poblenou. Quan a principis del 2022 entri en funcionament el sentit Llobregat de la complexa infraestructura –el passat 6 de novembre ja es va estrenar el sentit Besòs– quedaran lliures de trànsit uns 30.000 metres quadrats en l’avui gris indret, que s’hauran de convertir en un gran passeig, una transformació el calendari de la qual ha tret al carrer aquest dissabte els veïns.

«Gran Via, urbanització definitiva, ni perdre temps ni tirar diners», resava la pancarta principal de la protesta. L’objectiu de la manifestació és que el consistori compleixi el compromís original d’urbanitzar la zona «de manera definitiva» una vegada acabat el túnel. «No acceptem que es gastin els diners en una urbanització provisional. Volem la urbanització definitiva ja. Ja sabem què passa en aquesta ciutat amb les obres provisionals, i més si s’hi gasten tants diners, que s’acaben convertint en definitives», consideren des de les associacions de veïns del Clot-Camp de l’Arpa, la Sagrada Família i el Poblenou, convocants de la protesta.

La Lola, una de les 3.500 veïnes afectades de la Gran Via, està indignada amb la notícia que l’ajuntament començarà amb una urbanització «provisional i tàctica» sota les seves cases després de l’eterna espera. «Els túnels no són per a nosaltres, els que vivim aquí. Nosaltres ens hem menjat el soroll i les obres, però els túnels són una infraestructura per als que entren i surten de la ciutat, per als veïns l’obra important és la urbanització del carrer, el que facin a sobre del túnel és el que disfrutarem i volem que ho facin ja, ja hem aguantat bastant», protesta mentre avança en manifestació al costat d’alguns dels seus veïns primer fins a la seu del districte –a criticar-li al regidor els incompliments per la seva part, sobretot quant als 15 equipaments pendents previstos en el Compromís de Glòries– i després fins a la seu d’Urbanisme, on es va prendre la decisió de deixar la urbanització definitiva de la Gran Via per al pròxim mandat.

«La mare de les sortides d’emergència»

Un altre dels presents en la manifestació –i en centenars de mobilitzacions i de comissions de seguiment amb l’ajuntament les últimes quatre dècades– és Eduard Rodríguez, a qui tots saluden amb carinyo. Nascut el 1939, porta des de 1978 involucrat en la lluita veïnal del Clot, des que els seus fills anaven a l’escola. «Sobre una altra cosa, no; però a mi pregunta’m sobre el barri», es presenta. Al passar al costat de la sortida d’emergències del nou túnel al carrer de Llacuna –«la mare de les sortides d’emergència», com l’han batejat alguns per les seves grans dimensions–, l’Eduard, com el coneixen tots, explica les queixes dels residents en els pisos més baixos pel constant soroll dels ventiladors. «L’altre dia em van explicar que estan treballant per insonoritzar-lo, haurem de veure si funciona», apunta l’home, màxim coneixedor de l’estat de les obres per la seva vigilància diària.

Entre els veïns mobilitzats demanen també que s’agiliti la construcció de vivenda pública prevista a l’enclavament vinculada a la transformació de les Glòries –una de les grans assignatures pendents de la ciutat– i no són poques les pancartes que recorden que «l’amiant no te encant», una altra de les actuals batalles del barri.

«Usos ciutadans»

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Des del govern municipal responen que, com els veïns, ells aposten també per transformar definitivament l’espai, però que, «de manera immediata», «el dotaran d’usos ciutadans i l’adequaran per qüestions de mobilitat». «Per això, s’ha portat a terme un procés participatiu per decidir els usos immediats i definir una primera intervenció tàctica que podria començar a executar-se el primer trimestre de l’any vinent», afegeix. «A més d’aquesta primera actuació immediata, el govern municipal té com a prioritat tirar endavant el projecte definitiu al més aviat possible. Les conclusions del procés participatiu de la intervenció immediata serviran també per a l’elaboració del projecte definitiu, i el compromís del govern és disposar del projecte executiu i l’obra definitiva licitada abans del maig del 2023», conclouen.

Els veïns no es conformen amb això i insisteixen en la necessitat que les obres definitives comencin a executar-se abans de finalitzar el mandat.