L’estat de la ciutat

La circulació repunta com la segona preocupació dels barcelonins

  • L’enquesta de serveis municipals reflecteix una creixent inquietud sobre com es comparteix el carrer, tot i que la inseguretat es manté com a principal maldecap ciutadà i la falta d’educació va en augment

  • El 76,9% dels entrevistats aproven la gestió municipal i el govern incrementa dues dècimes la seva nota mitjana

  • Els serveis de neteja i recollida d’escombraries aconsegueixen millor puntuació que el 2020 malgrat les dures crítiques dels últims mesos

La circulació repunta com la segona preocupació dels barcelonins

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’any passat l’ajuntament va decidir desglossar l’assumpte per tenir conceptes més concrets, però al cap i a la fi tots tenen a veure amb el mateix: la circulació a Barcelona. I si se sumen, aquests punts desagregats col·loquen el tema del trànsit en la segona posició a la llista dels problemes més greus de la capital catalana, segons l’enquesta de serveis municipals, presentada aquest dimarts. La inseguretat segueix a dalt de tot encara que en franca baixada, però la mobilitat registra un percentatge d’inquietud elevat: un 9,9%, el més elevat des del 2010. Els segueixen l’accés a la vivenda, que acumula tres anys de caiguda; l’atur, repuntat amb la pandèmia, o la neteja, que puja lleugerament tot i que la valoració del servei millora.

El que abans es considerava ‘circulació’ ara s’ha dividit en els següents punts: congestió de trànsit (4,7%), circulació de bicis i patinets (2%), gestió i organització del trànsit (1,8%) i altres aspectes sobre la circulació (0,1%). Segons el consistori, l’aparcament (1,3%) queda fora d’aquesta categoria, tot i que al document facilitat sí que s’afegeix en aquest apartat en l’anàlisi de l’evolució històrica. En qualsevol cas, tenint en compte que a prop del 20% dels desplaçaments motoritzats són el denominat ‘trànsit d’agitació’ (gent que busca on estacionar o furgonetes que van a la caça d’un lloc per descarregar), també és un element que té efecte en la circulació. De tots aquests aspectes en surt aquest global del 9,9%, al qual en l’última dècada només se li acosta el 8,8% del 2018 o el 9,5% del 2016.

Bicicletes circulant pel passeig de Sant Joan, el setembre passat.

/ Manu Mitru

Recuperació de metro i bus

Del 2010 cap a baix sempre va estar per sobre del 10%, amb tres anys (1998-2000) en què es va superar el 30%. La recuperació de la mobilitat després d’un any de pandèmia molt complicat s’està fent de manera molt desigual. El vehicle privat es mou pràcticament al mateix ritme que el 2019 mentre el transport públic encara ha de recuperar més del 20% del passatge perdut. A tot això s’hi ha de sumar l’aposta per instal·lar més carrils destinats a la bici i el bus o l’urbanisme tàctic, que ha eliminat carrils en carrers de l’Eixample, a més dels plans de futur, com els 21 eixos verds, que de manera definitiva convertiran vies de la xarxa bàsica de circulació en recessos de pau. Tot això barrejat, i amb la fi dels peatges, que ha incrementat el trànsit més del 20% a l’AP-7, dona com a resultat aquesta sensació de ciutat embussada.

Bosses d’escombraries a la vorera de Gran de Sant Andreu, el 25 de maig al matí

/ Laura Guerrero

La neteja, en canvi, de la qual últimament s’ha parlat més que mai, no apareix com un Harmagedon a l’enquesta. Se situa en la quarta posició (cinquena, si hi afegim el que hem dit sobre la circulació) i puja una dècima respecte a l’any anterior. Arriba, això sí, amb un 6,9%, al valor més alt des del 2015. En la valoració dels serveis municipals, no obstant, la recollida d’escombraries aconsegueix una nota de 7,2, una dècima més que l’any anterior, i a la pregunta sobre l’evolució d’aquest servei, el 27,8% diu que ha millorat per un 19,6% que diu que ha empitjorat. Menys bondadosa resulta la resposta sobre la neteja dels carrers: el 30,7% diu que és pitjor per un 28,4% que la veu millor. Tot i que, curiosament, la nota que li donen els entrevistats a aquest servei passa d’un 6,1 a un 6,4.

Valors per terra

Pot ser que tot això tingui a veure amb el fet que Barcelona passi pel seu pitjor moment d’incivisme. Així ho reflecteix la mateixa enquesta, en què entre les set principals preocupacions apareixen els «valors socials negatius, la falta d’educació i el civisme». Aquest punt registra el percentatge més elevat de tota la sèrie històrica (des de 1989) amb un 3,9%. En els últims tres anys, aquest valor va ser del 2% (2018), el 2,4% (2019) i el 2,6% (2020), i només en quatre ocasions en 32 anys ha superat el 3%.

Notícies relacionades

Malgrat tot, la satisfacció de viure a Barcelona repunta dues dècimes fins a una nota del 7,5 després que el 2020 l’enquesta deixés la nota més baixa en aquest aspecte. Malgrat aquest increment, el 28% assegura que marxaria de la ciutat si pogués, una xifra que cau lleugerament respecte a l’any passat, quan el 30% volia fer les maletes. Hi van tenir molt a veure la pandèmia i les estretors del confinament, que es va acarnissar especialment amb les grans concentracions urbanes. O el fet que el pis mitjà a la ciutat tingui uns 70 metres quadrats de mitjana.

La majoria d’indicadors, de fet, registren una lleugera millora respecte a l’any en què la Covid va ser especialment dur. També ho nota el govern municipal, que veu com la seva gestió és aprovada pel 76,9% dels entrevistats. També ha millorat la nota dels 26 serveis municipals que són objecte de l’entrevista. De fet, només un suspèn la nota: els aparcaments.