La xarxa s’enreda

Twitter censura per obscè el cartell de la Mercè

La xarxa social informa a l’autora que la seva obra és una il·lustració «obertament sexualitzada»

Twitter censura per obscè el cartell de la Mercè
2
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Inesperat epíleg per al cartell de la Mercè. Malika Favre, la seva autora, una il·lustradora amb una sòlida carrera als dos costats de l’Atlàntic, ha rebut un sorprenent avís per part de Twitter. La seva versió del cartell dedicat a La Cursa, és a dir, una versió gairebé idèntica de l’original, però amb tots verds i minúsculs detalls diferents, com la corona i les arracades, ha sigut considerat «obertament sexual» per la suposada intel·ligència artificial d’aquesta xarxa social. No és la primera controvèrsia d’aquest tipus. L’agost passat, el cartell de l’última pel·lícula de Pedro Almodóvar, obra del dissenyador Javier Jaén, va ser censurat per Instagram perquè mostrava un mugró. Instagram va rectificar davant l’enrenou desencadenat. En el cas de la Mercè, no obstant, costa intuir què ha fet saltar el llum vermell d’alerta a Twitter.

Aquest ‘software’ està entrenat, per exemple, per identificar imatges de color carn i, segons quines siguin les formes, podria entendre que es tracta d’un nu, explica un expert en xarxes socials consultat per a l’ocasió. Que els nus siguin una cosa censurable per a empreses com Twitter i Instagram és una qüestió a part, no menys polèmica, per descomptat, però el misteri sobre el cas d’aquest cartell de la Mercè continua sense resoldre’s. Hi predomina el color verd. ¿Va entendre el programa que era un marcià despullat?

L’autora s’ho ha pres amb esportivitat, per dir-ho d’alguna manera. S’ha limitat a tuitejar el missatge rebut de part de Twitter i, al costat, simplement la imatge del cartell. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Notícies relacionades

Maria Corte, cartellista de la Mercè 2019, en treu les seves. «Fa por la tria moral, artística i visual que regulen Twitter i Instagram». En el seu cas, sap de què parla. No hi havia a l’obra que va fer per a la festa major de Barcelona res objectable, però si per alguna cosa es caracteritza el seu treball és per una freqüent càrrega eròtica. «A mi sempre em persegueix la censura», reconeix, però la qüestió és que la seva obra sol il·lustrar sense cap obstacle la premsa més prestigiosa dels Estats Units, per exemple, que comprèn perfectament que els seus treballs són il·lustracions amb un alt valor artístic. Twitter i Instagram no estan per a aquestes subtileses.

Que el cartell de Malika Favre hagi sigut considerat inadequat serà, a mitjà termini, un capítol més per afegir a la llarga llista de vicissituds que compon la història d’aquests cartells i que aquest any ha sigut recopilada en una formidable exposició a la Casa dels Entremesos, que té el seu colofó precisament amb dos cartells censurats en època recent, un el 1992 i un altre el 2010, però en el seu cas no per una xarxa social, sinó per l’autoritat competent.